Literatura Catalana: Decadència (S. XVI-XVIII)

Concepte de Decadència

Durant aquests segles (XVI, XVII, XVIII) la literatura catalana decau. El terme de decadència posa nom al període des de la mort de Joan Roís de Corella fins al principi de la Renaixença (XIX). Comparat amb l’època medieval, la producció d'obres escrites en català disminueix en qualitat i quantitat. Tot i així, els especialistes diuen que durant el segle XVII hi va haver un augment de la poesia de transmissió oral i de la literatura culta.

Conflicte Català i Castellà

Es produeix una castellanització a la cort catalana. Això genera una nova situació sociolingüística, en la qual la llengua castellana té més importància que la llengua catalana, llavors aquesta passa a un segon pla.

En aquella època la literatura culta catalana es produïa a la cort. Quan es casen Ferran II amb Isabel, els nous monarques es muden a Castella, i part de la noblesa catalana també. Per tant, molts d’ells es castellanitzen i canvien d’idioma. A partir d'aquest moment la noblesa i l’aristocràcia llegeixen en castellà i molts dels escriptors catalans abandonen la seva llengua materna i escriuen en castellà. El nou idioma vehicular de la cort serà el castellà.

Aquest canvi de cort i llengua afecta l’ús social del català. Fins al moment el català es feia servir en tots els àmbits, però a partir d'ara el castellà s’associa a la llengua de cultura. El català s’utilitza per a l’ús popular.

Una de les obres en la qual s’observa aquest ambient és l’obra La Visita de Joan Ferrandis d’Herèdia, que tracta el tema amb to satíric sobre la hipocresia social. Una altra obra que reflecteix aquest ambient és El Cortesano de Lluís Milà. En les dues obres podem observar que els cavallers i nobles parlen en castellà i les dones i els criats en català.

Situació dels Escriptors Catalans

Aquesta nova situació política i lingüística provoca 3 situacions en els escriptors catalans:

1. Autors que escriuen exclusivament en castellà:
   • Joan Boscà: introdueix el sonet a la literatura hispànica en castellà.
   • Antoni de Campmany: escriu sempre en castellà, ja que creu que el català no és una llengua de cultura.
2. Autors que són bilingües en les seves obres:
   • Pere Serafí
   • Joan Timoneda
3. Només hi ha un autor que escriu exclusivament en català:
   • Francesc Vicent Garcia (impulsa una revifalla del català culte).

El Renaixement (S. XVI)

El centre cultural de l’Edat Moderna als Països Catalans està a les corts valencianes. Una de les més importants és la cort valenciana de Germana de Foix. Tot i això, són unes corts castellanitzades.

Gèneres Literaris Renaixentistes: Poesia

• Nou sistema de pensament i saber: a través de la revisió de la Poètica d’Aristòtil.
• Recuperen temes i estil del grec i llatí a través de traduccions i recreacions.
• Hi ha nous temes i estructures com per exemple:
  • La poesia trobadoresca
  • Poesia de cançoner
  • Ausiasmarquisme
• Petrarquisme: corrent poètic que imita estil, temàtica i tòpics de Francesco Petrarca, que s'estengué per Europa durant el Renaixement.
• Amor: hi ha una nova manera de veure l’amor.
• Crítica social
• Poesia popular

Pere Serafí (1505/10-1567)

Pere Serafí (El Grec) era pintor i poeta. Era considerat com l’ideal de l’artista renaixentista. La poesia de Pere Serafí segueix els corrents renaixentistes:

• Ausiasmarquisme
• Petrarquisme
• Literatura popular/oral
• Algunes influències de la poesia trobadoresca

Gèneres Literaris Renaixentistes: Teatre

Teatre Culte

Aquest tipus de teatre neix a les corts aristocràtiques i en les universitats italianes i s’expandeixen per Europa. Només actuaven els nois. Els primers teatres públics catalans van aparèixer a principis del segle XVII. En el Renaixement el teatre esdevé un espectacle de masses, i es creen les primeres companyies d’actors, els primers teatres, i representacions teatrals privades.

Els gèneres teatrals més cultivats són: comèdies, tragèdies gregues però amb temes i personatges actualitzats a l’època.

Teatre Religiós

Aquest tipus de teatre segueix els nous gèneres del Renaixement. Té certs tipus de característiques:

• Creació de l'acte sacramental.
• Teatre de caràcter filosòfic o teològic.
• Les obres se situen en un entorn bucòlic i intertemporal, els personatges són simbòlics i debaten conceptes teològics.
• Temes bíblics igual que a l'època medieval (evangeli, vida de sants, caràcter didàctic…).
• Temes i gèneres grecollatins actualitzats.
• Apareixen recursos estilístics: col·loquialismes, exclamacions, recursos populars, diàlegs àgils…

Gèneres Literaris Renaixentistes: Narrativa

Hi ha pocs textos narratius en català, però el més conegut és Els Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig. També es conserva una novel·la al·legòrica anomenada Espill de la vida religiosa (anònima). La narrativa té certs tipus de característiques:

• Es recuperen gèneres grecollatins com els diàlegs entre mestre i deixeble.
• La narrativa hagiogràfica.
• Es continua amb la novel·la històrica, tot i que no té la mateixa importància que a l'època medieval.
• To humorístic, satíric.
• L’èpica virgiliana.

Autors: Narrativa

Cristòfor Despuig (Tortosa, 1510-1574)

Va ser un autor renaixentista, va recuperar el diàleg de tradició clàssica. Aquests diàlegs i aquest gènere clàssic és considerat la prosa més interessant que es cultiva al Renaixement català (ex. Lo somni de Bernat Metge). La seva obra més famosa és Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Aquest llibre, els col·loquis, apareix el 1557. El tema és tres amics que passegen i parlen per Tortosa. Aquests 3 protagonistes s’anomenen: Lúcio, cavaller tortosí culte i irònic; Fàbio, ciutadà amb responsabilitats de govern municipal, pràctic i conservador; i Don Pedro, cavaller valencià que va a Barcelona, assenyat i diplomàtic.

L’obra és un paral·lelisme entre itinerari urbà contra itinerari intel·lectual. El que veuen els personatges en la seva caminada provoca comentaris i reflexions. Per exemple, parlen sobre la situació lingüística al País Valencià.

Literatura Catalana del Barroc

Poesia

Característiques Poesia Catalana Barroca

• Ritme i musicalitat.
• Temes diversos i tècniques noves.
• Estrofes: octava rima, silva, madrigal, sonet, lira.
• Ègloga o elegia Renaixentista (Francesc Fontanella).
• Canal de transmissió → cançoner manuscrit.

Francesc Vicent Garcia (Tortosa, 1579-1623 Vallfogona de Riucorb)

Francesc Vicent Garcia és la figura més important del segle XVII català, està dins del moviment literari del Barroc (estil i tractament de temes). Vicent Garcia era un rector amb caràcter fort i tenia vincles amb el poder polític i religiós de l’època. Va escriure poesia, prosa i teatre, però va publicar poc.

Teatre

Al Barroc, el teatre en català només és privat i eclesiàstic. La resta de representacions són en castellà. Es consolida el teatre de masses inicial al Renaixement, i contracten actors dramàtics vinculats a companyies d’actors.

Estructura: 3 blocs anomenats jornades o actes.

Prosa

En català no hi ha obres de prosa culta en llengua catalana. Trobem alguna novel·leta com El cas estrany d’un home: Pere Porter (literatura popular).

Il·lustració (S. XVIII)

No hi ha cap obra rellevant. Es fan traduccions d’autors estrangers (Molière, Racine) i hi ha alguns poemes menors. El teatre recupera la tragèdia en 3 actes. Al segle XVIII els teatres ja no són públics, pertanyen a les administracions municipals i a la Corona. Les actuacions teatrals comencen a representar-se cada any quan acaba la Quaresma i duraven fins Setmana Santa. Tenien un cartell molt variat, inclús interpretaven obres barroques. Continua el teatre religiós d’origen medieval.

Autor Important de la Il·lustració: Joan Ramis (1746-1819)

Joan Ramis era menorquí i Mallorca al segle XVIII pertany a l’Imperi Britànic durant un temps i després al francès. Per tant, es conserven les institucions i la llengua catalana.

Durant el domini francès (1756-1763), els joves rics com Ramis estudiaven a les universitats d’on adoptaven les idees de la Il·lustració i el Neoclassicisme. La seva obra més important es diu Lucrècia, una tragèdia en 5 actes. És novetat perquè introdueix el Neoclassicisme a la literatura catalana.

Lucrècia

Argument: conflicte sentimental amb triangle amorós i adulteri.

Característiques:

• Episodis extrets de Roma Clàssica.
• Mètrica: alexandrins apariats.
• 3 unitats de teatre.
• Ús didàctic (oposició a la tirania).