Laocoont: Història, Càstig i Influència en l'Art Grec
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,25 KB
Segons la mitologia grega, Laocoont era un sacerdot d'Apol·lo, i el seu càstig no va tenir cap relació amb la guerra, sinó que va passar perquè es va casar en contra dels ordres del déu.
En tots els casos, els escultors interpreten el moment en què les serps ataquen el sacerdot Laocoont i els seus fills, i aquests lluiten desesperadament per desfer-se'n.
Pel que fa a la funció de l'obra, sembla ser que estava destinada a Roma, per decorar cases importants, en aquest cas, el palau de l'emperador.
Períodes de l'Art Grec
L'art grec es divideix en tres etapes:
- Període arcaic (S.VII-475 aC): Es fixen els estils arquitectònics i s'inicia l'evolució artística grega. Exemple: Koúros d'Anavysos, Koré del Peplum
- Període clàssic (480-323 aC): Entre la fi de les guerres mèdiques i la mort d'Alexandre. És el moment de màxim esplendor artístic grec. A la vegada es subdivideix en:
- Protoclàssic - primera meitat del s. V aC (480-460 aC)
- Classicisme (Primer classicisme) - segona meitat del s.V aC (460-400 aC)
- Postclassicisme (Segon classicisme) - segle IV aC. (400-323 aC) Exemples: El Dorífor de Policlet, El Discòbol de Miró i l'Hermes amb Dionís nen de Praxíteles
- Hel·lenístic (323-31 a C): Grècia exporta el seu art als regnes orientals formats després de la mort d'Alexandre i s'estén fins més enllà de que és conquerida per Roma. Exemples: La Victòria de Samotràcia, El Toro Farnese d'Apol·loni, El nen de l'espina.
Models i influències del Laocoont
El grup escultòric va ser trobat el 1506 entre les ruïnes del Palau de Neró a Roma i en el seu moment sembla que l'artista del Renaixement, Miquel Àngel, hi era present acompanyant l'arquitecte del papa Juli II, Giuliano da Sangallo.
La impressió que els va causar va ser extraordinària fins al punt que l'artista florentí hi va saber veure la terribilità i pathos que ell mateix traslladaria a les seves escultures.
La influència hel·lenística va ser especialment important durant el Barroc, en el que també es van representar els cossos en el moment de màxima tensió i dinamisme, com podem veure en les obres de Bernini.