De Lenin a Stalin: NEP, Lluita pel Poder i Ascens de Stalin

De Lenin a Stalin

La Nova Política Econòmica (NEP)

L’economia soviètica es va esfondrar i la mancança de productes va augmentar. La revolució va començar a perdre una part dels suports anteriors: hi va haver revoltes pageses i la marineria del port de Kronstadt es va rebel·lar. Això va fer que Lenin proposés iniciar una nova orientació de l’economia que permetés millorar les condicions de vida de la població i sufocar les crítiques.

La NEP suposava fer un pas enrere en algunes de les mesures més radicals del comunisme de guerra per fer possible una economia mixta en la qual els sectors socialitzats controlats per l’Estat convisquessin amb l’economia de mercat i amb la petita propietat privada. La NEP va complir ràpidament els objectius econòmics i el 1926 l’economia soviètica havia superat els nivells anteriors a la Gran Guerra. La tornada al mercat va fer pujar els preus i la diferència entre els preus agraris i els industrials va originar problemes d’acaparament i desabastament a les ciutats. Els beneficis privats van fer augmentar les diferències socials i van tornar a sorgir els petits industrials i els pagesos benestants, que gaudien de cert nivell de benestar.

La lluita per la successió de Lenin

El 1924 va morir Lenin i la seva successió va desfermar una lluita entre els dirigents del partit bolxevic entre 1924 i 1928 per la direcció del partit, el poder en l’Estat soviètic i l’orientació que havia de prendre la revolució en el futur. Trotski era un dels bolxevics més destacats i Stalin tenia la Secretaria del partit comunista, però les intrigues també van implicar altres líders bolxevics.

Trotski i els seus aliats defensaven l’abandonament de la NEP i l’aprofundiment en el comunisme: impulsar la col·lectivització de l’agricultura, estendre la revolució a Europa i promoure un funcionament més democràtic del partit. Stalin, juntament amb altres dirigents, proposava continuar amb un sistema d’economia mixta, centrar els esforços en la consolidació del socialisme a Rússia i reservar les decisions polítiques als dirigents del PCUS i eliminar el debat intern del partit.

El 1927 l’enfrontament es va aguditzar i Stalin va aconseguir fer-se amb el poder, va empresonar i enviar a l’exili Trotski. Es va establir un poder autoritari, es va reforçar el partit i els mètodes centralistes de presa de decisió i es va fer impossible qualsevol via de participació democràtica. Stalin va posar fi a l’economia mixta, va forçar la col·lectivització de tota la terra i va implantar una planificació de l’economia dirigida per l’Estat alhora que estimulava el desenvolupament industrial de Rússia.

Stalin va perseguir els seus opositors i també alguns dels que havien estat els seus col·laboradors que podien fer-li ombra, i els va expulsar del país, tancar-los a la presó o inclús condemnar-los a mort. Aquest va ser el primer episodi de la instauració d’un règim totalitari, basat en el poder absolut de Stalin dins el PCUS i del nou Estat soviètic.