Liberalisme: De Smith i Locke al Contracte Social de Rawls

El Liberalisme Clàssic: Adam Smith i la Llibertat de Mercat

Adam Smith criticava que els mercantilistes volguessin controlar l’economia des de l’Estat. Segons ell, el govern no havia d’intervenir tant en la producció ni decidir què s’havia de fer. Defensava que l’economia havia d’estar separada de la moral, de la religió i de la política, i que havien de ser les lleis del mercat —és a dir, l’oferta i la demanda— les que regulessin de manera natural la cooperació entre les persones. Per això pensava que l’Estat només havia d’intervenir el mínim possible en els assumptes econòmics.

Què és el Liberalisme? Orígens i Principis Fonamentals

El liberalisme és la teoria política i econòmica que defensa la prevalença del principi de la llibertat individual. D'aquesta manera, defensa que el locus de la llibertat és l'individu, per sobre de l'Estat i de la col·lectivitat.

Encara que el terme es va crear posteriorment, com a doctrina va sorgir durant els segles XVII i XVIII, arrencant de les tesis de Locke, Montesquieu i Adam Smith, entre d'altres. La seva motivació inicial va ser la d'oposar-se a l'absolutisme dels monarques, defensar la necessitat de la separació de l'Església i l'Estat, així com realitzar l'exigència d'igualtat de tots els homes davant la llei, i la promulgació de lleis que limitessin el poder dels governants.

La Complexitat del Terme Liberalisme: EUA vs. Europa

El mot liberalisme no té un significat unívoc. Actualment, als EUA, liberalisme sovint significa socialisme —la qual cosa no deixa de ser paradoxal si tenim en compte que la revolució nord-americana es va realitzar sota la bandera del liberalisme. A Europa, el socialisme es va oposar al liberalisme i, sovint, aquest és considerat conservador. A més, cal distingir entre les tesis econòmiques i les tesis polítiques del liberalisme.

Liberalisme Polític (Segles XVII i XVIII)

Aquesta teoria política implicava la secularització social i l'exigència de separar el poder polític del religiós, despolititzant, al mateix temps, la religió. També defensava la necessitat de separar la política de la moral i estava a favor de la formulació de legislacions que limitessin el poder dels governants.

La Separació de Poders: Locke i Montesquieu

Locke va iniciar la teoria de la separació de poders, sobretot l’executiu del legislatiu. Aquesta teoria va ser completada per Montesquieu, que va insistir en la necessitat de separar també el poder judicial (tribunals). En la seva defensa de la igualtat de tots els homes davant la llei, els partidaris del liberalisme insistien que fins i tot els governants havien d'estar sotmesos a la mateixa legislació. Al seu torn, per a regular els mecanismes de poder, van defensar la necessitat d'expressar la veu de la sobirania popular mitjançant eleccions i organitzar-la en un Parlament.

Jean-Jacques Rousseau: El Contracte Social i la Voluntat General

Rousseau deia que la societat neix d’un pacte entre les persones. A l’estat natural, l’home és bo, però quan apareix la propietat privada comencen la desigualtat i els conflictes. El contracte social serveix per organitzar la convivència, però sovint manté aquestes desigualtats, que per a Rousseau són contràries al dret natural.

El gran problema que planteja és: Com pot l’home seguir sent lliure si ha de renunciar a part de la seva llibertat per viure en societat?

Rousseau afirma que el contracte social només funciona si existeix una voluntat general, és a dir, si tothom busca el bé comú. I això només és possible amb educació moral, perquè la justícia i la moralitat provenen de l’estat natural i s’han d’aprendre per poder construir un estat just.

El Liberalisme com a Ideologia: Tres Pilars

El liberalisme és una ideologia política i econòmica que defensa la llibertat individual com a valor principal. En general, es basa en tres idees clau:

1. Llibertat personal: Cada persona ha de poder decidir sobre la seva vida, les seves creences i les seves accions mentre no perjudiqui els altres.
2. Límit del poder de l’Estat: El govern no ha de controlar-ho tot; ha de garantir drets i seguretat, però sense interferir massa en la vida de la gent.
3. Lliure mercat: En economia, el liberalisme defensa que les empreses i les persones han de poder produir, comprar i vendre lliurement, amb poca intervenció estatal.

John Stuart Mill i l'Utilitarisme

John Stuart Mill era un filòsof utilitarista. L’utilitarisme diu que una acció és bona si augmenta la felicitat, i que el millor és allò que fa feliç el major nombre de persones.

Per a Mill, la llibertat individual té límits. Distingeix dos principis:

• Principi de la Llibertat Individual: Podem fer el que vulguem mentre no fem mal als altres.
• Principi d’Intervenció de l’Estat: Si una acció perjudica altres persones, aleshores l’Estat pot intervenir per protegir-les.

John Rawls: El Liberalisme Social i els Principis de Justícia

John Rawls és un filòsof del liberalisme social. Creu que una societat justa es basa en un contracte social, és a dir, en acords que tothom acceptaria si fos imparcial.

Rawls diu que les persones triarien dos principis de justícia:

1. Principi d’Igualtat (Llibertats Bàsiques): Tothom ha de tenir les mateixes llibertats bàsiques (com la llibertat d’expressió, de pensament, etc.). La llibertat d’un no pot anul·lar la dels altres.
2. Principi de la Diferència (Desigualtats Justes): Només són acceptables les desigualtats si beneficien també els més pobres i si tothom té les mateixes oportunitats de partida.

Això vol dir garantir serveis públics iguals per a tothom (educació, salut, etc.).

John Locke (1632 - 1704): Drets Naturals i Estat

Locke parteix de la llei natural (llei de Déu i de la raó) que governa la llei moral a la qual està sotmès l'home. L'home està capacitat per a comprendre els seus deures morals i el compliment d'aquests és, per aquesta raó, raonable. Hi ha veritats revelades, però no poden ser contràries a la raó.

Els deures i drets morals a què obliga la llei natural són:

• La vida
• La llibertat
• La propietat

Aquests drets i deures existeixen ja en l'estat de naturalesa que l'home es troba abans d'iniciar la vida en un Estat polític, i els elements bàsics del qual són la llibertat i la igualtat. L'home raonable així ho comprèn i admet ambdues, però la seva situació de mera naturalesa —malgrat no ser un estat de guerra de tots contra tots, com en Hobbes (que deia que l'home és un llop per a l'home i que l'home sense Estat es troba en un estat de «guerra de tots contra tots»)— no assegura que aquests drets i deures s'aconsegueixin plenament.