Laocoont i els seus fills: anàlisi i significat de l'escultura

Laocoont i els seus fills

Autors: Agesander, Atenador i Polidor de Rodes

Cronologia: Segles III-II aC

Tipologia: Escultura exempta

Material: Marbre (original de bronze)

Dimensions: 2,42 m

Estil: Grec hel·lenístic

Tema: Mitològic

Localització: Museu Pius-Clementí, Ciutat del Vaticà

Autoria i descobriment

L'any 1506, entre les ruïnes de la Domus Aurea, el palau de Neró a Roma, es va descobrir aquesta impressionant escultura. Al 1957, es va atribuir la seva creació a Agesander, Atenador i Polidor de Rodes, artistes de l'escola de Rodes. Aquesta atribució es basa en el descobriment d'altres escultures de marbre que representaven episodis de l'Odissea d'Homer. Aquestes escultures, datades del segle I dC, es van trobar en una cova que havia estat una sala de banquets de l'emperador Tiberi, a prop de Nàpols, i presentaven una gran semblança estilística amb el Laocoont.

Descripció formal

L'escultura representa un grup de tres figures masculines nues: un adult (Laocoont) i els seus dos fills. Les figures lluiten desesperadament per alliberar-se de l'atac de dues serps. Laocoont ocupa el centre de la composició, amb els seus fills a banda i banda. El dinamisme i l'expressivitat són les característiques principals de l'obra, un dels millors exemples de l'art hel·lenístic. L'estructura de l'obra s'emmarca en un triangle, amb el cap de Laocoont com a vèrtex superior i els caps dels seus fills formant els altres dos vèrtexs. Una diagonal molt marcada travessa la composició, accentuant el dinamisme de l'escena. Aquest dinamisme es veu reforçat pel recargolament de les serps i pel patetisme que transmet l'escena, amb els cossos tensos en la seva lluita per sobreviure. El treball de la musculatura reflecteix la perfecció anatòmica assolida en l'època clàssica. Les figures dels fills, tot i ser més petites, presenten cossos d'adults. L'idealisme formal del classicisme es combina amb l'expressivitat sentimental i les emocions humanes. Els escultors representen el pathos, el sofriment, reflectit en els rostres dels personatges.

El mite de Laocoont

• Laocoont era un sacerdot troià que va intentar advertir el seu poble del perill que representava introduir a la ciutat el cavall de fusta regalat pels grecs. Com a càstig per la seva advertència, dues serps van emergir del mar i van matar Laocoont i els seus dos fills. Els troians van interpretar aquest fet com un càstig diví i van introduir el cavall a la ciutat, fet que va propiciar la caiguda de Troia.
• Segons una altra versió del mite, Laocoont era sacerdot d'Apol·lo i el càstig va ser conseqüència d'haver-se casat sense el consentiment del déu.
• A l'Eneida de Virgili, s'atribueix a la deessa Atena, partidària dels grecs, l'enviament de les serps.