Karl Marx i Max Weber: Conceptes Clau en Sociologia

Karl Marx: Conflicte i Alineació

Karl Marx: Conceptes de conflicte i alineació que han permès el discurs sociològic contemporani.

• L'obra de Karl, dominada per línies de pensament liberals, poc tenen a veure amb argumentacions científiques, sinó més aviat amb modes i corrents de pensament polític.
• Sens dubte, l'aportació de Marx ha estat cabdal per entendre les dinàmiques de la societat moderno-industrial en la sociologia contemporània.

Conceptes Clau de Marx

Conceptes que cal destacar de l'obra de Marx per a una comprensió més acurada de la nova societat industrial:

• Mode de producció: El concepte té un paral·lelisme amb l'estructura productiva. El mode de producció, segons la terminologia marxiana, és la combinació entre les relacions de producció i les forces productives.
• Amb el terme relacions de producció, Marx vol assenyalar quina estructura jurídica i quina relació existeix entre els homes, i els homes i el medi.
• Per força de producció, es vol destacar el grau de desenvolupament de les relacions de producció.
• Plusvàlua: És un concepte d'economia clàssica. Marx construeix la seva teoria del valor a partir del concepte de plusvàlua. Per a Marx, l'acumulació de capital és el resultat del grau de desenvolupament de les relacions de producció. Com més productivitat, més plusvàlua extreta, més acumulació de capital, fins a aquell punt on el reempleament intensiu de capital absorbeix el valor afegit com a efecte de la situació de lliure competència entre les empreses. S'observa en la seva obra una certa aproximació teòrica dels conceptes economico-comptables inversió i amortització, però no un desenvolupament dels mateixos.
• Materialisme històric: Marx afirmà que l'estructura productiva determina les altres esferes de la vida: el món jurídic, polític i cultural, anomenades superestructures; aquest esquema interpretatiu de la societat s'ha definit com a materialisme històric.
• Alineació: Amb el concepte d'alineació, Marx volia posar de manifest les condicions de treball de la societat industrial del seu temps, i la desqualificació permanent que provocava l'excessiva fragmentació del procés productiu. L'home se sotmetia a la disciplina de la divisió del treball perdent el domini sobre el seu treball i la seva existència.

Situació, ja per naturalesa generadora de conflicte segons Marx, que faria que els treballadors, una vegada conscients de la seva pèssima realitat, fossin els actors del canvi social, vers a una societat més igualitària. L'esquema interpretatiu, no obstant, s'ha de tenir present segons les circumstàncies d'Anglaterra del seu temps.

Max Weber: Organitzacions i Ètica del Treball

Max Weber: Concepte d'organitzacions, que influirà enormement en la nostra disciplina; i de l'ètica del treball.

• La contribució de Max Weber, en la sociologia, ha estat de primer ordre sobre el qual s'assenta la sociologia més actual, i sobretot la sociologia de l'empresa.
• Molts teòrics de la sociologia han volgut confrontar Marx i Weber; particularment, ambdues obres es complementen més que oposar-se. Weber intenta demostrar que les formes de pensar, de sentir, l'ètica en resum, comporten canvis estructurals.
• La seva argumentació dóna peu a interpretar que el capitalisme és el resultat d'una ètica particular. L'argument es basa en què la recerca de la salvació, d'estar entre els elegits, mitjançant una ètica que es caracteritza per l'esforç i l'allunyament dels plaers. Aquesta conducta (social) facilitarà l'estalvi - acumulació de capitals - base sobre la qual es desenvolupà el capitalisme.
• El missatge és l'acumulació de capital estimulada pel tipus de vida que rebutjava l'església romana. Més severitat en el compliment dels principis religiosos cristians era l'únic mitjà per assolir la salvació. La societat moderna i industrial, per Weber, eren el resultat d'una ètica més ascètica, típica de les sectes protestants i d'un procés de racionalització cada vegada més elevat.
• Paral·lelament, Weber considerà que el procés de burocratització de les societats modernes, en la societat industrial, les relacions de poder es fonamenten en la professionalitat i no només pel carisma personal i per la tradició, típics en les societats preindustrials.