Lectura: Concepcions i Implicacions en l'Ensenyament

Concepcions de la Lectura i Implicacions Pedagògiques

La concepció que l'escola té sobre què és llegir condiciona necessàriament el plantejament i la metodologia emprada. Distingirem dos grans marcs teòrics: l'ensenyament tradicional i el constructivista.

Model Tradicional en l'Ensenyament de la Lectura

L'aprenentatge tradicional de la lectoescriptura es basa en tres supòsits:

1. La relació entre llengua oral i llengua escrita és una simple traducció de sons a lletres.
2. Entén la lectura com un procés centrat en el text, del qual el lector ha d'extreure el significat mitjançant l'oralització de les seves unitats lingüístiques, per atribuir-los posteriorment un significat que es construeix en un procés ascendent.
3. Concep l'aprenentatge com la recepció passiva del saber de l'ensenyament per part de l'alumne.

El desxiframent en veu alta permetrà que el mestre controli el domini i el desenvolupament progressiu de la velocitat de “traducció” (decodificació), la qual conduirà l’infant a “saber llegir” (és a dir, oralitzar un text i entendre’n el significat a partir de sentir-se'l dir).

Model Constructivista en l'Ensenyament de la Lectura

En canvi, des de la perspectiva constructivista (Piaget, Ausubel, Vigotski: esquemes, coneixements previs, bastida, desequilibri, equilibri posterior, significativitat i funcionalitat dels aprenentatges), llegir implica:

1. Un lector actiu.
2. Una interacció entre text i lector.
3. Un objectiu clar.
4. Una interpretació que depèn dels objectius i dels coneixements previs.
5. Fer prediccions sobre el contingut del text, que després són verificades o rebutjades.
6. Un projecte de centre (PCC) i una nova metodologia d'aula, amb coordinació entre tots els docents, fonamentat en el constructivisme.
7. Distingir entre aprendre a llegir i llegir per aprendre.

Claus de l'Ensenyament Constructivista de la Lectura

Des d'aquesta perspectiva constructivista, doncs, calen algunes condicions per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la lectoescriptura:

1. Partir dels coneixements previs dels alumnes, per tal de descobrir si tenen suficients ancoratges conceptuals per relacionar-hi els nous coneixements.
2. No focalitzar-se en l'edat de l'infant ni en el mètode concret (sintètic o analític).
3. Familiaritzar els infants amb la llengua escrita i crear una relació positiva amb l'escriptura. La familiarització ha d'abastar tant els objectes de lectura (llibres, anuncis, rètols, llistes, instruccions, ordinador) com les situacions reals (per recordar, per explicar un conte, etc.) i els llocs on es produeix (a classe, a la biblioteca, a la sala d'informàtica, al pati, al carrer...).
4. Fomentar la consciència metalingüística. Aprendre a decodificar és difícil, perquè les unitats bàsiques (la relació so-grafia) no existeixen com a tals en el llenguatge oral. Descompondre una paraula en sons és una tasca complexa, perquè la cadena parlada es percep com un contínuum. A l’hora d’aprendre el codi, l’infant necessita no només usar bé el llenguatge, sinó també, i de manera crucial, poder reflexionar-hi i manipular-lo. En definitiva, ha de desenvolupar la consciència metalingüística per poder accedir a la complexitat del codi.
5. Utilitzar textos concebuts per ser llegits; hem de tenir en compte l'extensió del text. Un altre aspecte clau és l'organització de la informació i la relació entre la informació coneguda i la nova.
6. Experimentar la diversitat de textos i de lectures. Familiaritzar-se amb l'escrit implica proporcionar als infants l'oportunitat d'experimentar situacions de lectura diverses i amb textos diversos.
7. Llegir sense la necessitat constant d'oralitzar. Les diferències entre el llenguatge oral i l'escrit requereixen un ensenyament que no es basi exclusivament en el desxiframent. Quan l'objectiu principal de la lectura en veu alta és transformar fidelment lletres en sons amb ritme i velocitat, l'atenció del lector es desvia de la comprensió del contingut cap al procés de desxiframent.
8. La lectura en veu alta amb propòsit comunicatiu. S'ha d'emprar la lectura en veu alta, però com una activitat significativa. Això s'aconsegueix quan es planteja com una situació de comunicació oral en què algú vol transmetre el contingut d'un text a un receptor determinat (per exemple, compartir el resultat d'una tasca, un poema creat, etc.).
9. La lectura i l'escriptura com a procediments: dominar-les implica poder llegir i escriure de manera convencional. Per ensenyar aquests procediments, cal “mostrar-los” com a pas previ a la seva pràctica independent.