Laura a la ciutat dels sants: Modernisme i noucentisme

Laura a la ciutat dels sants

Contextualització: Modernisme, el noucentisme i els anys 20-30. La novel·la com a gènere de moda. Autors s'agrupen: Modernisme (Joan Puig i Ferrater, Víctor Català i Prudenci), Novel·la psicològica (ambient burgès, anàlisi del món interior i subjectivisme, protagonistes dones que han sofert. Autors: Carles Soldevila). Influències: Fiòdor Dostoievski, Sigmund Freud, Marcel Proust, André Gide, James Joyce.

Models literaris: Novel·la psicològica del Realisme. Influència del Freudisme.

Comaquinal: Té un referent real (Vic). Simbolitza un ambient tancat, hipòcrita i fals... que xoca frontalment amb la nouvinguda, Laura, i la rebutja fins a l’expulsió. Mentalitat de Comarquinal en general: pensament retrògrad, conservador, resclosit, ensopit i d’apatia emocional, de mentalitat estreta... Ortodox i masclista... La boira “protegeix” i aïlla la ciutat. També per a la Laura anirà prenent diferents significats al llarg de la seva evolució personal durant la història.

Barcelona: Per als comarquinalencs simbolitza la perdició i el pecat, la modernitat com un perill, l’esnobisme, l’escàndol... I Laura, com a provinent d’allà, serà mal vista o jutjada ja d’entrada. Laura n’enyora el sentiment d’anonimat i independència, la llibertat.

Personatges:

• Laura: trets que la defineixen: el nom, els colors, els gustos (bellesa, art, cultura), la sensibilitat, l’educació, l’abstracció social i l’orfenesa. Etèria. Ingènua, somiadora, fantasiosa (projecció amor ideal en “Pere de les Aulines” vs Pere real), poc realista, poc pràctica.
• Teresa: la defineixen: la repressió, la doble moral, l’enveja, la ràbia, la frustració, la rectitud i la severitat, els colors. Contrast amb Laura. Terrenal. Personatge ric en la descripció psicoanalítica que en fa l’autor.

Tema: El tema principal de la novel·la és la incomprensió, la impossibilitat de les persones d’entendre’s entre elles. Segons el pensament de l’autor, l’hostilitat impera en totes les relacions. El conflicte principal és el de la protagonista amb tot l’entorn com un bloc, i aquest conflicte és el que ens porta al tema.

Salvador Espriu

- Salvador Espriu i Castelló va néixer l'any 1913 a Santa Coloma de Farners, i morí a Barcelona el 1985. Espriu fou un poeta, dramaturg i novel·lista del segle XX.

- Li agradava anar als seus temps lliures a la biblioteca a escriure (s'aïlla).

- Passada la guerra van prohibir el català, la llengua amb la qual es sentia identificat com a escriptor, fet que va comportar que deixés d'escriure i va començar a treballar durant vint anys com ajudant en una notaria.

- Va descobrir que el món de la literatura era realment el que li apassionava i del que ell volia viure.

- A la postguerra va morir la seva mare a causa d'un càncer, però aquest fet no va provocar que ell deixés d'escriure, sinó tot el contrari, entre els anys 1952 i 1955 va publicar quatre llibres de poemes on a cadascun d'ells sempre acaba arribant a la mateixa conclusió: ell i tot el que ell estima desapareix i cau en l’oblit.

- Treballava a allà notaria però ho va deixar i el seu primer llibre va relacionat amb els anys que va passar treballant d'això.

- Salvador Espriu va morir al 1985.

Mite

Els dos germans barons d’Antígona es troben constantment lluitant pel tron de Tebes, a causa d’una maledicció que el seu pare havia llançat contra ells. Se suposava que Etèocles i Polinices governaven el tron periòdicament però, en algun moment, Etèocles va decidir quedar-se en el poder després de complir el seu mandat, fet que va desencadenar una guerra ja que Polinices, ofès, va buscar ajuda en una ciutat veïna, va construir un exèrcit i va tornar a la ciutat per reclamar el que era seu.

Mite versió Espriu:

Escriu la versió l’any 1939, és una resposta al resultat de la guerra civil. Realitza una adaptació on la variant principal és la lectura política, representa un ressorgir de la consciència col·lectiva catalana. Obra molt simbòlica. Simplifica la trama.

Personatges:

• Antígona: És noble, i moralment superior a la resta, està en contra de tota classe d’injustícies, està disposada a sacrificar-se per el seu poble i així acabi la maledicció. És germana d’Ismene, Etèocles i Polinices, filla d’Èdip i Iocasta. Representa a l’obra els valors positius, eterns i inalterables de Catalunya.
• Ismene: germana d’Antígona i els altres dos. Indecisa i oblidadissa. Representa la por d’actuar dels que callen i deixen fer.
• Creont: germà de Iocasta i oncle d’Antígona. Vol regnar si o si i fa el que calgui. Representa el poder absolut que no dubta en condemnar la seva neboda a mort.
• Eurídice: esposa de Creont, és un personatge neutre, encara que és més negatiu. Fa, a més, de punt d’equilibri entre d’Euriganeia i Astimedusa.
• Astimedusa: és una de les dues dides. Representa l’esperit positiu. Confia en la salvació de la ciutat fins al final.
• Euriganeia: És l’altra dida de la casa reial i representa l’esperit negatiu. El dolor li fa perdre la memòria.
• Tirèsias: és un vell cec que fa d’endeví. És un personatge angoixat per les circumstàncies. No s’implica en els fets que passen per por a la reacció del poderós Creont.
• Eumolp: És un esclau deforme que fa de bufó a la cort, l'únic que ajuda a Antígona. Ningú no el respecta menys Antígona. Sap que pot costar-li la vida, però prefereix la mort a seguir sent esclau sota els designis d’un rei tirà.
• El Lúcid conseller: personatge també inventat per l’autor. Representa el punt de vista d’Espriu 25 anys després d’acabada l’obra. L’adjectiu “lúcid” és irònic. El personatge és crític i es distancia clarament dels personatges. EL PRÒLEG: veu introductòria, presenta l’acció i els personatges i ens aporta els antecedents necessaris per entendre-ho tot plegat.