Liberalisme Econòmic, Capital i Urbanització: Anàlisi i Impacte

El Liberalisme Econòmic

El liberalisme econòmic va ser un desenvolupament industrial que va produir un capitalisme industrial i una nova doctrina econòmica. Els principis del liberalisme econòmic van ser elaborats pels pensadors de l’Escola Clàssica a Anglaterra a finals del segle XVIII. Els seus representants són:

Adam Smith

Adam Smith defensava la societat com a composta per individus i no per estaments o classes. El seu interès personal, motor de tota activitat, s’identificava amb l’interès general. Els interessos individuals s’equilibren en el mercat gràcies als preus que adapten l’oferta a la demanda, i res pot destorbar el lliure joc de les activitats i dels mecanismes de l’economia. L’Estat no ha d’intervenir i ha d’eliminar barreres proteccionistes i els monopolis.

David Ricardo

David Ricardo indica que el treball és una mercaderia més dins del sistema capitalista i formula la llei natural del salari segons la qual el que es paga al treballador arriba a ser el mínim necessari per a la seva subsistència.

Malthus

Malthus defensa que el creixement de la població desequilibra la seva relació amb els recursos i empitjora el nivell de vida, i era partidari del control de la natalitat.

Capital, Treball i Mercat

Capital, treball i mercat són mitjans de producció (fàbriques de matèria primera) que són de propietat privada, concentrada en la burgesia (capitalistes). La majoria de la població ven el seu esforç, el seu treball, a canvi d’un salari. La burgesia tracta d’obtenir el màxim benefici possible i intenta reduir costos, també tracten que els salaris siguin els més baixos possibles. Els desajustaments entre l’oferta i la demanda provoquen crisis periòdiques que corregeixen i ajusten els costos o la producció.

Proteccionisme i Lliurecanvi

Gran Bretanya és partidària de l’intercanvi i de la no intervenció de l’Estat en el comerç internacional. Altres països d’Europa i els EUA defensen el proteccionisme, imposant aranzels a l’entrada de productes estrangers.

El Procés d’Urbanització

En primer lloc, la societat urbana és el resultat del creixement de les ciutats i la necessitat que els obrers es concentrin junt a les fàbriques. En segon lloc, l’emigració anava cap a les ciutats i procedia majoritàriament de les àrees rurals. En tercer lloc, el creixement urbà va afectar a tota Europa.

La Segregació Urbana

El ràpid creixement de les ciutats provoca una forta segregació social per barris. Hi havia barris residencials per a la burgesia on no hi havia tanta brutícia ni tanta contaminació industrial, i barris obrers en condicions miserables que van créixer ràpidament i sense cap planificació. Els carrers no estaven pavimentats i quan plovia s’omplien de fang, no hi havia clavegueram ni un servei de recollida d’escombraries.