Leda i el Cigne: Mite Grec, Descendència i Anàlisi Poètica

El Mite de Leda i el Cigne: Zeus i els seus Fills

La Llegenda Principal de Leda i Zeus

Leda, segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi i esposa de Tíndar, rei d'Esparta. Un dia, mentre passejava a la vora d'un llac, va ser seduïda per Zeus, que s'hi acostà disfressat de cigne. Aquella mateixa nit, Leda s'allità amb el seu marit.

De resultes, Leda va pondre dos ous. D’un, nasqueren Càstor i Pòl·lux, i de l’altre, Helena i Clitemnestra. Pòl·lux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren de Tíndar.

Una Llegenda Alternativa i Altres Descendents

Una altra llegenda grega diu que Zeus va seduir Nèmesi, la deessa de l’enveja, i aquesta va pondre un ou, que va abandonar. Un pastor el va recollir i el va donar a Leda, que el va cuidar fins que en nasqué Helena. Es compta que Zeus es va alegrar tant del naixement de la seva filla que va crear la constel·lació del Cigne.

Temps més tard, Leda i Tíndar van tenir més fills: Timandra, Feba i Filonoa.

Anàlisi del Poema "Leda": Estructura i Significat

Característiques Generals del Sonet "Leda"

El poema «Leda» és un sonet heptasíl·lab on s’alternen els versos blancs i els versos d’una única rima assonant. Aquest és un sonet que no segueix els esquemes més tradicionals, és continu. La seva estructura és simètrica però poc convencional: -A-A-A-A –AA –AA.

Primera Estrofa: La Calma de l'Aigua i el Romanç

En la primera estrofa es fa una descripció sobre l’estat de l’aigua. L’autor descriu que l’aigua està en calma però experimenta petits moviments a causa de l’aire. Es pot interpretar l’existència d’un romanç prop d’aquestes aigües un cop ha sortit la lluna i és de nit.

Segona Estrofa: El Llac, l'Enigma i el Desig

En la segona estrofa es parla sobre el llac (el cristall), on la muntanya no deixa passar la llum del sol (obaga). Per tant, l’escena és fosca i, gràcies a això, els dos amants s’amaguen. S’hi troba Zeus transformat en un cigne (figura divina) per poder enamorar així Leda. El cigne fa un soroll (fressa) que porta Leda al desig sexual (lascívia). El llac anomenat inicialment serà l’escenari testimoni d’aquest moment. L’autor parla dels nervis que es pateixen en el moment de l’escena. Leda no sap amb qui està mantenint les relacions i, per això, l’autor parla d’un enigma.

Tercera Estrofa: El Clímax de la Relació Amorosa

La relació amorosa arriba al seu punt culminant; el silenci s’apodera de l'espai.

No es diu en aquesta estrofa, però Zeus abandonarà Leda i ella, al cap del temps, tindrà quatre fills.

Quarta Estrofa: La Conclusió i el Rebuig de l'Autor

Al final del poema hi trobem la conclusió; és en aquesta escena on l’autor rebutja l'escena de la «zoofília».

Conclusió General del Poema

El poeta fa un exercici en el poema on no es desenvolupa l’assumpte del mite ni es descriu el cigne (no anomenat, però presentat de manera implícita ja en el títol) i el seu moviment, sinó l’efecte que aquest produeix al seu voltant.