Las Meninas: Anàlisi i Context Històric

Las Meninas

Diego Velázquez - 1656

Oli sobre tela - 3,18 x 2,76 m - Barroc - Retrat

Museo del Prado (Madrid)

Context històric:

El S. XVII es caracteritza pels problemes derivats de l'oposició entre l'Europa catòlica i la protestant. De la mateixa manera, el poder polític es va enfortir i va donar origen a les monarquies absolutistes que es van generalitzar al continent, amb les excepcions d'Anglaterra i Holanda, que van desenvolupar monarquies parlamentàries. El moviment barroc apareix a Itàlia impulsat pel papat amb l'objectiu de manifestar la veracitat i la grandesa del catolicisme. També en el segle XVIII hi ha un canvi de preeminència monàrquica, on els Habsburg seran substituïts pels Borbons, encara que el poder es va anar afeblint fins a acabar en la Revolució Francesa de 1789.

Biografia de l'autor:

Diego Rodríguez de Silva y Velázquez, considerat un dels grans genis de la pintura, es va formar com a aprenent al taller de Francisco Pacheco. Quan només tenia 18 anys es va convertir en mestre pintor. Amb la visita de Rubens a Espanya va voler visitar Itàlia, on va anar en dues ocasions. Allà va poder estudiar els grans mestres i va aconseguir que fos àmpliament reconegut com a pintor, encara que el seu gran reconeixement va arribar al màxim grau quan li va ser atorgada la creu de l'orde de Sant Jaume.

Descripció formal:

El quadre mostra totes les figures disposades a la part baixa de la composició; amb això, l'artista aconsegueix crear un gran camp visual. La infanta Margarida s'estableix com a punt convergent de les diferents diagonals compositives que dibuixen els altres personatges i que es projecten des de la infanta fins al mirall i la porta del fons. Aquests dos elements proporcionen una gran profunditat escènica. El primer reflecteix alguna cosa que potser és fora de l'espai pròpiament pictòric, i el segon amplia brillantment l'espai visual. Sorprèn la gran modernitat en el tall d'algunes de les figures i els objectes als marges de la tela, detall que aporta una gran dosi d'espontaneïtat a l'escena.

Velázquez és capaç de transmetre, amb gran realisme, textures tan diferents com la duresa de la fusta, la rigidesa dels vestits de les infantes o la flonjor del pelatge del gos. Un altre exemple excepcional és la captació de la llum, tant en general com en els detalls. Hi ha dos focus lumínics: un d'artificial que irradia directament sobre les figures situades en primer pla, i un altre que entra a l'habitació a través de la porta oberta al fons, mentre que la resta de la composició queda en penombra.

També té un gran domini de la tècnica de la perspectiva aèria i plasma l'atmosfera existent entre els cossos esfumant-ne els contorns. Aquesta tècnica, juntament amb el contrast entre la part il·luminada (centre) i la fosca (parets i sostre), reforça el sentit de la profunditat escènica. La paleta és d'una gran riquesa cromàtica. Hi destaquen els matisos tonals del blanc i el negre, i el contrast amb el vermell dels detalls ornamentals dels vestits.