La Tectònica de plaques

Talls Geològics: és una secció vertical d'un sector de la litosfera que ens permet conèixer la seva història. Processos geològics: Plegament de materials,

Falles amb desplaçament, intrusions magmàtiques i erosió.

Procés d'interpretació de la història: Sedimentació perquè hi han plaques plegades, plegament perquè ha sigut causat per forces geològiques de

compressió que afecten als materials, intrussió magmàtica perquè afecta a la falla, formació de la falla perquè estàn separats, erosió i Meteorització.

LES TEORIES OROGÈNIQUES: T.O.Fixistes:defensen que a formació de les cadenes muntanyoses és deguda a esforços verticals de l'escorça terrestre.

Importants- Teoria de les undacions: és deguda a l'aflorament d'una immensa massa magmàtica que hauria generat un gran bombament de l'escorça

(geotumor). Aquesta elevació de l'escorça hauria originat en les zones de pendent una sèrie de lliscaments dels materials que provoquen plecs, falles..

-Teoria de l'oceanització:les masses d'un magma bàsic podrien haver envaït una zona de l'escorça continental , i que a causa de la densitat s'hauria

causat l'enfonsament de tota la zona. - Teoria geosinclinal: es basa en l'existència d'una profunda conca sedimentària en la qual s'haurien  acomulat

grans quantitats de sediments i el seu pes hauria provocat  l'nfonsament (subsidència) de la conca.

T.O.Mobilistes: Teoria de la deriva continental: la causa dels fenòmens orogènics és deguda a esforços compressius horitzontals de l'escorça originats

pel mov. de blocs. -Teoria de la tectònica de plaques: sosté que els fenòmens orogènics es produeixen pel desplaçament de sectors de la litosfera

o plaques tectòniquesmogudes per corrents de magma de convecció.

La deriva dels continents: Pangea: nom denominat per Alfred Wegener, que plantejava que fa 200 milions anys, tots els continents estaven units

en un supercontinent anoment Pangea, que estava envoltat per un únic oceà, al qual va ser anomenta Pantalassa. Per demostrar aquestes hipotesis

va aportar aquestes proves: -P. Geogràfiques: coincidència dels contorns dels continents. - P.Geologiques: es fonamenten en la coincidència dels

tipus de roques, dels jaciments minerals i de les estructures geològiques (serrelades,valls..). - P.Paleoclimàtiques: els 4 continents situats al sud,

presenten gran quantitat de sediments d'origen  glacial compactats, cosa que indica que tots estaven junts en el cercle polar antàrtic. 

P.Paleontològiques: es basen en l'exitencia de restes fòssils dels mateixos organismes en continents que actualment estàn separats per un oceà.

Per explicar la deriva continental: Wegener va plantejar k els continents estaven formats per silicats d'alumini (sial), i suraven sobre una capa de

silicats de magnesi (sima), més densa. Malgrat les proves presentades, la hipotesi de la "deriva dels continents" va ser rebutjada, (perquè ja que no

explicava quina força havia estat capaç de fragmentar Pangea i moure els continents fins a la posició que ocupen ara.

Paleomagnetisme: és l'estudi de les actes de la del camp magnètic de la Terra en les roques. Alguns dels minerals en les roques pot registrar la

direcció i la intensitat del camp. -Polaritat magnètica normal: quan el pol nord magnètic coincideix amb el pol nord geogràfic. Les roques

magmàtiques formades durant  aquest període presenten els seus cristalls de magnetitat orientats cap al pol nord geogràfic.

-Polaritat magnètica invertida: consisteix en què el pol nord magnètic se situa en el pol sud . Els cristalls de magnetitat de les roques formades

en aquest període estan orientats cap al pol sud.

TÈTONICA GLOBAL

La tectònica global propugna que la litosfera està dividida en diversos fragments que reben el nom de plaques tectòniques. Aquestes plaques suren

i es desplacen sobre l'astenosfera empeses pels corrents de convecció de magma. 

Plaques tectòniques

La litosfera és la capa sòlida i externa de la Terra, situada sobre l'astenosfera. Està formada per l'escorça i el mantell residual (capa més externa

del mantell superior que és en estat sòlid). Es distingeixen 2 tipus de litos: -Litos Oceànica:  formada per escorça basàltica o oceànica i mantell residual.

Té un gruix mitjà de 65 km. -Litos Continental: està composta per per escorça granítica o continental i mantell residual. El seu gruix pot arribar als 250 km.

La Litosfera està dividida en diversos fragments: - Plaques Oceàniques: són les que estàn formades per litosfera oceànica. - Plaques mixtes: presenten

sectors de litosfera oceànica i sectors de litosfera continental. Placa tectònica: és un fragment rígids que es mou com un bloc rígid sense presentar

deformació interna sobre l'astenosfera. Les plaques tectòniques es mouen i xoquen, freguen entre si o s'allunyen les unes de les altres.

Les velocitats de desplaçament són molt lentes i poques vegades superen els 10 cm per any. El mov de les plaques i el contacte dóna a lloc a tres tipus de marges de placa:

- M. Constructiu: sector per on creix la placa gràcies a les aportacions de roques basaltiques que es formen en refredar-se. - M.Destructiu: sector de la placa que s'enfonsa en l'astenosfera, on es fon i es barreja amb els materials del mantell.