Lírica Trobadoresca: Origen, Amor Cortès i Trobadors Catalans

Lírica Trobadoresca: Origen i Influència

Originària de la zona d'Occitània (s. XI-XIII), és considerada l'origen de la lírica culta a Europa. Les literatures romàniques són deutores de la lírica trobadoresca per tres motius:

• L'associació entre poesia i amor.
• L'amor cortès, una nova concepció amorosa.
• La poesia feta en llengües romàniques a partir del model de la LT en metre i rima.

L'Amor Cortès: Concepte i Característiques

És un element fonamental de la cortesia, oposat a la vilania (associada al poble i la burgesia).

• És un joc en què el codi feudal es tradueix a l'expressió amorosa. La relació entre senyor feudal i vassall esdevé la relació entre dama i pretendent.
• El trobador s'enamora d'una dona casada (noble), un amor de tipus adúlter.

El Procés o Joc de l'Amor Cortès

El trobador s'enamora d'una dama. El joc consistia a fer cançons a la dama i enviar-li cartes. En tots aquests textos no es diu el nom de la dama, sinó que s'utilitza un senhal (pseudònim). Si el marit era avisat per un espia (lausengier), es tornava gelós.

Aquest amor era lleial i tenia com a objectiu final fer l'amor amb la dama. La cortesia sovint no passava de ser un joc retòric, però de vegades arribava a la realitat, fins i tot amb conseqüències tràgiques com la mort (cas de Guillem de Cabestany).

Les Diferents Etapes de l'Amor

Les etapes de l'amor, segons els tractats de l'època, eren:

• Visus (contemplació)
• Alloquium (conversa)
• Contactus (carícies)
• Basia (petons)
• Factum (acte sexual)

Els trobadors relacionaven aquestes etapes amb l'actitud del pretendent envers la dama:

• Amant tímid
• Suplicant (pregador)
• Tolerat
• Amant (el que ha consumat l'acte)

Aquesta concepció de l'amor es pot trobar en autors o textos posteriors com Ausiàs March o el Tirant lo Blanc.

Els Trobadors Catalans

Entre els segles XII i XIII, la majoria pertanyien a la noblesa (com Alfons I el Cast, conegut com El Trobador). Altres, com Cerverí de Girona, eren d'origen humil i s'hi dedicaven professionalment. Tots eren força cultes i alguns havien rebut formació eclesiàstica. Solien tenir a sou un joglar líric, que interpretava fidelment les seves cançons.

Llista de Trobadors Catalans

Segle XII

• Guerau de Cabrera
• Berenguer de Palol
• Alfons I el Cast
• Guillem de Cabestany
• Guillem de Berguedà

Segle XIII

• Ramon Vidal de Basalú
• Cerverí de Girona
• Pere Salvatge
• Jofre de Foixà

Els Gèneres Trobadorescos

Els gèneres depenien del tema tractat:

Gèneres Principals

• Cançó: Tema amorós, era el més popular i conreat.
• Sirventès: Composició de tema variat (moral, polític, de guerra, de sàtira o injúria).

Gèneres Secundaris

• Balada, pastorel·la, comiat, viadeira o cançó de camí: Eren de caràcter amorós.
• Plany: Era per lamentar la mort d'un amic, la dama o un noble protector.

Vocabulari de la Lírica Trobadoresca

Homo:

Trobador enamorat, vassall de la dama.

Midons:

Terme utilitzat pel trobador per referir-se a la dama "el meu senyo").

Domna:

Dama casada, objecte de l'amor cortès.

Senhal:

Pseudònim utilitzat pel trobador per referir-se a la dama en les cançons.

Gilós:

Marit de la dama, sovint un obstacle per a l'amor.

Lausengiers:

Espies o delators de l'amor entre el trobador i la dama.

Locus amoenus:

Indret de la natura plaent i agradable, ple d'arbres i verdor. Acostuma a aparèixer en les cançons de primavera.

Drutz:

Amant.

Fait:

La consumació de l'acte amorós amb la dama.