Literatura Catalana i Crisi a l'Edat Moderna: Barroc, Renaixement i Canigó

L'Edat Moderna a les Terres de Parla Catalana (Segles XVI-XVIII)

Situació Política i Social

• Crisi Demogràfica: Marcada pel descens de població, les pestes, les males collites i l'expulsió dels moriscos de València el 1609.
• Recessió Econòmica: Pèrdua progressiva del mercat mediterrani.
• Domini Polític: Domini de Castella sobre la Corona d'Aragó, tot i mantenir-se la separació de regnes fins al 1716, moment en què s'aplica el Decret de Nova Planta al final de la Guerra de Successió.

Causes de l'Escassetat Cultural Catalana

L'activitat cultural catalana durant l'Edat Moderna va ser menys abundant. La situació social, econòmica i cultural dels territoris de parla catalana no va respondre a la visió positiva i optimista del context europeu. Al contrari, es va produir un retrocés important en tots els àmbits, fet que va situar la cultura catalana moderna en un segon pla.

Figures Clau de la Literatura Catalana Moderna

Renaixement i Barroc

• Pere Serafí: Considerat el renaixentista català més important. Va destacar principalment en el gènere de la prosa.
• Cristòfor Despuig: La seva obra més important és Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
• Francesc Vicent Garcia (El Rector de Vallfogona): Poeta català del Barroc, molt influït per l'escriptor castellà Quevedo.
• Josep Romeguera: Autor del Barroc que va destacar en el gènere de la prosa.
• Joan Ferrandis: Va destacar en el gènere del teatre.

Neoclassicisme i Il·lustració

• Joan Ramis: Autor neoclàssic català que va destacar en el teatre.
• Baldiri: Va escriure Instruccions per l’ensenyança de minyons.

Referències Literàries Diverses

• Al poema “Rossinyol”, l'ocell va a l'Estany Blau.
• El tema central de “El testament d’Amèlia” és el seu marit.

Argument de Canigó (Jacint Verdaguer)

L'acció se situa al segle XI als Pirineus. Gentil, fill del Comte Tallaferro, un cop armat cavaller, s'enamora de la pastora Griselda.

Mentre fa guàrdia per prevenir l'atac dels moros, el seu escuder li parla de les fades que viuen als cims del Canigó. Fascinat, Gentil abandona les seves obligacions militars per unir-se a la fada Flordeneu, que ha pres l'aparença de Griselda. Tots dos fan un vol nupcial i recorren els dominis dels Pirineus dalt d'una carrossa voladora.

Però la deserció de Gentil provoca la derrota de l'exèrcit cristià. El Comte Guifré, el seu oncle, puja al cim del Canigó i, mogut per la ira, mata Gentil estimbant-lo daltabaix.

Tallaferro aconsegueix vèncer els invasors. Guifré es penedeix del seu crim, demana fer-se monjo i funda el monestir de Sant Martí del Canigó, on vol ser enterrat, a la vora de la tomba de Gentil. Finalment, l'Abat Oliba puja al cim del Canigó per plantar-hi la creu i les fades abandonen per sempre més la muntanya.