Literatura Catalana: Cròniques Medievals, Pere Quart i Salvador Espriu

Les Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes

Les cròniques medievals catalanes són una fusió de llibre d'història, novel·la cavalleresca i propaganda reial. Narren els fets més importants de la Corona Catalano-Aragonesa dels segles XII, XIII i XIV. Són molt subjectives perquè el rei era, en moltes ocasions, el narrador dels fets. Representen una novetat literària i un canvi radical en la historiografia de l'època.

Cròniques destacades:

• El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I

  Escrita al segle XIII, aquesta crònica narra el regnat de Jaume I, considerat el rei més important de tota la cristiandat. Són les seves memòries, però ell no les va escriure directament, sinó que les va dictar a un redactor (segurament un membre de l'Església). Utilitza sovint la paraula nós, el nós majestàtic, referit al rei.

• La Crònica de Bernat Desclot

  També escrita al segle XIII, Bernat Desclot la va redactar per encàrrec de Pere el Gran (Pere II), qui li va demanar una crònica que es remuntés als orígens de la Corona.

• La Crònica de Ramon Muntaner

  Redactada entre els segles XIII i XIV, és la més extensa i la que té major qualitat literària. És la més patriòtica, la que més exalta les senyes d'identitat de la Corona. El seu objectiu és clarament patriòtic. Muntaner la va escriure ell mateix per voluntat pròpia (era membre de l'exèrcit) i la va redactar a València.

• La Crònica de Pere el Cerimoniós

  Escrita al segle XIV, aquesta crònica volia emular la Crònica de Jaume I. No la va redactar ell directament, sinó els seus secretaris. És molt subjectiva i parla del seu mandat.

Pere Quart: Evolució Poètica i Temàtica

La trajectòria poètica de Pere Quart (Joan Oliver) es pot dividir en tres etapes ben diferenciades:

• Primera etapa: Humor i Sarcasme (Abans de la Guerra Civil)

  En una primera etapa, abans de la Guerra Civil, Pere Quart es decanta per una poesia de to humorístic i sarcàstic, especialment en la crítica contra la burgesia, la seva pròpia classe social. Llibres destacats d'aquesta etapa són Les decapitacions i Bestiari.

• Segona etapa: Guerra i Exili (Poesia Personal)

  En una segona etapa, Pere Quart escriu una poesia més personal, basada en l'experiència de la guerra i l'exili. La mort, l'exili i el dolor són els temes recurrents dels poemes. Obres com Saló de tardor i Terra de naufragis van ser escrites en bona part durant el seu exili a Amèrica.

• Tercera etapa: Retorn als Orígens (Postguerra)

  En la tercera i última etapa, la poesia de Pere Quart reprèn els temes i els procediments d'abans de la guerra. Destaquen obres com Vacances pagades i Quatre mil mots.

Salvador Espriu: Obra, Temes i Influències

L'obra de Salvador Espriu es desenvolupa en diversos gèneres, si bé en els anys posteriors a la postguerra va ser conegut sobretot per la poesia, ja que era més fàcil de publicar i de superar els entrebancs de la censura. Espriu es va decantar per una poesia d'influència simbolista.

L'obra d'Espriu està influïda per l'existencialisme i reflexiona sobre la condició humana i la llibertat de l'individu, tot i que no queda al marge de les circumstàncies històriques en què va viure l'escriptor: la Guerra Civil i l'exili interior. Espriu va veure com desapareixia el món que ell coneixia. La seva obra és una gran reflexió sobre el pas del temps, amb la idea de la mort sempre present.

Cementiri de Sinera i Les cançons d'Ariadna són exemples d'aquesta etapa. Posteriorment, va retornar a una poesia més hermètica i al mític de Sinera, amb obres com Llibre de Sinera.