Koúros i Kóre: Escultura Arcaica Grega

Escultura Clàssica: Koúros i Kóre

Koúros d'Anavyssos i Kóre del Peplum

El Koúros d'Anavyssos (d'Àtica, home) i la Kóre del Peplum (vestit, la dona) són dues escultures exemptes (de volum rodó, tota la figura està treballada) d'estil grec arcaic i d'autor desconegut. Foren utilitzades com a estàtues decoratives o funeràries. El Koúros mesura 1,94 m d'alçada, mentre que la Kóre 1,21 m. Tal com diu la mitologia grega, Dèdal (arquitecte) va ser qui va començar aquesta mobilitat a l'escultura, com en les dues figures de les quals parlem, amb el Koúros amb una cama més avançada que l'altra (igualment, però, molt rígid). Actualment, amb les proporcions modificades, es troben al Museu Arqueològic Nacional i al de l'Acròpoli (tots dos d'Atenes).

Característiques Formals

Les dues escultures de marbre policromat de Paros, utilitzant la tècnica de la talla, presenten unes característiques formals comunes: la simetria, la frontalitat i l'ús de la geometria. Pel que fa a la simetria, s'estableix un eix central que divideix l'estàtua en dues meitats exactament iguals (excepte la posició del braç en el cas de la Kóre i la cama en el cas del Koúros). Aquests dos elements, precisament, són els que trenquen la rigidesa per tal d'intentar simular millor la realitat. No obstant això, tenen una actitud hieràtica (estàtica); en el cas de la Kóre, es mostra amb la disposició de la túnica, que fa que els plecs caiguin totalment verticals.

L'element geomètric que desnaturalitza es veu ràpidament amb la formació de la cabellera, el somriure hieràtic (sembla fals), els músculs marcats, els braços enganxats al cos i els punys tancats, igual que els ulls ametllats i els relleus a la roba. Cal parlar també de la policromia que conserva la figura femenina (ornaments als cabells, rostre, brodat de la túnica...).

Context Històric i Significat

Durant la Grècia arcaica, la figura atlètica masculina despullada (tal com es practicava l'esport) va ser molt representada. Així, el Koúros fou moltes vegades erròniament identificat amb la imatge del déu Apol·lo o d'alguna persona important, però segurament era una representació (de les que es feien sovint) d'algun atleta guanyador dels Jocs Olímpics (jocs d'Olímpia del 776 aC). També es diu que va ser l'estàtua funerària feta en honor del jove Kroisos (mort en combat). Per part de l'estàtua Kóre (donzella), era una estàtua votiva petita (com moltes altres) que en l'època arcaica es dedicaven al culte. Solien portar fruita, una flor o un animal en una mà (igual que ho tenia aquesta, però se li va perdre el braç).

Influències i Evolució

Aquestes escultures gregues arcaiques es van desenvolupar a partir de l'evolució de les xòana (referents de fusta, rígides, geomètriques...). Tenen influència egípcia (monumentalitat, moviment de l'extremitat inferior, tècnica de la talla en pedra...) i també innovaren, així, sense utilitzar suport posterior (cas del Koúros). Aquesta escultura arcaica mostra una evolució cap al naturalisme i anticipa amb això una de les característiques essencials de l'estatuària clàssica dels segles V i IV aC.

Exemple d'Influència Egípcia

La Tríada de Miceri, per exemple, són unes escultures molt hieràtiques (rígides) egípcies, precedents (i, per tant, influència) del Koúros i la Kóre.