Literatura Catalana Culta: Barroc, Neoclassicisme i Gèneres
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,26 KB
La Poesia Culta Catalana: Barroc i Artifici
La poesia i el teatre barrocs es van desenvolupar principalment a Catalunya. Al País Valencià, en canvi, gairebé tota la producció era en castellà.
A Catalunya va sorgir una escola, encapçalada per Francesc Vicenç Garcia, que va decantar l'evolució de la poesia catalana cap als models barrocs. Una part d'aquesta poesia es caracteritza per ser artificiosa i elegant, però la major part de la seva producció inclou poemes burlescos, sovint amb temes d'obscenitat i brutícia.
L'altre autor important va ser Francesc Fontanella, qui es va proposar crear una literatura nova. A Barcelona estava envoltat per un grup d'admiradors i escriptors que formaven un cenacle literari. Malauradament, es va haver d'exiliar i no va poder continuar influint en l'evolució de la literatura catalana.
Les seves tècniques poètiques eren les habituals de la poesia cultista:
- Hipèrbatons
- Antítesis
- Metàfores
La Prosa Memorialística: El Dietari de Porcar
Una altra mostra de continuïtat de la llengua literària són els llibres de memòries i els dietaris. Durant el segle XVII, la prosa historiogràfica i privada, juntament amb la poesia, va ser el més destacable durant el Barroc.
A València, on el castellà es va consolidar, la prosa catalana es va mantenir en un àmbit més privat.
El Teatre Culte Neoclàssic: Lucrècia, de Joan Ramis
Va ser a les Balears on els principis del Neoclassicisme van penetrar amb més força. El període en què Menorca va estar sota la sobirania anglesa va ser molt fecund, tant culturalment com econòmicament.
Quatre dels disset membres de la societat cultural de Maó eren anglesos. El president i fundador de la societat, Joan Ramis, és l'autor més representatiu del Neoclassicisme en la nostra literatura.
La seva tragèdia, Lucrècia, és un drama que destaca per la perfecció de l'estructura, el ritme dels versos i la caracterització dels personatges.
La Prosa Post-Barroca: Rondalles i Dietaris
Davant l'absència de prosa novel·lesca, trobem reculls de rondalles i adagis. Destaquen les següents obres:
- La Rondalla de Rondalles (atribuïda a Galiana, publicada per Carles Roig): Obra amb un argument molt prim.
- Calaix de Sastre (de Rafael Amat): Una crònica de tota la vida quotidiana, escrita amb un llenguatge col·loquial, castellanitzat i de to popular.
El Teatre Religiós: El Misteri d'Elx
El teatre religiós està estretament relacionat amb les cerimònies litúrgiques. Des de ben aviat es van incorporar a la litúrgia teatralitzacions musicades dels textos eclesiàstics. Aquest primer teatre medieval en llatí va donar lloc al drama religiós en llengua vulgar.
L'exemple més antic que encara es representa és El Misteri d'Elx. Els seus orígens se situen a finals del segle XV o començaments del XVI.
La representació es divideix en dues parts:
- La Vespra
- La Festa
El Misteri és un espectacle teatral complet, on el text es combina amb el cant, la música instrumental i l'escenografia.