Karl Marx: El Pensament Filosòfic i la Crítica al Capitalisme

Context històric i formació de Karl Marx

La vida de Karl Marx transcorre en el segle XIX, un segle marcat per la formació i consolidació de les societats industrials. Aquest procés, des del principi, té una reacció contrària en una massa d'obrers que es concentren en els principals nuclis urbans i que protesten contra un sistema que defensa una forta productivitat i la llei del màxim benefici.

Marx, després d'anys de formació, veu la possibilitat d'un canvi que millori l'organització social. Inicia una investigació que el duu a una comprensió científica de la realitat i a una transformació revolucionària de les condicions socials. Centra el seu treball en la naturalesa de l'explotació que pateix el treballador en el règim capitalista.

L'antropologia de Marx: L'home com a 'homo faber'

Marx, en la seva antropologia, defensa que l'home es fa treballant (homo faber); el treball és l'activitat més pròpia de l'ésser humà, mitjançant la qual es descriu a si mateix. L'home, amb el treball, transforma la natura per satisfer les seves necessitats.

El model de producció capitalista i la plusvàlua

El model de producció capitalista funciona així: el capitalista és el propietari dels mitjans de producció, però necessita força productiva per obtenir el producte. L'obrer, a canvi del salari, es converteix en esclau del capitalista. Així s'obté el producte que es ven per damunt del preu de cost, obtenint un benefici (plusvàlua) que es reinvertirà per obtenir-ne més i reduir costos.

L'alienació de l'obrer en el sistema capitalista

Aquest model té conseqüències en l'antropologia de Marx, ja que l'obrer es fa aliè a ell mateix en el procés de producció capitalista. Aquesta alienació es produeix a distints nivells:

• Respecte del treball: el producte resultat del treball es perd; per tant, l'activitat que l'havia de realitzar el desrealitza.
• Respecte de la natura: la natura, que era el que havia de modificar l'obrer per satisfer les necessitats, es perd de vista i pertany al capitalista.

Materialisme històric i revolució obrera

Marx planteja el materialisme històric, on afirma que si l'home escriu la seva història amb la seva activitat (el treball), la història universal ha de ser també escrita pels homes amb els seus treballs. Així doncs, la història és material; el que fa avançar la història és el treball i els modes de producció.

Marx, davant aquesta situació, afirma que hi ha tres grans estructures:

1. L'econòmica: que són les relacions de producció.
2. La juridicopolítica: que són les lleis i l'estat.
3. La ideològica: que és el que pensem.

L'estructura més important és l'econòmica perquè, a partir d'aquesta, es creen les altres. Per tant, si s'ha de dur a terme una revolució obrera, s'ha de començar per l'econòmica; així, els obrers s'han d'apropiar dels mitjans de producció i passar a un mode de producció comunista, on predomini el "nosaltres" per damunt del "jo".