Lied i òpera: definicions, formes i autors destacats

El Lied

Lied significa «cançó» en alemany. És una composició, generalment per a veu i piano, que utilitza com a text un poema. És la unió íntima de música i paraula.

Hi ha tres formes principals de lied (plural: lieder):

1. Lied estròfic: diverses estrofes, en què per a una mateixa melodia s'utilitzen diferents textos. Normalment s'apliquen petites variacions en els acompanyaments (A, A1, A2, A3…). Exemple: La truita de Franz Schubert.
2. Lied ternari: té tres seccions o estrofes, amb la primera i l'última que recuperen la mateixa música (A-B-A).
3. Lied amb estructura de rondó: la secció «A» actua com a tornada que repeteix música i text. Exemple d'estructura: ABACADA.

Autors destacats de lieder:

• Mahler: alguns dels seus lieder els acompanyava amb orquestra en lloc de piano.
• Schubert
• Schumann
• Brahms

Schubert

L'obra vocal de Franz Schubert és la seva creació més important. Destaquen, per la seva varietat, qualitat i quantitat, els més de 600 lieder que va composar. Els més coneguts són:

• La truita
• La bella molinera, D.795
• Erlkönig ("rei dels elfs")

Òpera

L'òpera és la forma musical profana escrita per a cantants solistes, orquestra i cor. Té un origen que remunta al Barroc, i va assolir la seva època daurada durant el Romanticisme. El públic omplia els teatres, no només a Itàlia.

Podem distingir tres períodes clau en el desenvolupament de l'òpera al segle XIX: bel canto, plenitud i verisme.

Períodes de l'òpera al segle XIX

1. Bel canto: a començaments del segle XIX a Itàlia es troba una forma d'òpera caracteritzada per l'elaboració de melodies amb grans ornaments vocals i línies melòdiques complexes. Compositors destacats: Rossini, Bellini i Donizetti.
2. Plenitud: a mitjan segle XIX apareixen dues grans figures de l'òpera: Giuseppe Verdi i Richard Wagner. Ambdós van desenvolupar òperes on recitatius, àries i cors estan integrats de manera més compacta, sense separar tant les parts; les obertures també serveixen d'introducció.
3. Verisme: a finals del segle XIX l'òpera es va veure influenciada per una corrent literària originada a França: el realisme. Les històries realistes s'ambienten sovint en allò més dur de la societat: la pobresa, la malaltia i les desgràcies. L'òpera verista sol presentar una trama dramàtica amb un final tràgic. L'autor verista més important va ser Giacomo Puccini (La bohème, Tosca, Madama Butterfly). Altres exemples són Carmen del francès Georges Bizet, I Pagliacci de Ruggiero Leoncavallo i Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni; aquesta última està considerada la primera òpera verista.

Puccini i Bizet són, entre altres, autors destacats d'aquest període.