Liberalisme Utilitarista de Mill: Objeccions i Vessant Social

Objecció al liberalisme utilitarista

És una teoria que no sembla fomentar les llibertats individuals: si creiem que l’individu és sobirà, llavors és sobirà per decidir sobre les seves virtuts i vicis personals.

Resposta de Mill a l'objecció

Mill no diu que les llibertats individuals no siguin importants. Considera molt important el seu foment per part de l’educació; però una altra cosa és que la societat obligui a exercir certes virtuts o evitar certs vicis personals. La societat no pot exigir les virtuts personals, només les socials (aquelles que afecten els altres). Els vicis personals no poden ser exigits per la llei; es pot educar per saber què és convenient, però un cop adult, l'individu decideix per si mateix.

Si veiem que algú està triant un mal camí (un vici personal), aquesta persona ja se n’adonarà de les conseqüències naturals dels seus actes; no podem, a més, sancionar-la legalment per actes que només la perjudiquen a ella mateixa. Ella mateixa se’n farà càrrec, en tant que ésser sobirà. I a aquella persona no li hem de desitjar cap mal.

Tanmateix, Mill també diu que sí que ha d’assumir aquestes conseqüències naturals, i ha d’entendre que els altres puguin tenir una opinió negativa sobre la seva conducta. Això aplica a accions que, en principi, no tenen conseqüències directes en les altres persones.

Però, què passa si les accions sí que tenen conseqüències indirectes? Per exemple, si una persona que té un negoci es fa mal a si mateixa a causa d’un vici, i al final no pot tirar endavant el seu negoci, i, com a conseqüència, els seus fills en pateixen les conseqüències? Efectivament, Mill respon que clarament s’haurà de castigar, però només quan l'acció posi en risc directe els altres (aplicació del principi del dany). Només en el moment en què es posi en risc la vida o els interessos legítims dels altres, aquest vici serà sancionable.

Fins i tot si una persona persegueix una virtut personal de manera excessiva, aquesta també pot tenir conseqüències negatives per a tercers, i aquestes també poden ser sancionables (Exemple: un pare que es gasta tots els diners en l'estudi, desatenent les necessitats bàsiques de la família).

Però la qüestió està més enfocada en les conseqüències directes que se’n deriven: «S'ha de perseguir el dany als altres». I tampoc cal que el cirurgià begut mati algú per ser sancionat, sinó només en el moment en què es vegi clarament el perill (que es presenti begut a la feina, posant en risc els pacients).

Objecció: El mal exemple

Una altra objecció és la del mal exemple. Encara que hi hagi conductes vicioses que només portin conseqüències negatives a l’individu que les practica, es poden interpretar com un mal exemple per a la resta de la societat. Si es permeten aquestes conductes en un individu i no se'l castiga, això pot donar mal exemple a d’altres que veuen que "no passa res". Per tant, s’estarien incentivant els vicis.

A la qual cosa Mill respon que l'argument no és sòlid. En el cas d'un delicte com robar, si et sancionen mínimament, potser valores si surt factible cometre'l. Però abans de dur a terme un acte viciós que només et perjudica a tu, t’adones que ja t’estàs fent mal a tu mateix. Aquesta és la principal dissuasió. Per tant, ni ho faràs fàcilment, ni els altres et seguiran cegament, ja que veuran les conseqüències negatives en tu mateix. No cal, doncs, prohibir legalment la conducta només per ser un "mal exemple".

El liberalisme social de Mill

Mill era molt sensible a les injustícies socials que patien els obrers de l’època. I, per tant, en el seu liberalisme, busca quina mena d’estat contribuirà a una major felicitat general (principi utilitarista).

Intervenció econòmica limitada

Econòmicament, Mill defensa que l’estat no ha d’estar intervenint constantment en l’economia, però tampoc té una visió de laissez-faire absolut on l’estat no intervingui en res. Proposa un terme mitjà: l'estat ha d'intervenir només en certs aspectes per garantir el bé comú. Per exemple:

• Garantir els drets dels consumidors.
• Regular les jornades laborals (no pot ser que, amb l’excusa de la llibertat contractual, es permetin jornades laborals abusives).
• Prohibir el treball infantil.

Igualtat d'oportunitats i educació

L'estat ha de fomentar activament la igualtat d’oportunitats. Un element clau és garantir l’accés universal a l’educació. Mill es pregunta: com pot el fill d’un obrer arribar a ser advocat si no té l’oportunitat de rebre una educació pública de qualitat? Amb això, Mill està fent una crítica directa a les desigualtats de la societat victoriana en què viu.

Garantia de salut pública

També ha de garantir la salut mitjançant un sistema públic de salut. En un estat on no existís aquest sistema, només els rics hi podrien accedir, fent molt difícil parlar d’una veritable igualtat d’oportunitats.

El paper de la dona

Mill creu fermament que l’estat ha de garantir la igualtat de drets i oportunitats per a la dona. Un argument propi és el fet que quan les dones puguin participar lliurement i aportar el seu coneixement i talent a la societat, tota la societat en conjunt serà més feliç i pròspera.

Repartiment just de la riquesa

Alhora, l’estat ha de garantir un repartiment més just de la riquesa, possiblement mitjançant impostos progressius o altres mesures que mitiguin les grans desigualtats econòmiques.

Democràcia representativa

Per tant, el sistema polític que Mill defensa és una democràcia representativa, ja que permet que els individus formin part activa del sistema polític i que cadascú pugui lluitar i defensar els seus interessos legítims.

Protecció de les minories

En tot cas, aquesta democràcia ha de vetllar especialment per la protecció de les minories i evitar la "tirania de la majoria". Proposa una sèrie de mesures per aconseguir-ho:

• Un sistema electoral amb vot proporcional, perquè les minories puguin tenir representació al parlament.
• El dret al vot de la dona, per incloure la meitat de la població exclosa.
• Que el vot de les elits intel·lectuals (persones amb més educació i criteri) tingui més pes (vot plural). (Nota: Aquesta és una de les propostes més controvertides de Mill).