Lideratge i Comunicació en la Dinàmica de Grups

Lideratge i Comunicació per a la Conducció de Grups

5.1. Dinàmica de Grups: Origen i Concepte

La “dinàmica de grups” s'empra per a l'estudi dels individus en interacció en el marc de grups petits. En quant a objectius, cal destacar-ne els següents:

• Adquirir un major coneixement del que passa en el grup.
• Donar eines als membres del grup perquè aprenguin a diagnosticar i a preveure fenòmens específics del procés grupal.
• Aconseguir millorar l’eficàcia i la rendibilitat grupal.
• Facilitar la cohesió grupal.
• Aconseguir un nivell de comunicació profund entre els membres del grup.
• Millorar la qualitat de la comunicació per aconseguir actituds d’apertura i autenticitat amb els altres i amb si mateixos.
• Etc.

5.2. El Grup Humà: Concepte, Característiques i Tipologia

Les diferents definicions resultants recullen així, a mode de requisits, els elements que es relacionen a continuació:

• L’existència d’un interès compartit suficientment important, com perquè cada un dels membres del grup l’interioritzi com a propi, de forma que esdevingui interès comú.
• El sentiment de pertinença, com a element distintiu, en la mesura que permeti als seus membres sentir-se identificats amb el seu grup i definir fronteres en relació a altres grups.
• L’establiment de relacions interpersonals que possibilitin un marc d’interacció permanent entre els seus membres.
• Un sistema d’organització interna que permeti als seus membres adoptar funcions i estatus diferents i establir normes.

“Perquè existeixi un grup, cal que hi hagi influència i interdependència mútua, motivacions i objectius comuns” (TSCHORNE, 1993).

Tipologia de Grups

La diferenciació clàssica que fan Anzieu i Martin (1977) en 5 categories:

• La multitud
• La colla
• L’agrupament
• El grup primari o grup petit
• El grup secundari o organització

La Multitud

És un gran nombre d’individus que es reuneix en el mateix lloc, sense haver cercat explícitament trobar-se. (Queden excloses d’aquesta definició les manifestacions preparades prèviament, que pressuposen interessos compartits i un cert grau d’organització).

• Actitud passiva dels membres cap a tot allò que no comporti una satisfacció individual immediata de la pròpia motivació individual.
• Absència o baix nivell de contactes socials i de relacions interpersonals.
• Contagi de les emocions i propagació ràpida a la resta de les agitacions espontànies.
• Estimulació latent produïda per la presència massiva dels altres.

La Colla

És un conjunt de persones que es reuneixen voluntàriament pel plaer d’estar plegats.

• La colla aporta als seus membres la seguretat i el suport afectiu del que, d’altra manera, es troben mancats.
• Les activitats realitzades en comú no constitueixen la finalitat essencial de la colla: el que es cerca és estar junts perquè hom és semblant.
• La colla és efímera; es fa duradora si es converteix en un grup primari.

L’Agrupament

És un grup de persones que es reuneixen, ja sigui en nombre petit, mitjà o elevat, amb una freqüència de reunions més o menys gran i amb una permanència entre les reunions dels objectius establerts.

• Els fins de les agrupacions responen a un interès comú dels seus membres.
• Aquests són específicament conscients, però, normalment, els seus membres no se’n responsabilitzen activament; sinó que cedeixen aquesta responsabilitat als dirigents.
• Fora de la realització dels fins que sorgeixen d’aquest interès, els membres no tenen cap vincle ni cap contacte.

Segons els objectius i àmbit d'activitat també es diuen:

• Agrupament intel·lectual i artístic: acadèmia, cercle, club, escola...
• Agrupament religiós: confraternitat, congregació, parròquia...
• Agrupament polític i social: aliança, societat, associació, cooperativa...

El Grup Primari o Petit

Es caracteritza per:

• Nombre restringit de membres.
• Procés en comú, i de forma activa, dels mateixos interessos, dotats de certa permanència, assumits com a fins del grup, que responen a diversos interessos dels seus membres i són valorats per la resta.
• Relacions afectives entre els membres que poden ser intenses i que poden afavorir l’aparició de subgrups d’afinitats.
• Vincles personals que s'estableixen són íntims, càlids i carregats d’emoció entre tots els membres.
• Intensa interdependència dels membres i sentiments de solidaritat; orientació cap a la cohesió i sentiment de pertinença.
• Diferenciació de funcions entre els membres.
• Constitució de normes, de creences, de senyals i de rituals propis al grup.
• Les conductes de manteniment pretenen la conservació del grup com a realitat física i com a imatge ideal, però també a la transformació de les relacions entre els seus membres, de l’organització interna i del context social en el qual el grup es troba immers.

El Grup Secundari o Organització

És un sistema social que funciona segons les institucions en l’interior d’un segment particular de la realitat social (mercat, administració, esports, investigació científica, etc.).

• L’organització és alhora:
• a) Un conjunt de persones que pretenen la consecució de fins determinats, idèntics o complementaris (associació si els fins no són lucratius o societat en el cas contrari).
• b) Un conjunt d’estructures de funcionament que regulen les relacions de les parts que s’estableixen entre ells.

En els grups secundaris, les relacions entre els individus són més formals, més fredes i impersonals; les comunicacions per escrit s’utilitzen més que els intercanvis orals.