Límits de l'Estat del Benestar: Perspectiva Política i Ideològica

Mishra (2000)

Els límits de l'estat del benestar no són econòmics ni fiscals, sinó polítics i ideològics. No existeix cap investigació que relacioni la despesa social amb el creixement econòmic, o a l'inrevés (igual que els nivells de tributació). És per això que diem que els estats del benestar s'han d'explicar per raons polítiques i ideològiques. Tot i això, els factors demogràfics i tecnològics (envelliment de la població, augment del cost de l'assistència mèdica) exerceixen pressió constant cap a l'augment de la despesa social. És clar que el creixement econòmic és necessari per al finançament dels estats del benestar. Però els límits són força amplis, i que un país opti per mantenir-se dintre d'aquests límits és per raons polítiques i ideològiques, no econòmiques.

Perspectives sobre els límits de l'Estat del Benestar

1. Neoliberal: L'estat del benestar és massa gran i intervencionista, i està socavant la vitalitat i el potencial de creixement de l'economia de mercat. Afirmen que l'estat del benestar està sobrecarregat per la creixent complexitat de la societat, a la qual la burocràcia no pot fer front. Importància de la premisa de la "responsabilitat individual" enfront de la irresponsabilitat i dependència fomentades per l'estat del benestar. Cal reduir l'estat del benestar per tal de reestablir la iniciativa individual, la vitalitat i la societat civil. L'ofensiva neoliberal, però, ha tingut un èxit limitat, ja que no ha aconseguit el total desmantellament de l'estat del benestar.
2. Teoria de la modernització i creixement fins al límit: Hi ha autors que pensen que existien certes limitacions econòmiques i polítiques per a un major creixement de l'estat del benestar, i que les democràcies industrialitzades havien completat el seu sistema de protecció social. A partir d'aquell moment, l'estat del benestar no havia de créixer, sinó adaptar-se als canvis demogràfics i a l'estructura social. Aquesta concepció entén l'estat del benestar com un acompanyament del procés de modernització (industrialització i democratització). S'ha arribat a un estat del benestar madur. Però, què és un estat de benestar madur? Com s'expliquen els diferents règims del benestar? Caràcter ideal sense ideologia, només funcional: desideologitzar l'estat del benestar.
3. Pensament neomarxista: L'Estat és essencialment una institució per mantenir el mode de producció capitalista. Les reformes socials i el nivell de protecció social tenen el límit de les funcions fonamentals de l'Estat: acumulació de capital i legitimació. Els límits de la redistribució de la renda i l'expansió de l'estat del benestar fixarien l'equilibri entre forces.
4. Visió socialdemòcrata: Accepta els límits, a l'igual que els neomarxistes, d'arribar a una redistribució igualitària de la riquesa, on gran part de la producció està en mans privades. Però considera viable un sistema mixt (economia de mercat i estat del benestar), o fins i tot considera l'estat del benestar com una etapa cap a la transició a un socialisme democràtic.

Tendències recents

En les últimes dècades, hem vist com les forces partidàries de la justícia social, la igualtat i la solidaritat s'han anat fragmentant i debilitant. Les forces partidàries del mercat, la desigualtat social i la desregulació laboral com a elements que provoquen creixement econòmic són dominants, encara que apareguin en un context de relativa baixa conflictivitat social i sense desgast de legitimitat. Tot i així, la ideologia neoliberal ha tingut dos grans èxits, a part de la liberalització del sistema financer: respecte al mercat de treball, amb l'augment de la flexibilització d'aquest, i la contínua contenció de la despesa social i reestructuració de l'estat del benestar.