Liberalisme, Nacionalisme i Globalització: Conceptes Clau

Liberalisme: Origen i Principis Clau

El liberalisme és la base de totes les ideologies de l'estat. El model d’estat és el model liberal, és la primera vegada que hi ha un model.

Abans de la independència dels Estats Units (1776) i de la Revolució Industrial (1786), la manera d’organitzar-se de la població era a través del Rei sobirà i de Déu. Aquest era el relat que dominava el món. La Declaració d'Independència de l'any 1776 va sorgir de territoris cansats de pagar a la corona d’Anglaterra per afers que no els afectaven. 13 estats es constitueixen en un nou estat, sota una nova ètica, l'ètica liberal (protestant, com va veure Weber en el seu estudi sobre l'inici del capitalisme). L’estat emergent dels Estats Units beu dels valors morals de la Revolució Francesa (“Igualtat, Llibertat i Fraternitat”), però també dels valors pragmàtics (la propietat i la seguretat). El liberalisme té aquí el seu origen.

Per al liberalisme, la llibertat de l'individu està per sobre de la de l'estat. Es tracta d’enfortir l'individu sobre la tirania del suprem. Per tant, el paper de l'estat és el de garantir els drets:

• Expressió
• Seguretat

La societat idíl·lica liberal és la que defineix Adam Smith: s’afavoreix la iniciativa privada sota una igualtat d'oportunitats. Pels americans, aquests són els valors de la seva nació, ja que no existeix una Nació americana amb més tòtems històrics (a part de l'exaltació del Cowboy). Quan els Estats Units van a la guerra, sota els uniformes de l'OTAN emergeixen els estàndards pels quals colonitzen i lluiten: Llibertat i democràcia, entesa des de la perspectiva liberal.

Els primers liberals van crear el parlament, i la divisió en la seva ideologia la podem trobar en on els liberals posen l'accent:

• Si en la propietat i la seguretat
• O si en la Llibertat i la Igualtat

Antonieta troba un element en aquest eix d'abscisses i d'ordenades. En el cas català, a l'eix d'abscisses se li sumen les ordenades, i aquí podríem ordenar de més a menys:

• Els que estan a favor d'un Estat-nació
• Els que estan a favor d'una nació sense estat
• Els que estan a favor d'una nació amb igualtat de condicions dins d'un estat
• Els que no estan a favor d'una nació

Nacionalisme: Ideologia i Evolució Històrica

El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals. Es plasmà com a ideologia política i moviment social ja durant el segle XVII, es consolidà amb un corpus teòric durant el segle XVIII i esdevingué el corrent polític hegemònic durant el segle XIX.

S'han oposat a aquest corrent de pensament diverses doctrines polítiques al llarg de la història com ara:

• L'absolutisme i les monarquies plurinacionals (segles XVII i XVIII)
• Els corrents de pensament individualista (anarquisme) i les ideologies de classe (socialisme, comunisme) (segles XIX i XX)
• Les idees defensores de la globalització (cosmopolitisme, capitalisme global, govern mundial) (avui en dia)

El sentiment nacional està dividit en aquests tres blocs:

• Estat-nació
• Institucions supranacionals (UE en el nostre cas)
• Entitats subnacionals (federals, autonomies... la polis, territori petit)

L'Estat-nació, que va ser una estructura molt rígida, ara ja no ho és: la qüestió nacional es delega cap amunt i cap avall.

Globalització: Factors i Reptes Polítics

La globalització és un procés històric que comença a créixer als anys 70. Depèn de tres factors (causes):

Factors Clau de la Globalització

Factor Econòmic: Lliure Mercat Global

L'economia sí que és global i té un caràcter ideològic (vol el lliure mercat cada vegada més gran, cada vegada més consumidors per augmentar la riquesa, ampliant-se perquè consumeixi més població, arribant a més llocs). És un dels tres factors que ha arrencat més ràpid.

Factor Tecnològic: La Xarxa Global

Tecnològic: idea de viure en xarxa. Possibilita estar entrellaçat amb tot el món. Ciutadania mundial.

Factor Polític: Reptes de la Governança Global

La política: comença amb la mediació entre estats-nació. Problemes entre dos estats-nació potents: França i Alemanya. Aquella estructura per donar estabilitat el que fa és 'menjar-se' els ciutadans, qüestionar la idea de l'Estat-nació de si és tan ideal. Quan veus les guerres, és que no ho és i s'ha de fer alguna cosa. Es proposen estructures supranacionals de caràcter diplomàtic que facin la negociació entre els estats-nació (l'ONU). No té un caràcter polític, només té poder de recomanar, no d'exercir. Fa recomanacions. En el cas europeu, l'Organització de l'Acer i el Carbó engega un caràcter de conciliació econòmica entre França i Alemanya. Després ve el Tractat de Roma, després el Tractat del Mercat Comú i la Unió Europea. Europa és una unió econòmica només. Els estats continuen tenint la força més potent, no hi ha cap estructura que pugui posar fre. Va molt enrere dels altres factors, no tenen estructures globals que puguin exercir políticament amb poder executiu, legislatiu i judicial. Aquest és el problema: que està molt basada en l'estat i els altres factors no tenen base estatal sinó mundial.