Literatura Catalana Medieval: Anselm Turmeda, Cròniques i Bernat Metge

Anselm Turmeda: Vida i Obra

Nascut a Ciutat de Mallorca, ingressà a l’ordre franciscana i estudià a Lleida i a Bolonya. Influït per un mestre seu de la Universitat de Bolonya, es va fer mahometà. Va escriure en àrab L’Autobiografia i atac als partidaris de la creu, que contenia referències autobiogràfiques i explicava la seva conversió.

Obres d'Anselm Turmeda

• Llibre de bons amonestaments: Conjunt d’estrofes de rima fàcil i consells morals que va tenir una gran difusió.
• Cobles sobre la divisió del Regne de Mallorca: Poema sobre la situació política de l’illa.
• La disputa de l'ase: Obra que presenta raons que demostren la superioritat de l'home sobre els animals. Té un to antimonàstic fort i un caràcter satíric i burlesc.

Cròniques Medievals Catalanes

Llibre dels fets de Jaume I

Autobiografia d’un rei, centrada en ell mateix i el seu regnat. La crònica narra les dificultats dels inicis del seu regnat. Jaume va renunciar als seus drets en territoris occitans i va dirigir l'expansió cap al sud peninsular, amb la conquesta de Mallorca i València. És una obra única escrita o dictada en primera persona per un rei.

Crònica de Bernat Desclot

Narra el regnat de Pere el Gran, fill i successor de Jaume I. Desclot no és en cap moment protagonista de la història. Les fonts d’informació són els documents oficials i la mateixa experiència de l’autor. Presenta a Pere el Gran com a un heroi cavalleresc.

Crònica de Ramon Muntaner

Comprèn des dels temps de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III el Benigne, abastant cinc regnats. Hi ha una relació estreta entre els fets històrics i els que l'autor va viure personalment. La certesa del relat la certifica perquè ell era allí, en el moment en què es van produir els fets.

Crònica de Pere el Cerimoniós

Autobiografia: pren com a model la Crònica de Jaume I. Es caracteritza per l'absència d'esperit èpic i una exposició en forma de dietari dels fets del seu regnat.

Bernat Metge: Lo Somni

Llibre tercer

Dues parts ben diferenciades. En la primera, Orfeu explica el seu amor per Eurídice i la seva baixada a l'infern per a recuperar-la després de la mort d'aquesta. En la segona part, Tirèsies aprofita el relat d'Orfeu per introduir el tema de l'amor i efectuar un atac violent contra la passió amorosa i contra la perversitat de la natura femenina.

Llibre quart

Metge replica a Tirèsies amb un elogi d'algunes dones. A continuació, Metge fa una invectiva contra els homes. A pesar dels esforços de Tirèsies, Metge, que abans ha reconegut que estima una dona que no és la seva muller, no accepta ni la perversitat de les dones ni la de l'amor i afirma...