Literatura catalana anys 60
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 12,12 KB
literatura catalana: expressada en català, independentement de l´origen territorial de l´autor/a.
Historia: a XII-XIII el període de la la lìrica trobadoresca que se desenvolupa el voltant de les corts-castellans. Primera literatura en llengua vulgar. XIII les croniques sòn prosa historiogràfiques:llebres dels Feits: Jaume I,cronica de Bernat. Ramón Llull considerar el creador del catala literari. XIV L´humanisme ès el retorna l´estudi i valoració dels clàssics grecollatins ( Bernat Metge). XV el segle d´or Valencíà, els intelctuals de Catalunya es tralladan a València: Ausiàs March i Joanot Martorell Tirant lo Blanc. XVI-XIX decadència perque contrasta amb el s. D´or, per la castellanització de tot Espanya, la llengua popular no queda afectada, oral i escrita continua sent el català.
Factor de la castellanització: Ferran II d´Aragó i Isabel de Castellà monarquia hispanica. Alguns autors canvin: canviin de llengua: Joan Boscà, el Decret de Nova Planta prohibe l´ús del català en qualsevol àmbit.
Renaixement: s`escriu prosa i poesia, Barroc: Guerra del Segadors, Il-lustraciò cultura popular, Romanticisme: cap al final comencen a escriure en català.
La Renaixença: primera meitat del s. XIX. El Romanticisme: s. XVIII es manifesta a Anglaterra i Alemanya les principals caracterìstiques del Romanticisme sòn la Subjetivitat, L´Individualisme i la Llibertat. Efecte polítec perque promou un individualisme cultural. El Romanticisme pensa que el passat ajuda a entendre el present i a encarar el futur.
La Renaixença: coincideix amb la industrialització de Catalunya, s´anomena així com a oposició a la Decadència. El punt de partida d´aquest corrent es considela l`any 1833 amb l´aparició del poema La pàtria de Bonaventura Carle. Tornen a organitzar el Jocs Florals, amb els jocs florals el català torna a tenir un tracte oficial, perque els organitzen l´Ajuntament de Barcelona, Amb aquesta competiciò arriben a la fama autors com: Verdaguer, Guimera i Oller i situarn la literatura catalana a un nivell universal. La prosa costumista: promou la realitat quotidiana, es plena d´anecdotes del present. El teatre: promou el drama històric en castella fins a la primera meitat del s. XIX.
Poetes renaixentistes:
Jacint Verdaguer: 1845-1902 renova la poesis religiosa, modernitza la mitologia catalanista: "L´Atlàntida" poema èpic català, "El Canigó" combina la religió i el patriotisme. En la prosa es el fundador del periodisme literari català.
Narcís Oller: 1846-1930 instirat per Guimerà i Verdaguer comença escriure en catala i participa als jocs florals. "La papallona" considerar pirmera novel-la catalana moderna, "La feber d´or" visió de la societat catalana, "Pilar Prim" es una obra modernista.
Àngel Guinera: 1845-1924 el seu pare era català, la seva mare canaria, arriba a Catalunya sense saber català, escriu en castella fins als 24 anys i després comença escriure en català. El escriura en pla polític, escriu tragèdies romantiques en vers example "Mar i cel", "La boja" es la obra de tradició, "En pólvora" "La festa de Blat" i "La filla del mar" L´exit internacional li arriba amb "Terra baixa".
El Modernisme: s. XIX esl artistes de la segona meitat del s. XIX pensen que l´art te un valor distinguit i que només pot ser advertit i apreciat pels mateixos artistes. En les seves obres hi ha una barreja de religió i erotisme. A Catalunya la nova generació d´artistes i intel-lectuals són fills de burguesos en contra de la sera propia societat. El Modernisme intenta introduir l´art en la societat: en arquitectura: Gaudí, Domènech i Montaner; pintures:Ramón Casas; escultura: Josep Llimona. Quan parlem de Modernisme podem parlar de: Actitud,moviment,període. Catalunya te 2 períodes: 1892-1900 període combatiu i de formació, 1900-1911 període de consolidació del moviment. Objetiu comuns del Modernisme: tradiciò i influència, la concepció de l´art, proposta de creació d´una literatura nacional, llengua.
Poetes modernistes:
Joan Maragall 1860-1911 no estima la seva classe, poesia: temes: natura, paisatge,tradició, salut vitalisme lo contrari al romanticisme."Visions i cants", "la meva tradició", "Nietzshen", "Alma catalana","La independència de Catalunya","Anant pel món"
Escola mallorquina: Miguel Costa i Llobera: "Lo pi de Formentor", Joan Alcover: "Cap al tard","Poemes bíblics"; María Antònia Salva: "Poesies","Espigues en flor".Narrativa modernista: integració de diverses arts: poesis simbolica,mùsica,ars plàstiques, pesonages feminis. Autors: Prudenci Bertrana: "Josafat", Víctor Català: "Drames rurals". Teatre modernista: Santiago Rusiñol prosa"L´auca del senyor Esteve".
El Neucentisme: 1906-1923 la literatura i la política conincideixen plenament. Factors: Diputació de Barcelona(1907), normalitat institucional al català, posa en funció L´escola Catalana d´art dramàtic,L´Institut d´Estudis Catalans (IEC), aquest institut promulgarà les normes ortografiques, publicarà el Diccionari i la Gramàtica Catalana.Dates principals: 1906 Eugeni d´Or comença a publicar el seu Glorari, Josep Carner "Els fruits sabrosos"; 1917 mor Enric Prat de la Riba, 1919 destituciò d´Eugeni d´Or, 1921 trasllat de Carner a Genova, 1923 cop d´estat del Primo de Ribera.
Poètica noucentista: actua sobre la societat par a modificar-la, CIVILTAT, la llengua ha de se nova i particular.Eugeni d´Ors: 1881-1971 el Xènius, obre més famosa "La Ben Plantada"
Josep Carner 1884-1970 menbro mes actiu del noucentirme, va traduir Shekespeare. Molière,Dickent,Twain. 1941"La paraula en el vent"
Carles Riba: 1893-1959 "Les elegies de Bierville"
Les avantguardes: nom d´origen militar grup petit d´homes que exploren ipreparen el terreny perquè hi avanci l´exèrcit, se separen dels valors tradicinals, es regeneren contínuament. A Catalunya l´Avantguardisme suposa trencar amb allò que està consolidat.
Joan Salvat-Papasseit: 1894-1924 s´autodenfineix com a poetavantguardistacatalà, porta la poesia d´un home malalt però ple d´optinisme, la seva obra escaracteritza pel vitalisme, alegria de viure i culmina en l´erotisme "El poema de la rosa als llavis.
J.V.FOIX 1893-1987 es defineix com el poeta mag, especulador del mot, Pelegrí de l´invisible, insatisfet,aventures. Segueis les pautes del Futurisme "Es quan dorm que hi veig clar"
Josep María de Sagarra 1894-1961 les seves obres es caracteritzan per riquesa lexica i musicalitat del seu vers, no es simboliesta. El seu teatre li dona més popularitat, els seus temes preferits: el triangle Amorós de final felíç "Galatea","La fortuna de Sílvia","La ferida lluminosa". Poesia curt i sentimental, la seva narrativa " All i Salobre" 1929, "Vida privada" 1939.
Josep Pla: 1897-1981 perteny a la primera generació posterior al noucentisme, el seu primer llibre "Coses vestes" 1925, "Nocturn de primavera","Homenots", "El quadern gris"primer volum d`obra completa 1966.
Desde la Guerra Civil a l´actualitat
1939 la població està esgotada i empobreida, prohibeix l´ùs public i privat del catala,desapareixe la premsa lliure i els editorials, censura.
Etapes: 1936-1946 clandestinitat i exili, 1943 permisos de cencura per la primera obra publicada en catala, apareixen clandestimanent altres obres hi contribueixen: Carles Riba, Josep M., Sagarra. 1946-1955 la primera represa, la literatura catalana surt lentamente de la clandestinitat, el 1948 els exilias començan a tornar, es crea el premi literari Joanot Martorell. 1955-1970 l´església catalana protegia la clandestinitat,el 1959 es crea Serra d´or. 1970-1985 lluita universitaria i la Nova Cançó, 1975 Franc mor, irrupciò de literatira feminista, liderada per María Mercè Marçal.
L´Assaig: es literatura d´idees, en prosa narrativa: Joan Fuster: 1922-1992 comença en el periodisme i escribin poesia, "El descrèdit de la realitat" el seu tema es de reflexiò: l´home i la seva activitat creadora, "Nosaltres els valencians" 1962.
Josep Ferrater Mora 1912-1991 escriu tota la seva obra a l´exili "Les formes de la vida catalana" 1944.
La poesia: Salvador Espriu: 1913-1985 escriu prosa abans de la Guerra Civil, després de la guerra es dedica a la poètica i teatre, les sevas obres es refereixen a les mitologies giega, egípcia i bíblica."Cementeri de Sinera","Les hores","Mrs. Death","El caminant i el mur","Final de laberint"."Les cançons d´Ariadna"
Miquel Martí i Pol:1929-2003 la seva obra sera marcat per 3 coses: el lligam amb el seu poble nadiu, la seva condiciò obrera i les consequiencies de la malaltia. Etapes: Cançó tradicional neopopularisme: "Porto la tarda recolzada al braç" i "El fugitiu", Realisme historic "El poble","La fàbrica","Vint-i-set poemes en tres temps, la recuperació de les llibres poetiques i pèrdua de la seva dona,"Llibre d´absències","L´ambit de tots els ambits","Estimada Marta","Llibre de la solitud" tot l´estimen
La narrativitat: Mercè Rodoreda: novel-les de tempteig: "Sóc una dona honrada","Del que hom no pot fugir","Un dia en la vida d´un home","Crim", "Aloma"1938,"La plaça del diamant","Mirall trencat".
Llorenç Villalonga: "Mort de dama", "Bearn"
Pere Calders: artocles periodístics "Unitats de xoc","Les croniques de la veritat oculta"1957,"Aquí descansa Nevares" i "L´ombra de l´atzavara"
Manuel de Pedrolo: escriu assaig, poesia, teatre i novel-la "Mossegar-se la cua","Es vessa sang fàcil","Mecanoscrit del segon origen","TOtes del besties de càrega"
Literatura, guerra i exili
Joaquim Amat-Piniella 1913-1947 escriu poemari "Les llunyanies"
Joan Sales 1912-1983 "Incerta glòtia",
Tradició i modernitat: Joan Brossa 1919-1998 escriu poesia i teatre
María Mercè Marçal: 1952-1998 las sevas obres marcades per la terra, la natura els vegetals moviment feminista "Llengua abolida","Una mena d´autobiografia simbolica i imaginaria","La passió segons Renée Vivien"
Els autors mes contemporanistes
Montserrat Roig: 1946-1987 transforma en l´escenari de les seves novel-les escriu assaig, biografia, cronica,teatre narrativa"Rafael de Vidiella o l´aventura de la revolució","Els catalans als camps nazis","Molta roba i poc sabò","Ramona adèu","El temps de les cireres","L´hora violeta"
Jesús Moncada 1941-2005 Mequinesa"Històries de la mà esquerra","El cafè de la Granota"."Calaveres atonites","Camí de sirga"
Historia: a XII-XIII el període de la la lìrica trobadoresca que se desenvolupa el voltant de les corts-castellans. Primera literatura en llengua vulgar. XIII les croniques sòn prosa historiogràfiques:llebres dels Feits: Jaume I,cronica de Bernat. Ramón Llull considerar el creador del catala literari. XIV L´humanisme ès el retorna l´estudi i valoració dels clàssics grecollatins ( Bernat Metge). XV el segle d´or Valencíà, els intelctuals de Catalunya es tralladan a València: Ausiàs March i Joanot Martorell Tirant lo Blanc. XVI-XIX decadència perque contrasta amb el s. D´or, per la castellanització de tot Espanya, la llengua popular no queda afectada, oral i escrita continua sent el català.
Factor de la castellanització: Ferran II d´Aragó i Isabel de Castellà monarquia hispanica. Alguns autors canvin: canviin de llengua: Joan Boscà, el Decret de Nova Planta prohibe l´ús del català en qualsevol àmbit.
Renaixement: s`escriu prosa i poesia, Barroc: Guerra del Segadors, Il-lustraciò cultura popular, Romanticisme: cap al final comencen a escriure en català.
La Renaixença: primera meitat del s. XIX. El Romanticisme: s. XVIII es manifesta a Anglaterra i Alemanya les principals caracterìstiques del Romanticisme sòn la Subjetivitat, L´Individualisme i la Llibertat. Efecte polítec perque promou un individualisme cultural. El Romanticisme pensa que el passat ajuda a entendre el present i a encarar el futur.
La Renaixença: coincideix amb la industrialització de Catalunya, s´anomena així com a oposició a la Decadència. El punt de partida d´aquest corrent es considela l`any 1833 amb l´aparició del poema La pàtria de Bonaventura Carle. Tornen a organitzar el Jocs Florals, amb els jocs florals el català torna a tenir un tracte oficial, perque els organitzen l´Ajuntament de Barcelona, Amb aquesta competiciò arriben a la fama autors com: Verdaguer, Guimera i Oller i situarn la literatura catalana a un nivell universal. La prosa costumista: promou la realitat quotidiana, es plena d´anecdotes del present. El teatre: promou el drama històric en castella fins a la primera meitat del s. XIX.
Poetes renaixentistes:
Jacint Verdaguer: 1845-1902 renova la poesis religiosa, modernitza la mitologia catalanista: "L´Atlàntida" poema èpic català, "El Canigó" combina la religió i el patriotisme. En la prosa es el fundador del periodisme literari català.
Narcís Oller: 1846-1930 instirat per Guimerà i Verdaguer comença escriure en catala i participa als jocs florals. "La papallona" considerar pirmera novel-la catalana moderna, "La feber d´or" visió de la societat catalana, "Pilar Prim" es una obra modernista.
Àngel Guinera: 1845-1924 el seu pare era català, la seva mare canaria, arriba a Catalunya sense saber català, escriu en castella fins als 24 anys i després comença escriure en català. El escriura en pla polític, escriu tragèdies romantiques en vers example "Mar i cel", "La boja" es la obra de tradició, "En pólvora" "La festa de Blat" i "La filla del mar" L´exit internacional li arriba amb "Terra baixa".
El Modernisme: s. XIX esl artistes de la segona meitat del s. XIX pensen que l´art te un valor distinguit i que només pot ser advertit i apreciat pels mateixos artistes. En les seves obres hi ha una barreja de religió i erotisme. A Catalunya la nova generació d´artistes i intel-lectuals són fills de burguesos en contra de la sera propia societat. El Modernisme intenta introduir l´art en la societat: en arquitectura: Gaudí, Domènech i Montaner; pintures:Ramón Casas; escultura: Josep Llimona. Quan parlem de Modernisme podem parlar de: Actitud,moviment,període. Catalunya te 2 períodes: 1892-1900 període combatiu i de formació, 1900-1911 període de consolidació del moviment. Objetiu comuns del Modernisme: tradiciò i influència, la concepció de l´art, proposta de creació d´una literatura nacional, llengua.
Poetes modernistes:
Joan Maragall 1860-1911 no estima la seva classe, poesia: temes: natura, paisatge,tradició, salut vitalisme lo contrari al romanticisme."Visions i cants", "la meva tradició", "Nietzshen", "Alma catalana","La independència de Catalunya","Anant pel món"
Escola mallorquina: Miguel Costa i Llobera: "Lo pi de Formentor", Joan Alcover: "Cap al tard","Poemes bíblics"; María Antònia Salva: "Poesies","Espigues en flor".Narrativa modernista: integració de diverses arts: poesis simbolica,mùsica,ars plàstiques, pesonages feminis. Autors: Prudenci Bertrana: "Josafat", Víctor Català: "Drames rurals". Teatre modernista: Santiago Rusiñol prosa"L´auca del senyor Esteve".
El Neucentisme: 1906-1923 la literatura i la política conincideixen plenament. Factors: Diputació de Barcelona(1907), normalitat institucional al català, posa en funció L´escola Catalana d´art dramàtic,L´Institut d´Estudis Catalans (IEC), aquest institut promulgarà les normes ortografiques, publicarà el Diccionari i la Gramàtica Catalana.Dates principals: 1906 Eugeni d´Or comença a publicar el seu Glorari, Josep Carner "Els fruits sabrosos"; 1917 mor Enric Prat de la Riba, 1919 destituciò d´Eugeni d´Or, 1921 trasllat de Carner a Genova, 1923 cop d´estat del Primo de Ribera.
Poètica noucentista: actua sobre la societat par a modificar-la, CIVILTAT, la llengua ha de se nova i particular.Eugeni d´Ors: 1881-1971 el Xènius, obre més famosa "La Ben Plantada"
Josep Carner 1884-1970 menbro mes actiu del noucentirme, va traduir Shekespeare. Molière,Dickent,Twain. 1941"La paraula en el vent"
Carles Riba: 1893-1959 "Les elegies de Bierville"
Les avantguardes: nom d´origen militar grup petit d´homes que exploren ipreparen el terreny perquè hi avanci l´exèrcit, se separen dels valors tradicinals, es regeneren contínuament. A Catalunya l´Avantguardisme suposa trencar amb allò que està consolidat.
Joan Salvat-Papasseit: 1894-1924 s´autodenfineix com a poetavantguardistacatalà, porta la poesia d´un home malalt però ple d´optinisme, la seva obra escaracteritza pel vitalisme, alegria de viure i culmina en l´erotisme "El poema de la rosa als llavis.
J.V.FOIX 1893-1987 es defineix com el poeta mag, especulador del mot, Pelegrí de l´invisible, insatisfet,aventures. Segueis les pautes del Futurisme "Es quan dorm que hi veig clar"
Josep María de Sagarra 1894-1961 les seves obres es caracteritzan per riquesa lexica i musicalitat del seu vers, no es simboliesta. El seu teatre li dona més popularitat, els seus temes preferits: el triangle Amorós de final felíç "Galatea","La fortuna de Sílvia","La ferida lluminosa". Poesia curt i sentimental, la seva narrativa " All i Salobre" 1929, "Vida privada" 1939.
Josep Pla: 1897-1981 perteny a la primera generació posterior al noucentisme, el seu primer llibre "Coses vestes" 1925, "Nocturn de primavera","Homenots", "El quadern gris"primer volum d`obra completa 1966.
Desde la Guerra Civil a l´actualitat
1939 la població està esgotada i empobreida, prohibeix l´ùs public i privat del catala,desapareixe la premsa lliure i els editorials, censura.
Etapes: 1936-1946 clandestinitat i exili, 1943 permisos de cencura per la primera obra publicada en catala, apareixen clandestimanent altres obres hi contribueixen: Carles Riba, Josep M., Sagarra. 1946-1955 la primera represa, la literatura catalana surt lentamente de la clandestinitat, el 1948 els exilias començan a tornar, es crea el premi literari Joanot Martorell. 1955-1970 l´església catalana protegia la clandestinitat,el 1959 es crea Serra d´or. 1970-1985 lluita universitaria i la Nova Cançó, 1975 Franc mor, irrupciò de literatira feminista, liderada per María Mercè Marçal.
L´Assaig: es literatura d´idees, en prosa narrativa: Joan Fuster: 1922-1992 comença en el periodisme i escribin poesia, "El descrèdit de la realitat" el seu tema es de reflexiò: l´home i la seva activitat creadora, "Nosaltres els valencians" 1962.
Josep Ferrater Mora 1912-1991 escriu tota la seva obra a l´exili "Les formes de la vida catalana" 1944.
La poesia: Salvador Espriu: 1913-1985 escriu prosa abans de la Guerra Civil, després de la guerra es dedica a la poètica i teatre, les sevas obres es refereixen a les mitologies giega, egípcia i bíblica."Cementeri de Sinera","Les hores","Mrs. Death","El caminant i el mur","Final de laberint"."Les cançons d´Ariadna"
Miquel Martí i Pol:1929-2003 la seva obra sera marcat per 3 coses: el lligam amb el seu poble nadiu, la seva condiciò obrera i les consequiencies de la malaltia. Etapes: Cançó tradicional neopopularisme: "Porto la tarda recolzada al braç" i "El fugitiu", Realisme historic "El poble","La fàbrica","Vint-i-set poemes en tres temps, la recuperació de les llibres poetiques i pèrdua de la seva dona,"Llibre d´absències","L´ambit de tots els ambits","Estimada Marta","Llibre de la solitud" tot l´estimen
La narrativitat: Mercè Rodoreda: novel-les de tempteig: "Sóc una dona honrada","Del que hom no pot fugir","Un dia en la vida d´un home","Crim", "Aloma"1938,"La plaça del diamant","Mirall trencat".
Llorenç Villalonga: "Mort de dama", "Bearn"
Pere Calders: artocles periodístics "Unitats de xoc","Les croniques de la veritat oculta"1957,"Aquí descansa Nevares" i "L´ombra de l´atzavara"
Manuel de Pedrolo: escriu assaig, poesia, teatre i novel-la "Mossegar-se la cua","Es vessa sang fàcil","Mecanoscrit del segon origen","TOtes del besties de càrega"
Literatura, guerra i exili
Joaquim Amat-Piniella 1913-1947 escriu poemari "Les llunyanies"
Joan Sales 1912-1983 "Incerta glòtia",
Tradició i modernitat: Joan Brossa 1919-1998 escriu poesia i teatre
María Mercè Marçal: 1952-1998 las sevas obres marcades per la terra, la natura els vegetals moviment feminista "Llengua abolida","Una mena d´autobiografia simbolica i imaginaria","La passió segons Renée Vivien"
Els autors mes contemporanistes
Montserrat Roig: 1946-1987 transforma en l´escenari de les seves novel-les escriu assaig, biografia, cronica,teatre narrativa"Rafael de Vidiella o l´aventura de la revolució","Els catalans als camps nazis","Molta roba i poc sabò","Ramona adèu","El temps de les cireres","L´hora violeta"
Jesús Moncada 1941-2005 Mequinesa"Històries de la mà esquerra","El cafè de la Granota"."Calaveres atonites","Camí de sirga"