Laocoont i els seus fills: Tema, significat i funció

Laocoont i els seus fills

Tema, significat i funció

La temàtica de l'escultura és literària i mitològica.

Segons el mite de la guerra de Troia, el sacerdot del temple de Troia, Laocoont, va advertir als seus conciutadans que no es fiessin del cavall de fusta, oferta pels grecs al déu Posidó en una suposada retirada, ja que era una trampa. Així relata Virgili a la seva obra l'Eneida com va advertir Laocoont als ciutadans de Troia:

"Necis, no us fieu dels grecs ni tan sols quan us portin regals"

De cop, dues serps enormes van sortir del mar i el van matar a ell i als seus fills. Els troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar al cavall a la ciutat tal com Sino, un espia grec, els havia suggerit, dient que era un regal de la deessa Atena i que si no l'acceptaven, Troia seria destruïda.

Sobre el motiu de la mort de Laocoont hi ha dues versions diferents.

Segons la mitologia grega, Laocoont era un sacerdot d'Apol·lo i el seu crim no tenia a veure amb la guerra, sinó que va passar perquè es va casar en contra de les ordres del déu.

A la versió recollida a l'Eneida del poeta romà Virgili, va ser Atena (partidària de la victòria grega) qui va enviar les serps per convèncer els troians de la veracitat de la història que els explicava Sino.

En tots els casos, els escultors interpreten del tema el moment en què les serps ataquen el sacerdot i els seus fills, i com ells lluiten desesperadament per sobreviure.

El grup escultòric va ser trobat el 1506 entre les ruïnes del Palau de Neró a Roma i en el seu moment sembla que l'artista del Renaixement, Miquel Àngel, hi era present acompanyant l'arquitecte de papa Juli II, Giuliano da Sangallo. La impressió que els va causar va ser extraordinària fins al punt que l'artista florentí hi va saber veure la tarrlblllta que ell mateix traslladarà a les seves escultures.

Pel que fa a la funció, l'escultura estava destinada a Roma, pensada per a decorar cases importants, en aquest cas, el palau de l'emperador.

L'atribució i la datació, després de la troballa al segle XVI, no es van produir fins al 1957 quan un grup d'estudiosos van poder atribuir l'autoria d'aquesta obra als escultors esmentats de l'escola de Rodes (Agesandre i els seus fills) gràcies al descobriment de diversos grups de figures de marbre que representaven esdeveniments de l'Odissea d'Homer en una cova que havia estat la sala de banquets d'estiu de l'emperador Tiberi a Sperlonga, prop de Nàpols. Els noms d'aquests tres escultors estaven gravats en un dels grups, l'estil del qual és molt semblant al del Laocoont.

A partir de dades fidedignes, aquestes còpies romanes en marbre trobades a Sperlonga s'han datat al segle I dC, que és també la data atribuïda al Laocoont de manera unànime pels arqueòlegs. Actualment el grup escultòric es troba al Museu Vaticà a Roma.