Leandre Cristòfol: Surrealisme i Objecte Trobat

Inicis i trajectòria artística

Leandre Cristòfol es traslladà a Lleida amb tan sols 14 anys per aprendre els oficis d'ebenista i fuster. Aquesta activitat li despertà l'interès per l'art. L'any 1933 exposà per primera vegada a Lleida. De formació autodidacta, la seva obra es va centrar en l'experimentació personal en l'àmbit no figuratiu, vinculat a la poètica surrealista. En aquest sentit, l'escultor lleidatà participà en l'Exposició Logicofobista l'any 1936 i, l'any 1938, en dues mostres surrealistes a París i Tòquio. La Guerra Civil suposà una aturada en el seu treball escultòric fins al 1952, quan va viatjar a París gràcies a una beca del Cercle Maillol. Cinc anys més tard, Leandre Cristòfol reprèn la seva feina de caràcter experimental, una aportació de gran vàlua per a l'art català, que li fou reconeguda l'any 1983 amb la Creu de Sant Jordi i l'any 1990 amb el Premi Nacional de les Arts Plàstiques.

Anàlisi de l'obra "Nit de lluna"

L'escultor lleidatà col·loca sobre una base rodona de fusta un ou de sargir i un fus per filar, fets també en fusta. Cada objecte destaca per la seva puresa formal, sense ornamentació afegida. Per altra banda, cal fer notar que, malgrat que com a objectes d'ús puguin tenir una certa relació, aquí s'integren en un nou context totalment aliè que els desproveeix de la seva funció pràctica. El títol de l'obra reforça aquesta idea en proposar una lectura d'aquests dos elements com a contraposició entre la rigidesa i la línia recta del fus -arbre- i la mobilitat i la línia corba de l'ou -lluna- els quals es retallen sobre un horitzó imprecís. Per tant, l'artista és capaç de compondre un interessant joc de contrastos tot i la senzillesa formal i la descontextualització funcional dels elements.

"Nit de lluna" i "L'aurèola astral"

Aquesta mateixa descontextualització, així com la senzillesa compositiva de l'obra, creada a partir de dos únics elements, és utilitzada també per Leandre Cristòfol en una altra escultura clarament relacionada amb aquesta, L'aurèola astral i impassible està a punt de sortir. En aquesta altra obra, l'artista integra també dos elements, i repeteix el joc de contrastos en la composició. Així, mentre un dels elements, una construcció feta amb fusta, suro i agulles de cap, és alt i de formes dinàmiques i etèries, l'altre, un esberla-canyes de fusta d'olivera, una eina que els cistellaires feien servir per partir les canyes en tires, és petit, de forma troncocònica i massís.

El llenguatge creatiu de Cristòfol

L'any 1932, Leandre Cristòfol inicià la seva trajectòria escultòrica dins el camp de la no-figuració. Aquest nou llenguatge creatiu es desenvolupà a través de dues vies: una primera, en la qual l'artista connecta amb el llenguatge del Surrealisme partint de formes orgàniques sorgides d'una relaxació deliberada del control de la raó. En la segona, utilitza materials industrials de l'entorn immediat i els descontextualitza, és a dir, els buida de significat anul·lant-ne la funcionalitat. Amb això, dóna a la forma una dimensió lírica i li confereix un contingut simbòlic personal. Nit de lluna, que s'inclou dins d'aquesta segona via, fou una de les obres presentades per l'artista a l'Exposició Logicofobista que organitzà el grup ADLAN (Amics de l'Art Nou) l'any 1936.

Un retrat matern

La peça, tal com explica el mateix artista, esdevé un retrat matern: "va arribar un moment en què vaig veure que els perdia i vaig pensar que si feia una composició amb un fus d'aquells amb què filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria amb allò un record de la meva mare". De la mateixa manera, va creure que un esberlador de fusta d'olivera li guardaria el record del pare, que feia arnes de canyes. Així doncs, Nit de lluna i L'aurèola astral i impassible està a punt de sortir són l'homenatge íntim de Leandre Cristòfol als seus pares.

L'objecte surrealista i influències

L'obra de Leandre Cristòfol ha de ser catalogada dins l'objecte surrealista -l'objecte trobat-, especialment les composicions incloses en l'esmentada Exposició Logicofobista, i en relació amb els artistes catalans Ramon Marinel·lo i Antoni Garcia Lamolla, que també hi van participar. Malgrat això, el mateix Cristòfol referint-se a Aurèola astral afirmà que per a ell "era un record i va ser entesa com una obra surrealista". La transformació dels objectes quotidians en objectes poètics el relaciona amb els ready-made dadaistes de Marcel Duchamp, malgrat que en les seves escultures, Leandre Cristòfol s'aparta del no significat de les obres de Duchamp, per esdevenir, segons paraules del mateix artista, "una intuïció d'amor envers tot allò que et crida l'atenció". Aquesta actitud l'acosta més, en canvi, a la poètica de les escultures objecte que Joan Miró realitzava en aquells anys sota l'influx del moviment surrealista. També es pot relacionar l'obra de Leandre Cristòfol amb els poemes objecte de l'escriptor i artista plàstic Joan Brossa.