Literatura anys 20 i 30: Tendències i postsimbolisme
Clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,79 KB
Literatura anys 20 i 30
Els inicis de la segona dècada del segle XX a Espanya corresponen als darrers anys de la Restauració borbònica (1874-1923). Aquest període d'enfrontament entre liberals (burgesia i classes populars) i conservadors (clergat i aristocràcia terratinent) acaba amb el cop d'estat de Primo de Rivera (1923). A Catalunya, la situació està condicionada per la consolidació del moviment obrer i per l'eclosió del catalanisme polític. La revolució industrial havia generat el naixement d'una classe obrera que s'organitza per la defensa dels drets laborals. L'anarquisme i el socialisme marquen la política d'aquests anys. A més, el catalanisme polític s'havia consolidat gràcies al projecte culturalitzador del Noucentisme i als interessos d'una classe burgesa més conscienciada. El cop d'estat de Primo de Rivera, però, suposa la desaparició de la Mancomunitat i la dissolució de la xarxa institucional creada pels noucentistes. El panorama varia amb la Segona República (1931-1936) en què retornen les institucions de govern pròpies com la Generalitat, amb més possibilitats d'acció que l'antiga Mancomunitat. Catalunya com a llengua oficial, en l'Institut d'Estudis Catalans (bilingüisme en classe) i creació de l'Escola de Bibliotecàries (reconsideració dels rols de gènere). L'any 1933, la Universitat de Barcelona es converteix en la Universitat Autònoma de Barcelona. Creació de l'Institut Lliure d'Ensenyament (Madrid) per reduir l'analfabetisme.
Tendències literàries i postsimbolisme
Durant aquests anys s'incorporen diverses tendències estètiques internacionals. D'una banda, trobem un model d'adscripció burgesa, hereu del Noucentisme que aprecia l'obra ben feta, defensa l'ús d'un model de llengua normativitzat i aposta per la innovació incorporant la poètica postsimbolista. Està representat en poesia per Marià Manent, Clementina Arderiu, Joaquim Folguera i Carles Riba (Tomàs Garcés; Clementina Arderiu, Sagarra = Neopopularisme). Aquest postsimbolisme dóna més importància a la perfecció de la forma, formalitza tot allò que viu l'autor, rebutja el sentimentalisme, etc.
Prosa
En narrativa, apareixen autors com Carles Soldevila, Miquel Llor (La ciutat dels zarts), Joan Puig i Ferreter (Camins a França), Cèsar August Jordana i Sebastià Joan Arisó que introdueixen les novetats tècniques de la novel·lística internacional, com el flashback i el monòleg interior, assajades amb èxit per James Joyce (Ulises), Virginia Woolf, Thomas Mann (La muntanya màgica), Proust (A la recerca del temps perdut; anàlisi psicològica, què és real? el record / infantesa), William Faulkner, Hemingway, John Dos Passos i Franz Kafka (Generació perduda).