Literatura Catalana: Barroc, Modernisme i Avantguardes

F. Vicents Garcia (s. XVII - Barroc)

Primer gran escriptor de la literatura catalana barroca

La seva fama es fonamenta en una de les seves obres. Posa l'accent en l'humorisme gruixut i exagerat, que passa per la burla i per una certa tendència escatològica.

• Autor de sonets d'un gran lirisme.
• La seva obra relacionada amb el conceptisme de Francisco de Quevedo, corrent poètic basat en l'enginy i els jocs de paraules.

El Modernisme

Context i característiques

A finals del s. XIX i principis del XX va predominar el corrent modernista, que va suposar: marcar distàncies amb el passat, cremar etapes i mirar cap al futur. A Catalunya, els joves modernistes van reaccionar contra la vella guàrdia de la Renaixença i van reclamar una cultura nacional, més enllà del regionalisme.

A tota Europa, el terme modernisme va portar una reivindicació de la Modernitat, que seria constant al llarg del segle.

Dues tendències

• Regeneracionisme: moviment que va impulsar un canvi social i polític i pretenia regenerar la societat (Jaume Brossa).
• Esteticisme: va crear la transformació de la societat a partir de l'art (Santiago Rusiñol).

Dues etapes

• 1892-1900: els modernistes van explicar les seves idees en 4 revistes (L'Avenç, Pèl i Ploma, Quatre Gats, Catalònia).
• 1900-1911: etapa més literària, però menys ideològica. El Modernisme va ser assimilat per la burgesia catalana.

La Bohèmia

• Negra: Vivien al marge de la societat (J. Brossa).
• Daurada: Els qui criticaven la burgesia, però vivien bé (S. Rusiñol).

Moviments Avantguardistes

Cubisme

Neix a França cap al 1907. En arts plàstiques el representen P. Picasso, entre d'altres, que van abolir la perspectiva i introduïren el collage.

Futurisme

Creat a Itàlia cap al 1909 per Filippo Tomasso Marinetti. En poesia va introduir les anomenades "paraules en llibertat": ús de diferents cossos de lletra, absència de majúscules o de minúscules, i llibertat tipogràfica en general.

Dadaisme

Nascut a Zuric cap al 1916. Es fonamenta en la provocació constant, la falta de lògica i el gust per l'abolició de totes les convencions. Defensa la destrucció de l'art i de la cultura.

Surrealisme

París, 1924. Propugnava l'alliberament del subconscient o l'exploració del món dels somnis.

Expressionisme

Alemanya. Reflectia l'angoixa del moment a través de l'exageració i es reien dels polítics.