Lípids: Estructura, Funcions i Classificació Essencial
Clasificado en Biología
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,34 KB
Què són els Lípids?
Els lípids provenen de la paraula grega lipos, que vol dir greix (tacte untuós). Estan formats principalment per carboni (C), hidrogen (H) i oxigen (O), i presenten un elevat pes molecular. Són insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics.
- Lípids saponificables: Contenen àcids grassos.
- Lípids insaponificables: No contenen àcids grassos.
Els lípids són una important reserva energètica (9,4 kcal/g).
Funcions Principals dels Lípids
- Funció energètica: Els lípids són els principals materials de reserva energètica dels animals.
- Funció estructural: Els fosfolípids i el colesterol són components essencials de la membrana cel·lular, en la qual formen la bicapa lipídica.
- Funció reguladora: Inclouen vitamines liposolubles (A, D, E, K), hormones esteroides (hormones sexuals i suprarenals) i prostaglandines.
Àcids Grassos
Els àcids grassos són els components fonamentals de molts lípids. Cada molècula d'àcid gras està formada per una cadena d'àtoms de carboni amb els enllaços lliures saturats per àtoms d'hidrogen i un grup àcid o carboxílic en un extrem. La molècula s'anomena amfipàtica, ja que conté grups amb propietats diferents:
- El grup àcid és hidròfil (és polar i té afinitat amb l'aigua).
- La cadena hidrocarbonada és hidròfoba (apolar) i lipòfila (té afinitat amb els lípids).
Es distingeixen dos tipus d'àcids grassos:
- Saturats: Presenten només enllaços simples entre els àtoms de carboni.
- Insaturats: Contenen un o més enllaços dobles entre els àtoms de carboni.
Els monoinsaturats presenten un únic doble enllaç, mentre que els poliinsaturats en presenten dos o més. L'àcid linolènic i l'àcid araquidònic no es poden sintetitzar pel cos humà i cal ingerir-los mitjançant la dieta; per això, s'anomenen àcids grassos essencials.
Acilglicèrids
Els acilglicèrids són lípids formats per àcids grassos i pel polialcohol glicerol, que és una cadena de 3 àtoms de carboni. Els acilglicèrids es distingeixen en:
- Monoacilglicèrids
- Diacilglicèrids
- Triacilglicèrids (els més abundants)
Els greixos no són estables de forma indefinida, sinó que tendeixen a l'enranciment, un procés químic complex causat per l'oxidació i la fragmentació de les cadenes dels àcids grassos i la formació d'aldehids.
Les Ceres
Les ceres són èsters grassos de cadena llarga i un monoalcohol també de cadena llarga. Són substàncies sòlides, hidròfobes, resistents als agents químics, amb un alt poder energètic i formen sovint cutícules impermeables en plantes i animals.
Fosfoglicèrids
Els fosfoglicèrids són lípids saponificables que contenen fòsfor. Són els principals constituents de la bicapa lipídica de la membrana de les cèl·lules eucariotes. La molècula típica és una molècula de glicerol, dues molècules d'àcids grassos i àcid fosfòric. La seva molècula és amfipàtica: un extrem hidròfil i l'altre lipòfil.
El més senzill és l'àcid fosfatídic, i els que més abunden a les membranes cel·lulars són els fosfoglicèrids de colina i les lecitines.
Esfingolípids i Glucolípids
Els esfingolípids i els glucolípids són dos grups de lípids saponificables.
Esfingolípids
Els esfingolípids estan compostos per un àcid gras, una molècula d'àcid fosfòric, un alcohol i un aminoalcohol (esfingosina). S'originen a partir de les ceramides. Els més importants són les esfingomielines, que són els components principals de les beines de mielina dels axons de les cèl·lules nervioses.
Glucolípids
Els glucolípids, a més de ceramides, contenen un glúcid. Els cerebròsids abunden en les membranes de les neurones que formen la matèria blanca del cervell i les beines de mielina.
Esteroides
Els esteroides són lípids insaponificables derivats de l'esterà. Els més abundants són els esterols, que comprenen el colesterol, la vitamina D, etc.
- El colesterol és un component de les membranes de les cèl·lules animals, s'origina al fetge i es troba en el plasma sanguini en forma de lipoproteïnes. L'excés de colesterol és un risc per a l'arteriosclerosi.
- Els àcids biliars s'originen al fetge a partir del colesterol, són abocats a l'intestí prim on emulsionen els greixos i n'afavoreixen la digestió.
- La vitamina D la prenem amb la dieta o per acció de la llum solar.
Terpens o Isoprenoides
Els terpens o isoprenoides són lípids insaponificables que tenen com a unitat estructural l'hidrocarbur isopré. Els monoterpens són els constituents principals de les essències. Hi ha tetratarpenes (8 unitats d'isoprè) i politerpens (milers d'unitats).
Prostaglandines
Les prostaglandines són lípids emparentats amb l'àcid gras insaturat prostanoic. Les seves funcions inclouen:
- Relaxen els vasos sanguinis.
- Estimulen la contracció de la musculatura llisa.
- Afavoreixen la circulació, regulant-ne la pressió.
- Modulen l'acció hormonal i reproductiva.
Catabolisme dels Lípids
Els lípids, especialment els triacilglicèrids, tenen un paper important en la producció i l'emmagatzematge de l'energia en els animals, amb un contingut energètic de 9,4 kcal/g.
La primera etapa en els animals es produeix a l'intestí prim mitjançant l'acció de les sals biliars i de les lipases i esterases. L'oxidació dels àcids grassos, via catabòlica anomenada beta-oxidació, s'inicia en el citosol i finalitza a l'interior del mitocondri. En el citosol, l'àcid gras es combina amb el coenzim A i forma l'acil-CoA.