Liberalisme Econòmic i el Capitalisme: Principis, Desenvolupament i Crisis
Enviado por gisela y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,04 KB
Liberalisme Econòmic
Al segle XVIII, pensadors britànics de l'escola clàssica van proposar els principis econòmics del liberalisme. Adam Smith defensava que l'interès propi impulsava el desenvolupament econòmic. Segons ell, aquest interès personal guia la producció de cada bé en funció de la demanda. Els interessos contraposats s'equilibren al mercat gràcies a una "ma invisible" que, mitjançant els preus, ajusta l'oferta i la demanda. Aquest lliure joc aconsegueix un resultat òptim social i econòmic. L'Estat no intervé en l'economia.
Capital, Treball i Mercat
Des de la Revolució Industrial, el capitalisme es va configurar com un sistema on els instruments de producció i els productes són propietat privada, concentrada en la burgesia. Els assalariats, o proletariat, treballen a canvi d'un salari fixat segons l'oferta i la demanda. Com que hi havia molts treballadors, havien de treballar moltes hores. El capitalisme, de lliure iniciativa i no planificat, busca el màxim benefici individual. Els propietaris volen maximitzar beneficis i els assalariats, el salari. La competència entre empresaris per un mercat més ampli els incentiva a reduir costos i preus, adoptant tècniques més productives i pagant poc.
Els desajustos entre oferta i demanda produïen crisis periòdiques que es corregien ajustant costos o producció. En crisis econòmiques, els productes no es venien, els preus queien, els beneficis disminuïen, les empreses tancaven, l'atur augmentava i només sobrevivien els grans empresaris.
Proteccionisme i Lliure Canvi
Gran Bretanya, pionera en la industrialització, va ser partidària del lliure canvi (la no-intervenció estatal en el comerç internacional), on es bescanvien mercaderies lliurement segons la competitivitat entre empreses. Davant la forta competència dels productes britànics, a Europa i els Estats Units es van aplicar mesures proteccionistes. El proteccionisme defensa la imposició d'aranzels als productes estrangers per encarir-los i fer-los menys rendibles.