Literatura Catalana Contemporània i Ràtios Financers

Autors Clau de la Literatura Catalana Contemporània

A continuació, es presenta una anàlisi d'alguns dels autors més rellevants de la literatura catalana contemporània, destacant la seva obra i aportacions.

Manuel de Pedrolo: Obra i Temàtica

L'obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extenses i variades de la literatura catalana contemporània. Ha cultivat pràcticament tots els gèneres literaris i ha treballat una multitud de temes i tècniques. Entre els anys 50 i 60, assumeix un compromís com a intel·lectual per conscienciar els ciutadans. La seva producció literària té trets evidents de l'existencialisme de J.P. Sartre. Les setze peces teatrals que va escriure es centren en la indagació sobre la llibertat humana.

Etapes del Teatre de Pedrolo:

• Teatre simbòlic: Destaquem Els hereus de la cadira.
• Teatre abstracte: Destaquem Homes i no.
• Teatre de revista: Destaquem L'ús de la matèria.

Manuel de Pedrolo planteja unes situacions humanes universals i uns temes que el fan perdurable.

Josep M. Benet i Jornet: Trajectòria Teatral

Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940) és un autor català que amb més intensitat s'ha dedicat al teatre. La seva producció ha evolucionat, encara que manté la reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta.

Fites de la seva Obra:

• 1963: Es va presentar al Premi Josep Maria de Sagarra, que va guanyar amb Una vella, coneguda olor (visió desencaixada dels anys 60 a través d'uns joves).
• 1966-1969: Estrena la trilogia sobre el mite de Drudània, que vol encarar una reflexió sobre el país.
• 1971: Publica Berenàveu a les fosques, on denuncia el comportament de la societat.
• 1973: Publica La desaparició de Wendy (teatre experimental i imaginatiu) i també obres infantils com El somni de Bagdad.
• 1975: Amb Revolta de bruixes, eleva a la categoria de símbol la base realista plantejada entre la raó i el compromís, i la irracionalitat i l'elevació.
• 1989: Ai, Carai!, comèdia de caire realista.
• Darrers anys: Va escriure Desig i E.R., un teatre més personal.
• Final del mil·lenni: Olors.
• Nou segle: Salamandra. Obra tardana: Cefaràp.

Joan Fuster: L'Assagista Imprescindible

Joan Fuster (Sueca, 1922) és l'assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil. La seva repercussió des dels anys 70 ha estat ben intensa. La seva obra és extensa i variada; va conrear la poesia i va realitzar tasques periodístiques i acadèmiques. La part més destacable és la literatura d'idees i el fet de fer-ne un gènere modern.

Classificació dels seus Assaigs:

• Obres de temàtica humanística i general: Com Diccionari per a ociosos o El Diari.
• Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians: Nosaltres, els valencians.
• Obres de crítica i història literàries: Destaquem estudis dedicats als clàssics medievals com Ausiàs March, Vicent Ferrer, així com autors contemporanis com Salvador Espriu i Vicent Andrés Estellés.

L'assaig fusterià presenta moltes formes (article, diccionari filosòfic, diari...). Una de les obres de més repercussió social ha estat Nosaltres, els valencians (1962), que es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. Aquest llibre va actuar com un catalitzador per als joves universitaris de l'època que van fer propostes nacionalistes i modernitzadores.

Joan F. Mira: Reflexió i Compromís

Joan F. Mira (València, 1939) va estudiar Filologia Clàssica i es va especialitzar en grec. A partir dels anys 70, va iniciar la publicació de la seva obra literària, de traducció, d'investigació i periodística. Destaca la seva obra de reflexió sobre la situació de la llengua i del poble valencià, i també la influència de Joan Fuster.

Temes de la seva Obra:

• Nacionalisme.
• La relació entre cultura i poder.
• La creació i l'evolució de les identitats i dels símbols que les conformen.
• La importància de les llengües per tal de crear la consciència col·lectiva.

Mira observa la societat amb una mirada madura, per l'experiència vital, per la lectura i per la seva dedicació a l'escriptura.

Característiques de l'Assaig que Utilitza:

• Gènere literari a mig camí entre la narrativa i l'argumentació.
• Tema lliure i breu.
• Plenament subjectiu.
• Finalitat moralitzadora.
• Barreja de registre formal neutre i el col·loquial.

A més, Mira destaca també per la seva producció novel·lística amb obres primeres com Els cucs de seda. De la seva producció assagística destaquem Crítica de la nació pura. Mira ha rebut molts reconeixements i premis, com ara el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2004.

Ràtios Financers Essencials

A continuació, es detallen algunes de les ràtios financeres més comunes, amb la seva fórmula i interpretació.

Ràtios de Liquiditat i Solvència:

• RT (Ràtio de Tresoreria): Realitzable + Disponible / Passiu Corrent. (Interpretació: +0,75 bé; +1 actius sense rendiment; capacitat de liquidar els seus deutes a curt termini).
• RL (Ràtio de Liquiditat): Actiu Corrent / Passiu Corrent. (Interpretació: 1,5-2 bé; +2 excés de fons de maniobra; solvència a curt termini).
• RG (Ràtio de Garantia): Actiu Total - Amortitzacions / Passiu. (Interpretació: 1-2 bé; nombre de vegades que els béns de l'empresa cobreixen els deutes).
• RD (Ràtio de Disponibilitat): Disponible / Passiu Corrent. (Interpretació: 0,3-0,4; relació del que es té amb el que es deu).

Ràtios d'Endeutament i Rendibilitat:

• RE (Ràtio d'Endeutament): Passiu / Fons Propis. (Interpretació: -1,5 molt endeutat; +1 bé; risc financer de l'empresa).
• RF (Rendibilitat Financera): Benefici Final / Recursos Propis.
• RE (Rendibilitat Econòmica): BAII (Benefici Abans d'Interessos i Impostos) / Actiu * 100.

Períodes Mitjans de Maduració

Els períodes mitjans de maduració mesuren el temps que triga una empresa a recuperar la inversió realitzada en el seu cicle d'explotació.

• PMA (Període Mitjà d'Aprovisionament): Consum anual de matèries primeres / Mitjana de les existències del període.
• PMF (Període Mitjà de Fabricació): Cost anual de productes / Mitjana de l'estoc de productes en fabricació.
• PMV (Període Mitjà de Vendes): Volum anual de vendes a preu de cost / Mitjana de l'estoc de productes acabats valorats a preu de cost.
• PMC (Període Mitjà de Cobrament): Volum anual de vendes de l'exercici valorats a preu de venda / Mitjana del saldo dels crèdits comercials.
• PMP (Període Mitjà de Pagament): Volum de compres fetes durant l'exercici / Mitjana del saldo del deute als proveïdors.
• PMM (Període Mitjà de Maduració): PMA + PMF + PMV + PMC.
• PMFINANCER (Període Mitjà de Maduració Financer): PMA + PMF + PMV + PMC - PMP.