Lírica Trobadoresca i Èpica Medieval: Guia Essencial

Lírica Trobadoresca: Orígens i Característiques

El llatí, llengua culta, va ser un hàbit trencat pels trobadors, que van introduir la poesia culta en llengua romànica.

Característiques Clau de la Poesia Trobadoresca

• Poesia escrita en occità durant els segles XII i XIII al sud de França. Va ser la llengua de la poesia fins a Ausiàs March.
• Poesia cantada acompanyada per música, interpretada pel joglar.
• Els trobadors eren cortesans que componien cançons (lletra i música). Els joglars, persones de baixa condició, interpretaven i divulgaven els poemes dels trobadors.
• Les cançons dels trobadors van servir de model per a la resta de gèneres poètics.

Trobadors Destacats

• Guillem de Cabestany: Conegut per les seves cançons amoroses i descripcions de la dama.
• Guillem de Berguedà: Autor de composicions d'atac polític.
• Ramon Vidal: Trobador i joglar.
• Cerverí de Girona: Considerat un gran trobador.

L'Amor Cortès: Tema Central

El tema principal de la lírica trobadoresca és l'amor cortès, que neix en la societat feudal i les corts aristocràtiques, en oposició a l'amor del poble.

• La dona, abans objecte, ara és tractada amb respecte i admiració. És una senyora mereixedora de ser servida pel vassall (el trobador). La dama rep el nom de midons.
• L'amor és adúlter, ja que la dama és casada. El marit "gelós" i una sèrie d'envejosos poden posar en perill la relació. El pseudònim poètic és el senyal.

Estadis de l'Amor Cortès

1. Enamorat tímid: Estima en silenci.
2. Enamorat suplicant: Expressa sentiments i demana una penyora.
3. Enamorat entenedor: Rep secretament una penyora.
4. Últim estadi: Els dos enamorats són amants.

Gèneres Poètics de la Lírica Trobadoresca

La lírica trobadoresca segueix les lleis d'escriptura dels tractats poètics. Els gèneres principals eren:

• Cançó: Tema amorós, format entre 5 i 7 estrofes (cobles) i una tornada. Hi apareix el senyal.
• Sirventès: Composició d'atac personal i propaganda, amb melodia coneguda.

Literatura Èpica i Històrica Medieval

L'Èpica Medieval a Europa

A l'Europa medieval, diverses composicions recollien la realitat històrica i llegendària del seu temps:

• Epopeies: Poemes èpics que narraven fets heroics. Destaca el Cant dels Nibelungs.
• Cançons de gesta: Poemes narratius amb elements llegendaris, centrats en fets històrics. Divulgades pels joglars amb instruments de corda. Destaca el Cantar de Mio Cid.
• Cròniques: A mig camí entre la història i l'èpica. Escrites per ser llegides, escoltades o recitades. Barregen veritat històrica amb episodis imaginaris. Escrites en llengua pròpia.

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Crònica de Jaume I (1213-1276)

• Contingut: Narra de forma cronològica els fets del regnat de Jaume I, amb un sentiment religiós i descripcions d'escenes bèl·liques i vida quotidiana.
• Estil: Escrit autobiogràfic (fent ús del "nós"), amb diàlegs i un llenguatge viu i popular.

Crònica de Bernat Desclot (1276-1285)

• Contingut: Redactada per un cronista reial, abasta fins al regnat del rei Pere II, tractat com a heroi. Es basa en records, documents i testimonis.
• Estil: Caracteritzat pel diàleg i descripcions precises i realistes.

Crònica de Ramon Muntaner (1213-1336)

• Contingut: Descriu esdeveniments de diversos reis. L'autor, Ramon Muntaner, polític i militar, presenta fets que ha vist i viscut.
• Estil: Escrita per ser llegida en veu alta, amb un llenguatge col·loquial i un marcat caràcter nacionalista.

Crònica de Pere el Cerimoniós (1336-1387)

• Contingut: Inclou la incorporació de Mallorca i Sicília, la insurrecció de la noblesa aragonesa i valenciana, la pugna amb Gènova i el conflicte amb Pere de Castella.
• Estil: Autobiogràfica i descriu els fets amb exactitud.