Laocoont i els seus fills: Angoixa i dinamisme en l'escultura

Laocoont i els seus fills

Descripció formal

El grup, presentat de manera frontal, essent una escultura exempta (de ple volum), s'organitza a l'entorn de la figura principal del sacerdot, que lluita per alliberar-se de l'atac de dues serps. Mentrestant, els seus fills, a ambdós costats, sembla que no tenen prou força per escapar-se.

Tot i ser una escultura exempta, el grup està representat de manera frontal (unifacial, predomini i major detallisme per davant que des dels altres angles).

Aquesta escultura es caracteritza pel dinamisme i l'expressivitat (característic del període hel·lenístic).

L'obra s'estructura en la piràmide que dibuixen els caps dels tres personatges, amb Laocoont al vèrtex superior. També s’observa una diagonal que creua tot el grup, baixant des de la part superior esquerra (del colze dret fins al peu esquerre de Laocoont). Aquestes diagonals donen unitat a l'acció dels tres personatges. El moviment del conjunt escultòric es veu reforçat per:

• El dinamisme intens de les dues serps, que serveixen com a nexe d'unió entre les figures, alhora que envolten els cossos i donen també sensació de moviment.
• La sensació de tensió extrema dels cossos, que tenen la musculatura molt treballada i expressen la perfecció anatòmica (sobretot la figura central), heretada del període clàssic. És per aquest motiu que l'autor representa les figures dels infants amb un cos musculat, però amb unes proporcions més reduïdes. La figura del vell destaca per la seva anatomia i pel seu rostre angoixat. És també el personatge més treballat.

Aquest idealisme formal (tractament de la musculatura, per exemple) es conjuga amb una gran capacitat de representació de les emocions humanes, fet inherent al període hel·lenístic, que trenca els cànons de serenitat i equilibri. Els escultors capten perfectament el pathos dels personatges, reflectit en els rostres. En especial, cal destacar l’expressió de dolor del sacerdot Laocoont, amb el front arrugat i la boca oberta.

La figura central i la de l'esquerra descansen sobre un pedestal, mentre que el de la dreta descansa sobre una base diferent. Aquesta base marca l'horitzontalitat i l'equilibri enfront de la resta de l'obra, marcada pel moviment i la contorsió dels cossos.

En el cas de la figura de Laocoont, hi ha un doble sofriment: l'angoixa per intentar salvar la pròpia vida, afegit al fet que no pot fer res per ajudar els seus fills (eleva els ulls com una súplica als déus per un càstig injust).

Tècnica i materials

Pel que fa a la tècnica i materials, l’escultura original era en bronze, segurament realitzada amb la tècnica de la cera perduda. El que conservem és una còpia romana, una talla en marbre. D'aquesta època destaquen escultures realitzades per decorar frisos i timpans de temples i altars, i escultures exemptes com la que analitzem. Totes es caracteritzen per tenir la figura humana com a tema central. Cal recordar que les escultures eren policromades.