Lesions mucoses orals comunes

Lesions secundàries

MÀCULES

Canvis de la coloració de la mucosa que no produeixen cap relleu ni canvi de consistència. Les hipercromies secundàries solen correspondre a la cicatrització del liquen pla. Les hipocromies secundàries procedeixen fonamentalment de seqüeles de processos inflamatoris degeneratius.

CROSTES

Masses sòlides de consistència variable, formades per la dessecació d’una secreció patològica o d’exsudats. Quan les vesícules, ampolles i pústules es localitzen a la semimucosa del llavi, evolucionen cap a la dessecació del seu contingut, formant crostes.

ESCLETXES O FISSURES

Són lesions en les quals hi ha una pèrdua de substància lineal, sobretot a nivell dels plecs mucocutanis, com són les comissures labials.

EROSIONS

Són lesions en les quals hi ha solució de continuïtat de la mucosa, generalment de caràcter molt superficial, i que no arriben a deixar cicatriu. Les lesions que precedeixen a les erosions solen ser: vesícules, ampolles, necrosis, etc.

ULCERACIONS

Es caracteritzen per una pèrdua de substància secundària i més profunda i persistent que la que es produeix a les erosions. Exemples d’ulceracions són les originades per pròtesis i per dents que produeixen fregament sobre la mucosa.

ÚLCERES

Són ulceracions més profundes, que no tendeixen a cicatritzar. Són de pronòstic seriós i solen estar produïdes per causes infeccioses cròniques (tuberculosi, sífilis) o carcinomatoses.

PERFORACIONS

Són lesions on hi ha una pèrdua de substància amb forma de trau, que comprèn totes les capes d’un sector topogràfic determinat. S’observa quasi exclusivament al paladar. Solen ser lesions secundàries a lesions necròtiques.

CICATRIUS

Són lesions en les quals hi ha una substitució d’una destrucció dèrmica o epidèrmica (produïda per un procés ulcerós o inflamatori) per teixit connectiu.

MUCOSA MOSSEGADA

És una entitat molt freqüent que es produeix a consequència de mossegar de forma contínua la mucosa oral. Generalment es veuen afectades les dues mucoses jugals, sobretot en la zona corresponent a l'oclusió dentària (línia alba); també podem observar-la a les vores de la llengua i el llavi inferior. Normalment en pacients amb l'hàbit de mossegar-se i en bruxòmans. No produeixen símptomes i ens interessa el seu coneixement perquè en ocasions és necessari realitzar un diagnòstic diferencial amb altres alteracions com la leucoplasia, el liquen pla reticular i la candidiasi pseudomembranosa.