Las Meninas de Velázquez: Anàlisi i Significat
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,95 KB
Las Meninas: Anàlisi de l'Obra de Velázquez
Dades Bàsiques
- Any: 1656
- Tècnica: Oli sobre tela
- Mides: 318 cm x 276 cm
- Ubicació original: Estances privades del rei Felip IV
- Ubicació actual: Museo del Prado, Madrid
Biografia de Diego Velázquez
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez es va formar a Sevilla, on va començar pintant escenes costumistes. Posteriorment, es va instal·lar a Madrid i va arribar a ser pintor reial. Va conèixer altres pintors com Rubens i va viatjar a Itàlia per contemplar altres col·leccions reials. Gran coneixedor de les tècniques i composicions de l'antiguitat i contemporànies, la seva obra comprèn un ampli ventall temàtic: mitologia, història, religiosos, paisatges, costumistes, etc.
Descripció Formal
Iconografia
L'obra representa la visita de la infanta Margarida, que, avorrida, observa com pinten els seus pares, el rei Felip IV i la reina, que es reflecteixen al mirall del fons. La infanta està acompanyada d'un seguici compost per Agustina, que li ofereix un búcar d'aigua, i per Isabel, que representa els respectes als reis. A la dreta, hi ha els bufons de la infanta; una d'elles dona una puntada de peu a un mastí. Darrere, trobem Doña Marcela i Diego Ruiz, encarregats de vigilar-les i protegir-les. A la porta, José Nieto, encarregat d'obrir-la. L'escena té lloc a la cambra de l'Alcàsser de Madrid, decorada amb quadres de Rubens.
Funció
Estètica.
Composició
Tancada, però oberta per la banda esquerra i frontalment amb les mirades dels personatges.
Línies Compositives
Verticals i diagonals.
Recursos Tècnics
Predomini del color sobre la línia, amb una pinzellada solta. Espai perspectiu i incidència de la llum per la finestra lateral de la dreta. La porta oberta també és un focus de llum que constitueix el punt de fuga. La concepció de l'espai i la llum reben un tractament subtil, amb una perspectiva que integra l'espectador.
Relació amb l'Entorn
L'obra s'exposa arran de terra per integrar l'espectador dins del quadre.
Significat de l'Obra
El Propi Estil
Pintura barroca per la llum, que és protagonista de la composició, les pinzellades soltes amb harmonia cromàtica i els enganys òptics. L'element principal del barroc és el joc visual per representar la mirada de les persones, concretament la del rei.
Relació Forma-Funció
Velázquez pretenia representar una escena quotidiana de la família reial. Per tant, el quadre va ser un dels preferits del rei.
Iconologia
El quadre provoca diverses interpretacions: l'adulació a la monarquia i la reafirmació monàrquica en què el rei tot ho veu; el joc de representar la mirada del rei com a tema; els quadres mitològics penjats a les parets parlen de les belles arts; i, a la mort del pintor, el rei va fer pintar la creu de Sant Jaume, que distingia els nobles d'aquest ordre, sobre el pit de la figura de Velázquez.
Relació Època-Obra
El quadre reflecteix perfectament l'ambient de les corts de les monarquies d'Europa, on la vida distesa anava acompanyada de tota una sèrie de càrrecs al voltant de les famílies reials.
Transcendència de l'Obra
Aquest quadre va tenir un profund reconeixement per part d'altres artistes. Goya, per exemple, n'era un admirador, i va fer quadres com a homenatge a Velázquez. Altres s'han deixat seduir per l'obra, com Picasso, que va fer 43 interpretacions de Las Meninas. La seva obra també ha tingut un gran acolliment popular, ja que ha estat considerat un dels pintors més representatius del barroc i de tots els temps.