Las Meninas: Anàlisi i Interpretació de l'Obra Mestra de Velázquez

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,51 KB

Las Meninas

Autor: Diego Rodríguez de Silva i Velázquez

Cronologia: 1656 (S.XVII)

Estil: Barroc

Tècnica: Oli

Suport: Tela; 3.18x2.76m

Localització actual i organització: Museu del Prado a Madrid

Tema:

A primera vista sembla un retrat col·lectiu de la infanta Margarida i els seus acompanyants, però l'objectiu del pintor era el retrat dels reis.

Anàlisi formal

Elements plàstics:

Velázquez es recreà amb la llum fent que incidís sobre les figures en primer pla i submergint en la penombra les que s'allunyaven. El joc de llum i ombra ajuda a crear la il·lusió d'espai. La llum entra per la porta del fons i el seu contrast amb la foscor del sostre i de la paret lateral a la dreta donen profunditat a l'escena. La paleta és clara, lluminosa i d'una gran riquesa de colors. La pinzellada és llarga i visible. Els contorns de les figures es difuminen. Les formes etèries reflectides al mirall del fons les realitza amb el pinzell humitejat amb més trementina que pigment.

Composició:

La infanta Margarida es troba al centre de la composició, un factor que, al costat de la lluminositat que li ha donat el pintor, la converteix en el personatge més rellevant del quadre. Als seus costats, Isabel Velasco i Agustina Sarment són les “meninas”, al costat de les quals es troben els nans de la cort, en actitud lúdica amb el gos que hi ha als seus peus. En un segon pla, en la penombra, veiem a Marcela de Ulloa i a un home anònim. A l'esquerra apareix l'autoretrat de Velázquez, realitzant la seva labor com a pintor de la cort i, al fons de l'estança, es troba José Nieto, aposentador de la reina, en una posició que destaca per ser el centre de la perspectiva del quadre. Finalment, podem veure dos personatges més de màxima importància: a la paret del fons, al costat de la porta, es reflecteixen al mirall les figures de Felip IV i Mariana d'Àustria. Si no fos pel toc de llum que el pintor dona al mirall no repararíem en ells, i fins i tot sembla que sigui un quadre més dins de l'estança. Aquest joc visual, una miqueta enigmàtic, ens permet obtenir més informació de les persones que hi ha en l'espai representat.

Estil:

Velázquez fou capaç d'assimilar l'art pictòric del seu temps i del passat i anar més enllà per crear una obra i una tècnica personals i innovadora. Els tractaments dels efectes de llum i ombra i l'observació acurada del natural el relacionen amb Caravaggio. Així mateix, el marca en les obres de Ticià. La influència de Velázquez entre els seus contemporanis: Goya se'n manifesta gran admirador i s'inspira clarament en Las Meninas per pintar la família de Carles IV.

Interpretació i contingut significatiu:

Aquesta tela fou coneguda com el retrat de la infanta Margarida. Les interpretacions que ha suscitat el quadre de Velázquez són força variades. S'ha considerat un retrat de la infanta Margarida, un elaborat joc de miralls, un retrat de la família reial, una reivindicació de l'artista, un intent de pintar el seu senyor Felip IV.

Funció:

Representativa, decorativa.

Entradas relacionadas: