Karl Marx: Treball, Explotació i la Naturalesa Humana
Clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,53 KB
La Naturalesa Humana i el Treball Segons Karl Marx
La Influència de Hegel: El Treball com a Essència
La naturalesa humana, segons Karl Marx, no és fixa ni acabada, sinó una naturalesa amb la capacitat de realitzar-se en la història a través de l'activitat productiva. Cal remarcar la importància de Hegel en els pensaments de Marx.
Tant per a un com per a l'altre, l'essència de l'home és el treball, és a dir, ve definida per la seva capacitat de treball, element que ens diferencia dels animals. El treball comporta la capacitat de transformar la realitat, sotmetre-la als nostres interessos. Aquesta capacitat està unida al desenvolupament científico-tècnic (segons el seu grau de desenvolupament dissenyarem el model de treball).
La Crítica Marxista al Capitalisme: Explotació i Lluita de Classes
Però el treball, lluny de conduir-nos al desenvolupament de les nostres capacitats, és sinònim d'explotació. Segons el que diuen Marx i Engels al Manifest Comunista, la història de la humanitat està travessada per la lluita de classes, per l'enfrontament entre opressor i oprimit.
Aquest enfrontament a la societat capitalista comporta l'enfrontament entre la burgesia i el proletariat. Marx és crític amb la capacitat capitalista, ja que els beneficis es queden en mans d'uns pocs individus. Així doncs, el treball no dignifica l'home, sinó que el converteix en una bèstia.
La Solució Revolucionària i la Reconceptualització del Treball
De la situació d'explotació sortim mitjançant un procés revolucionari que posi fi a la idea de propietat privada i reconceptualitzi la idea de treball. Aquest nou model implica:
- Treballar únicament les hores necessàries per al funcionament social.
- Dedicar la resta de les hores a aquelles activitats que resulten plaenteres.
El Dret a la Mandra: La Visió de Paul Lafargue
Per a Paul Lafargue (gendre de Marx), el desenvolupament científico-tècnic permet alliberar l'home de la jornada de treball esgotadora, passant de les 16 o 18 hores que es treballaven en aquella època a poc més de 6. Aquesta jornada permetria realitzar els béns necessaris per al funcionament de la societat i dedicar les hores lliures a nosaltres mateixos.
En conclusió, Marx no diu que no s'hagi de treballar, sinó que cal reduir el temps de treball i la mentalitat amb què es treballa per a tenir temps per a un mateix alhora que es fabriquen els béns necessaris.