Lingüística: Definició, Fonaments i Camps d'Estudi
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 8,86 KB
Lingüística com a Disciplina: Conceptes Fonamentals
1. Definició, Enfocaments i Vies de la Lingüística
Què és la Lingüística?
La lingüística és la disciplina que estudia el llenguatge natural humà com a part universal i és considerada com a pròpia essència de l'home. El llenguatge és el seu objecte d'estudi. A més, la lingüística estudia les llengües. Aquesta ha d'estudiar el llenguatge i, com que aquest no és directament observable, utilitza la llengua per arribar-hi.
Estudia ambdues les seves relacions externes i internes i la seva funció en la societat. Analitza l'estructura del llenguatge, les condicions socials, l'articulació geogràfica, etc.
El Llenguatge: Concepte i Característiques
El llenguatge és un fenomen humà i social. Es tracta d'un sistema de signes que és el principal mitjà de comunicació. És una entitat general i abstracta.
La Llengua: Manifestació Particular
La llengua és una manifestació particular del llenguatge humà en relació amb una comunitat de parlants.
Camps Disciplinaris de la Lingüística
La lingüística es divideix en dos grans camps disciplinaris:
- Lingüística General
- Des d'un enfocament teòric, explica o descriu les llengües. El conjunt de teories que expliquen les llengües formen una metateoria de caràcter glotològic. Des d'un enfocament empíric, fa referència a les llengües en la seva varietat general. S'ocupa de l'anàlisi formal de les llengües, la teoria general de la gramàtica i l'estudi científic del llenguatge.
- Lingüística Particular
- Des d'un enfocament teòric, explica o descriu una llengua. Des d'un enfocament empíric, fa referència a la seva especificitat particular. S'ocupa de la teoria particular de la gramàtica i l'estudi específicament lingüístic d'una llengua en concret.
Orientacions de la Lingüística
- Lingüística Externa: Teoria del llenguatge natural humà, amb relació a la societat, geografia i simbolisme.
- Lingüística Interna: La llengua com a sistema, teoria de la gramàtica i de la llengua, tant general com particular.
Vies d'Estudi de la Lingüística
Per apropar-se al seu objecte d'estudi, la lingüística utilitza diverses vies:
- Teoria del Llenguatge: Facultat humana i abstracta. És un fet heteròclit i polimòrfic, una realitat plural que no podem percebre pels sentits. Ha de ser abordada des d'un enfocament idealista, des d'un àmbit simbòlic, biològic i social.
- Teoria de la Llengua: És un objecte empíric perceptible pels sentits. Ha de ser enfocada des d'un enfocament realista des de tres perspectives:
- Descriptiva: Anàlisi teòrica d'una llengua particular en un moment històric donat (enfocament sincrònic).
- Històrica: Estudi de l'evolució d'una llengua concreta (enfocament diacrònic).
- Tipològica: Estableix una comparació (sincrònica o diacrònica) de dues o més llengües atenent a una sèrie de criteris.
- Teoria de la Gramàtica: Explica com es produeix el coneixement lingüístic amb un apropament epistemològic. Es tracta d'una metateoria que actua des d'un pla sincrònic i un altre diacrònic.
2. La Lingüística en el Conjunt de les Ciències
Relacions amb Altres Disciplines
- Lingüística i Filosofia:
- Per explicar la realitat i com l'home la comprèn, així com el pensament és imprescindible per explicar el llenguatge.
- Lingüística i Lògica:
- Proporciona el mètode per elaborar les teories del llenguatge.
- Lingüística i Psicologia:
- El llenguatge reflecteix no només el pensament, sinó també la pròpia personalitat de l'ésser humà.
- Lingüística i Història:
- L'evolució lingüística es recolza en la històrica; la comprensió i l'explicació dels fenòmens lingüístics requereix de consideracions històriques.
- Lingüística i Sociologia:
- És impossible explicar la capacitat lingüística sense fer referència al comportament social de l'home.
- Lingüística i Filologia:
- Aquesta última es dedica a l'estudi de la tradició literària d'una llengua.
- Lingüística i altres ciències...
- La lingüística manté relacions amb nombroses altres disciplines.
3. Fonaments de la Lingüística com a Camp del Saber
L'interès en l'estudi del llenguatge humà és molt antic. La lingüística neix al segle XIX i assumeix un nou sistema de valors oposats a la concepció clàssica. Es fa una reflexió sobre el llenguatge, sobre la metodologia i sobre les tècniques. Les aplicacions pràctiques es transformen en lingüística aplicada.
La Lingüística com a Ciència
- Procés de Ruptura: Abandonament dels elements epistemològics previs i instauració del nou sistema de conceptes.
- Elements Intracientífics: Ordenació dels elements de cada ciència per:
- Objecte: Finalitat científica (conèixer).
- Teories: Entramats conceptuals construïts sobre l'objecte.
- Mètodes: Camins per conèixer l'objecte real.
La lingüística segueix un procés lineal, sense ruptura. Per construir les seves formulacions, té un doble objecte d'estudi:
- Transcendental: No es percep pels sentits.
- Immanent: Sí es percep.
Es pot construir un conjunt de regles perquè és immanent, i per al seu estudi transcendental trobem elements extracientífics com: dades d'experiència, models i tècniques. És ciència per:
- Investigació: Des de l'antiguitat fa teories.
- Exhaustivitat: Explicació de fenòmens lingüístics.
- Coherència: Els explica sense contradiccions.
- Economia: Explicació basada en el menor nombre de raonaments.
La lingüística tindrà un doble objecte d'estudi:
- Empírica: Quan formula teories contrastables amb la realitat i analitza el llenguatge com a objecte científic.
- Hermenèutica: Quan es basa en models filosòfics i considera el llenguatge com a subjecte transcendent.
4. Objectius i Metodologia de la Investigació Lingüística
Les concepcions que pot adoptar l'investigador en el seu estudi del llenguatge són:
- Concepció Taxonòmica de la Ciència Lingüística: Es basa en la idea que el treball científic consisteix en l'observació de fets, dades i en l'extracció de conclusions.
- Concepció Teòrica de la Ciència Lingüística: Es basa en la idea que el lingüista no classifica, sinó que elabora teories generals sobre el llenguatge que poden ser:
- Descriptives
- Sistemàtiques
- Generalitzadores
5. Principis de la Lingüística Moderna
Principis Fonamentals
- Principi de Funcionalitat:
- La lingüística analitza l'estructura i la funcionalitat del llenguatge.
- Principi d'Oposició:
- Precisa l'origen de la funcionalitat de les unitats lingüístiques: /p/ és sord i /b/ és sonor (la sonoritat és una marca distintiva).
- Principi de Sistematicitat:
- El llenguatge com a sistema de signes; les llengües, alhora, es componen de (sub)sistemes: fonològic, morfològic, sintàctic, semàntic.
- Principi de Neutralització:
- Procediment per eliminar excepcions (que alteren el sistema) i oposicions.
Crítiques de la Lingüística Moderna
- Critica la prioritat de la llengua escrita sobre la llengua oral.
- Critica la idea de l'evolució de la llengua fins a un cert moment històric de perfecció a partir del qual s'estableix el model.
6. Divisions i Branques de la Lingüística
La lingüística fa una divisió que serveix per organitzar l'estudi del llenguatge:
- Lingüística Interna: Estudi de la llengua com a sistema.
- Lingüística Externa: Relacions amb contextos externs (societat, l'individu, zona geogràfica...).