Límits Agraris i Arrencada Industrial a l'Espanya del S. XIX

Límits de l'Expansió Agrària a Espanya (1800-1888)

Durant el període de 1800-1888, la superfície cultivada va augmentar un 80%. L'augment de la terra cultivada va significar un increment dels aliments i del nivell de subsistència a Espanya. Aquest creixement va ser moderat (aproximadament un 1%) i va anar acompanyat d'un estancament de la productivitat.

Causes de l'Endarreriment Agrari Espanyol

• Factors mediambientals: Condicions del medi natural mediterrani (insolació, temperatures suaus).
• Pocs incentius per als agricultors: La baixa densitat de població i l'alt cost del transport van provocar un estancament. Hi havia poc estímul per fer les terres més productives, especialment en els latifundis.
• Proteccionisme cerealístic: Fins al 1868, hi va haver una protecció absoluta del cereal, que va permetre l'entrada de cereals estrangers a preus molt competitius.

El regadiu permetia rendiments elevats en cultius mediterranis, però era molt costós. Els petits agricultors no tenien recursos, i els grans propietaris sovint renunciaven a la maximització de beneficis. Una dècada després, es van aixecar les prohibicions del mercat i van entrar grans de fora.

L'extensió del regadiu requeria una inversió del Govern, però aquest ho va deixar en mans dels agricultors. L'aplicació del regadiu augmentava la producció i la productivitat. Els agricultors eren conscients que la tecnologia era necessària, però no la volien utilitzar perquè la mà d'obra era més barata.

El model agrari es basava en l'augment de la terra i el treball, no en la productivitat. El model agrari exportador va fracassar, mentre que la mineria va tenir èxit.

L'Arrencada de la Industrialització a Espanya

La industrialització va començar a través del cotó, que era el sector líder concentrat a Catalunya. El factor clau va ser la baixada dels preus de la matèria primera. Això va reduir els costos de producció i va permetre vendre més barat, sense augmentar el marge de benefici, per tal de ser més competitius i fomentar el consum.

La llana no podia ser tan competitiva perquè la seva matèria primera tenia un preu elevat.

El carbó: Gran Bretanya tenia una gran explotació minera, mentre que Astúries tenia poc carbó i de baixa qualitat. El Govern espanyol protegia la mineria amb aranzels. Els industrials catalans van continuar comprant carbó a Gran Bretanya perquè tenia més potència calorífica. Tot i les barreres aranzelàries, Gran Bretanya tenia preus més baixos que Astúries.

A Astúries, cap al 1860, hi havia poques possibilitats de trobar més carbó. Els industrials, buscant una font d'energia més barata, van trobar la turbina hidràulica i van crear colònies industrials prop dels rius. Posteriorment, va aparèixer l'electricitat, que va destronar la turbina hidràulica.

Demanda: Els industrials catalans demanaven proteccionisme, ja que no eren prou competitius. El mercat intern espanyol tenia nivells de vida baixos i la demanda creixia molt lentament, resultant en un creixement lent de la indústria.

El ferrocarril va tenir un efecte positiu, ja que va reduir el cost del transport i va augmentar la demanda.