Liberalisme, Capitalisme i Societat de Classes: L'Era Industrial
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,71 KB
Liberalisme Econòmic i Capitalisme Industrial
El liberalisme econòmic és la teoria que defensa la llibertat de producció i de comerç com el fonament del desenvolupament d'un país.
Teories d'Adam Smith:
- La llibertat de producció per a l'empresari. L'oferta de productes que surten al mercat dependrà de la demanda.
- La llibertat de comerç, que permet el lliure intercanvi de mercaderies entre els països.
- La lliure competència, que obliga l'empresari a millorar la qualitat dels seus productes i a baixar els seus preus per a poder vendre.
Capitalisme Industrial
El capitalisme industrial és el sistema econòmic en el qual la indústria és l'activitat que genera més beneficis.
Punts en Comú entre Liberalisme i Capitalisme Industrial:
- L'objectiu principal: l'acumulació de beneficis que permet a l'empresari invertir els guanys en els seus negocis.
- Els interessos que representaven: els dels capitalistes.
- Les conseqüències: injustícia social creixent, ja que s'impedia a l'Estat intervenir en els problemes que la mateixa industrialització creava, com ara l'acomiadament, la desocupació, els amplis horaris laborals, les deficients condicions de treball, etc.
La Societat de Classes
Característiques de la Societat de Classes:
- La societat es dividia en 3 grups: classe baixa, mitjana i alta o rica.
- La pertinença a cada classe depenia de la riquesa de la persona.
- La societat era oberta, i per això qualsevol persona podia passar d'una classe a una altra segons la riquesa que posseís o que aconseguís.
- Tots els ciutadans eren iguals davant la llei, però en la pràctica s'establia una gran desigualtat econòmica entre ells.
Les Associacions Obreres
Les Condicions de Treball del Proletariat:
A mesura que es consolidava el capitalisme industrial, augmentaven les diferències entre l'alta burgesia i el proletariat.
Per a l'alta burgesia, la industrialització va suposar un increment dels beneficis i, per tant, una millora de la qualitat de vida.
El proletariat es va veure sotmès a unes condicions de treball pèssimes perquè:
- Vivia del baix salari que l'empresari li oferia i, per aquest motiu, els infants havien de treballar per ajudar les seves famílies.
- Les jornades de treball eren esgotadores, entre 14 i 16 hores.
- No tenia cap tipus de dret social en cas d'accident, desocupació o malaltia.
- No tenia drets laborals com ara els de protesta, associació, etc., i estava sotmès a la voluntat de l'empresari.