Lectura i escriptura a l'aula: comprensió, correcció i estratègies

La lectura: llegir

La lectura: llegir — El terme de literacitat engloba tots els coneixements, les habilitats, les actituds i els valors derivats de l’ús generalitzat, històric, individual i social del codi escrit. L’ús de la llengua, doncs, se situa i cal que se situï en el terreny de les pràctiques socials i, d’una manera més precisa, en el del contingut ideològic que transmet qualsevol discurs, obrint camí cap a la lectura crítica (Cassany, 2025).

«No llegim ni comprenem significats neutres; llegim discursos del nostre entorn i comprenem dades i informacions que ens permeten interactuar i modificar la nostra vida.» — Paulo Freire.

«Llegir no és descodificar, però per llegir és necessari poder descodificar.» — Solé, Isabel (1992).

«Facilitar als nens l’accés al codi és donar-los estratègies autònomes d’exploració de l’univers escrit.» — Weiss (1980).

Definició de llegir

Def. llegir: Llegir és una activitat social interactiva entre el lector i el text en un context social alfabetitzador, que permet satisfer les necessitats funcionals de qui llegeix mitjançant l’ús adequat de les habilitats i de les estratègies pròpies de la lectura.

«La construcción del significado depende del lector. No lo recoge pasivamente del texto, sino que selecciona aquello que, por algún motivo, interesa más a su curiosidad, inteligencia o afectividad.»

«Si leer no es cuestión de recibir, sino de participar, de construir, el aporte que se hace al texto es de una enorme importancia para la comprensión; esta no viene del texto, es construida por el lector apelando a su conocimiento del lenguaje y a su experiencia del mundo.» — Smith, F. (1990).

Escriptura: aspectes bàsics

Escriptura: aspectes bàsics — «L’escriptura és important a l’escola perquè és important fora de l’escola, i no a l’inrevés.» — Emilia Ferreiro (deixeble de Piaget).

«Formar niños lectores/productores de textos» — proposta de Jolibert, J. (1995), Textos: didàctica de la llengua i de la literatura.

Definició d'escriure

Def. escriure: Produir textos escrits i multimodals amb adequació, coherència i cohesió, aplicant estratègies elementals de planificació, redacció, revisió, correcció i edició, amb regulació entre iguals i autoregulació progressivament autònoma, i atenent les convencions pròpies del gènere discursiu triat. L’objectiu és construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes.

«Escriure no és una qüestió tècnica, no és ajuntar lletres. És una disposició mental.» — Meirieu, p. 43.

El text és una unitat lingüística comunicativa, producte de l’activitat verbal humana, que posseeix un caràcter social i es caracteritza per l’adequació al context comunicatiu, la coherència informativa i la cohesió lineal. — Castellà (1996).

Procés de l'expressió escrita a l'aula

Procés de l'expressió escrita a l'aula

Principis fonamentals de la correcció (Daniel Cassany, 2017):

• Corregeix només el que l’estudiant pugui aprendre. No paga la pena dedicar temps a corregir faltes l’explicació de les quals l’alumne no està preparat per comprendre.
• Corregeix quan l’aprenent tingui fresc el que ha escrit; és a dir, quan ho escriu o poc després, cara a cara o en línia.
• Corregeix-ne les versions prèvies (esborranys, esquemes) de manera que l’aprenent pugui incorporar els canvis en la versió final.
• No donis la solució correcta. Ofereix pistes i indicacions a l’aprenent. Ajuda’l perquè s’autocorregeixi.
• Dona instruccions concretes, que siguin clares i operatives: «escriu frases més curtes», «hi ha 3 errades a la primera línia», «d’aquest bloc fes-ne dos paràgrafs».
• Dona instruccions concretes, que siguin clares i operatives: «escriu frases més curtes», «hi ha 3 errades a la primera línia», «d’aquest bloc fes-ne dos paràgrafs», …
• Dedica temps a classe a parlar de la correcció: és important fixar-se en les indicacions, comprovar que s’entenen, respondre dubtes i fomentar el diàleg.
• Fomenta la col·laboració. Correcció en parelles; ajudar-se atribuint rols: revisor de contingut o de forma, editor, etc.
• Ensenya els aprenents a usar les fonts digitals i analògiques. Per exemple, diccionaris en línia (DIEC2).
• Planteja tasques que afavoreixin la revisió reflexiva dels textos: donar instruccions successives: «fes una llista, agrupa les idees en apartats, fes un esborrany del text, revisa’n la claredat, analitza’n la puntuació».

Gramàtica i ortografia

Gramàtica i ortografia — Una situació d’aula que només contempli la gramàtica des d’una vessant descriptiva, sense tenir en compte els contextos d’ús, les diferents possibilitats significatives i expressives del codi o les exigències gramaticals de cada situació comunicativa, no facilita la millora de les competències discursives dels alumnes. (Gimeno, 2017)