Lipoproteïnes: Tipus, Funcions i Metabolisme

Apolipoproteïnes

Són la part proteica de les lipoproteïnes que interaccionen amb els lípids i amb el medi aquós.

Funcions:

• Algunes són receptors específics que s’uneixen amb el receptor de LDL.
• Les altres regulen l’activitat dels enzims que hi actuen.

NOMÉS les lipoproteïnes que tenen apo B-100 poden distribuir el colesterol als teixits.

Lipoproteïna Lipasa

Està a l’endoteli vascular dels teixits extrahepàtics (teixit adipós, muscular, cor, pulmó i mama).

Hidrolitza els triglicèrids dels quilomicrons i dels VLDL produint glicerol i àcids grassos.

Apo C-II actua com a cofactor.

La seva activitat depèn de l’estat nutricional i endocrí:

• El període d’absorció fa que l’activitat en el teixit adipós sigui més elevada i en el cor més baixa, el que produeix que els triglicèrids de la dieta siguin dirigits cap al teixit adipós.
• En dejú l’activitat en el teixit adipós és baixa i en el cor és elevada, el que permet obtenir els àcids grassos necessaris pel seu consum.

Lipasa Hepàtica

Es troba en el fetge, hidrolitza triglicèrids i fosfolípids de les lipoproteïnes, IDL, LDL i HDL.

Via Exògena

Les lipoproteïnes participen en el transport dels lípids procedents de la digestió fins al fetge.

• Receptors LDL: són proteïnes que s’uneixen a l'apo B-100 i a l'apo E. Es troben en tots els teixits, però sobretot en els esteroideogènics, com les glàndules suprarenals o els ovaris. La seva síntesi es redueix quan hi ha un excés de colesterol cel·lular.
• Receptors d’eliminació: estan en els macròfags i s’uneixen als LDL modificats.
• Receptors de HDL: reconeixen les apo A-I, i es troben en les HDL. Aquests receptors s’expressen sobretot en el fetge i en teixits esteroidogènics.

Via Endògena (Dejú)

El colesterol i els triglicèrids sintetitzats de nou en el fetge són transportats en les lipoproteïnes fins als teixits perifèrics.

El fetge sintetitza triglicèrids i colesterol que es distribueix als teixits per les lipoproteïnes (VLDL, conté una elevada càrrega de triglicèrids i poden portar apo B-100, apo E i apo C-II).

Les VLDL es transporten en els espais extracel·lulars i per l’acció de les lipoproteïnes lipasa de les cèl·lules endotelials van perdent triglicèrids.

D’aquesta forma les VLDL es converteixen en una lipoproteïna intermèdia, més petita i densa, anomenada IDL, que conté quantitats iguals de colesterol i de triglicèrids.

Aquestes lipoproteïnes intermèdies poden ser:

• Captades pel fetge.
• O continuar amb el seu metabolisme per l’acció de la lipoproteïna lipasa, transformant-se en LDL.

LDL es retira de la circulació per unir-se amb el receptor de LDL en el fetge o en altres teixits.