Liberalisme, lluita de classes i materialisme: conceptes clau

Liberalisme

Corrent ideològica que acompanya l'ascens i l'auge polític de la burgesia fins que aquesta arriba al poder. En els seus inicis i durant el seu apogeu del segle XVIII europeu, es caracteritza per combatre la reacció absolutista, difondre el pensament lliure, promoure el lliure comerç i les llibertats públiques. Canvia radicalment quan la burgesia arriba al poder i entren en escena la classe obrera i el socialisme. Llavors es torna reaccionari. Avui en dia, el neoliberalisme només conté d'aquella ideologia la defensa del lliure comerç. Però s'ha tornat absolutament conservador, partidari de governs despòtics, opositor a tot pensament lliure i enemic de les llibertats públiques. Per això promou el control i la vigilància permanent dels individus.

Lluita de classes

No és un enfrontament entre individus aïllats (per enemistats o enveges personals). És un conflicte històric entre grans conjunts de persones: les classes socials. Aquesta confrontació divideix la societat en opressors i oprimits: esclavistes i esclaus, patricis i plebeus, senyors feudals i serfs de la gleva, terratinents i camperols, burgesos i treballadors. Aquesta contradicció impulsa el desenvolupament de la història.

Materialisme

Antiga corrent filosòfica. No té res a veure amb el "culte als diners i als béns terrenals". El materialisme afirma que el fonament últim de l'Univers és "la Matèria". Un dels primers filòsofs materialistes és, a Grècia, Demòcrit [460 a.C.-370 a.C.]. En posar l'èmfasi en la realitat objectiva, independent de la praxi del subjecte, aliena a la història i a les relacions socials, el materialisme filosòfic es torna especulatiu, contemplatiu i passiu. Separa rotundament a l'objecte del subjecte: es queda només amb l'objecte, només amb la matèria, només amb la natura. El "materialisme" marxista està centrat en la història, la societat i els subjectes. A Marx li interessa la materialitat ... de les relacions socials. La "matèria" de la qual parla el marxisme és una matèria ... estrictament social i construïda històricament: les relacions socials de producció. No és la matèria fisicoquímica de les ciències naturals! Per a la filosofia marxista de la praxi no hi ha matèria objectiva sense subjecte, ni subjecte sense matèria objectiva.

Plusvàlua

Fracció del valor produït per la força de treball que és apropiada gratuïtament pel capitalista. Constitueix l'origen de l'explotació. Representa un treball impagament. Es produeix en un temps de treball excedent. És la font de vida del capital. Es divideix i reparteix entre diferents capitalistes: com a interès (bancs); guanys (industrials) i rendes (Terratinents).

Capital

No és una cosa eterna ni un "factor econòmic". No sempre va existir: és històric. És una relació social de producció. És valor que es valoritza (augmenta) explotant treball aliè. És diners que s'independitza, cobra vida i es torna un subjecte autònom, exercint el seu poder de comandament sobre els treballadors. És treball mort i pretèrit que torna a la vida oprimint a la feina viu de la classe obrera. És un vampir que s'alimenta de plusvàlua.