Leibniz: Filosofia, Teologia, Física i Teoria del Coneixement

Leibniz: Aportacions i Pensament

Leibniz: En les seves obres tracta pràcticament tots els coneixements humans. Aportacions:

1. Filosofia

   Sistema racionalista amb distinció entre veritats de raó i de fet. Cosmovisió que inclou la monadologia i l'harmonia preestablerta, reflexions sobre el mal.

2. Teologia

   Justificació de Déu i de la seva providència davant del mal que hi ha en el món. Intent d'unir les esglésies cristianes separades.

3. Física

   Formulació de la llei de conservació de l'energia. Afirmació que la matèria no és tan sols extensió, sinó també energia.

Teoria del Coneixement

Accepta la importància dels sentits en el procés de coneixement, però també reconeix que la nostra ment imposa certes marques innates. Accepta l'existència innata d'elements com la idea de Déu, els principis pràctics d'ordre moral i els primers principis lògics i matemàtics. Això és comú amb Descartes.

Leibniz inventa la Characteristica Universalis que és com el mètode de Descartes i és el que utilitzen per substituir el pensament pel càlcul i podríem raonar tot tipus de coneixement, ja sigui metafísic o el que sigui, de la mateixa manera que raonem la matemàtica o la geometria.

Leibniz aporta també una distinció de dos tipus de veritats:

1. Veritats de Raó

   Són veritats analítiques, és a dir, aquelles en les quals el subjecte conté el predicat. Es basen en el principi de no contradicció. El seu contrari és sempre impossible. Són veritats de les mates i de la lògica. Són veritats absolutes.

2. Veritats de Fet

   Són les veritats sintètiques, aquelles en què el predicat no es desprèn d'una anàlisi del subjecte sinó de l'observació dels fets o dades empíriques. Es basen en el principi de raó suficient: res no passa sense que existeixi una raó perquè esdevingui així i no pas d'una altra manera. Arribem a una conclusió després de l'observació. Hem d'extreure dades de l'exterior i sintetitzar-les. Són veritats de la física i de la biologia. Són veritats contingents.

Mònades

Per Leibniz, el que compon el món és molt més que extensió, és dinamisme i energia. Aquesta energia es troba en el que s'anomena mònades (substàncies infinites, indivisibles i independents les unes de les altres). Com que segons Leibniz les mònades són independents, hi ha d'haver algú exterior que regeixi el seu comportament per evitar que el món sigui un caos. Aquest algú és DÉU.

Harmonia Preestablerta

Per poder explicar com és que la naturalesa no està en caos si cada una de les partícules que la componen és independent, fa servir DÉU i unes lleis que aquest atorga a cada mònada i que fa que al món hi regeixi una harmonia. Com que aquesta harmonia ve donada per un ésser exterior i ve donada abans, es coneix com a harmonia preestablerta. Les lleis que Déu atorga sobre totes les mònades són lleis dinàmiques, lleis que impliquen moviment.

Problema del Mal

Per tal d'explicar com és que al món existeix el mal si el regeix un Déu perfecte, Leibniz arriba a la conclusió que existeixen tres tipus de mal:

1. Mal Metafísic

   S'identifica amb les limitacions de tota realitat que no sigui DÉU. És l'absència de la perfecció divina.

2. Mal Físic

   Consisteix en la mancança de béns (prosperitat, salut, etc.). No té realitat pròpia, només és absència de bé.

3. Mal Moral o Pecat

   Prové d'una qualitat o perfecció concedida per Déu als éssers humans: la llibertat.

Però per què Déu, essent ell un ésser perfecte, ha triat de crear un món on existeixi el mal i no pas un món on no existeixi? Doncs perquè aquest món on vivim és el millor món de tots els possibles i, encara que no sigui òptim, és el més perfecte de tots els que podien ser creats.