La Literatura Catalana dels 70 i 80

Els anys 70 suposen un canvi en el context polític i social a la majoria dels territoris de parla catalana. Amb la mort del dictador Francisco Franco, s’inicia una obertura cap a un règim democràtic, fet que permetrà la recuperació de l’autogovern i de la llengua catalana en àmbits públics com l’administració o l’educació. Aquesta nova etapa ajudarà a la visibilització de la llengua i a la incorporació de nous lectors.

Pel que fa als autors catalans, en els anys 80 moren escriptors que han mantingut el prestigi de la literatura catalana durant la dictadura, com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga. No obstant això, una nova fornada d’autors ja s’ha incorporat al sistema i, a més, ha fet evolucionar els diferents gèneres literaris predominants en els anys 60 i 70. Són autors nascuts en la postguerra que, tot i haver estat educats en el franquisme i en castellà, són hereus del catalanisme de la República i han estat influïts pel Maig francès del 68. A més, alguns, en els anys 60, van poder sortir fora de l’Estat espanyol i conèixer societats democràtiques avançades.

La Poesia Catalana a partir dels Anys 80

La poesia catalana, a partir dels anys 80, es caracteritza per la seva diversitat, amb autors hereus del postsimbolisme i d’altres més experimentals, com Enric Casasses.

Maria-Mercè Marçal: Veu de Llibertat i Identitat

Una de les poetes més rellevants dels 80 i 90 va ser Maria-Mercè Marçal (Ivars d’Urgell, 1958 - Barcelona, 1998). La seva poesia és un clam per la llibertat de les dones, dels obrers i del país. És, per tant, una poesia militant i política. Però, a més, també tracta temes personals i individuals, com:

• La seva identitat
• La solitud
• L’amor homosexual
• La pèrdua del pare
• La relació amb la mare
• La malaltia
• La mort

En obres com Llengua abolida (1989), que recull els seus cinc primers poemaris, fa al·lusió a la veu de les dones, silenciada en la història de la mateixa manera que la cultura de les classes oprimides i la història de les nacions sense estat.

Tot i que Marçal destaca en poesia, també va publicar una novel·la: La passió segons Renée Vivien, una referència a la vida d’aquesta poeta anglesa d’expressió francesa de finals del XIX i principis del XX. Vivien era homosexual i va mantenir relacions públiques, sense amagar-se’n, un fet que xocava molt a l’època. Marçal recrea una història de personatges que la conegueren, entre ells, la seva amant.