Literatura Catalana Medieval: Cròniques, Matèria de Bretanya i Ramon Llull

La Matèria de Bretanya i les Cròniques Medievals

La Matèria de Bretanya: Orígens i Temes

Procedeix de la literatura i el folklore dels pobles celtes. Apareix al segle XII a Europa com una de les primeres literatures europees no escrites en llatí. Inicialment escrita en vers, posteriorment en prosa.

Temes Principals

• Cavallers del rei Artús (la Taula Rodona)
• El Sant Grial
• L'espasa Excalibur
• Uther Pendragon (pare del rei Artús)

Chrétien de Troyes: Creador de Mites

Escriptor francès del segle XII. La seva escriptura en vers estava destinada a ambients cortesans. És considerat el creador dels principals temes i personatges de la Matèria de Bretanya.

Temes i Personatges Destacats

• Amor: Erec i Enide
• Cavallers d'Artús: El cavaller del lleó, Perceval o el conte del Grial, El cavaller del carro (Lancelot)
• Clergues

Tòpics Recurrents

• Fatalitat del destí (com a la Història d’amor de Tristany i Isolda)
• Sacrifici per amor (com en Lancelot)
• Dracs gegants, lluita contra animals fantàstics, boscos encantats, animals màgics, castells que desapareixen

La Matèria de Bretanya entre Nosaltres

Va influir en obres d’autors posteriors. Trobadors com Guerau de Cabrera citen llegendes artúriques. El Blandín de Cornualla, un relat d’amor bretó anònim, i la traducció de La Queste del Sant Greal en són exemples. També la faula del mallorquí Guillem de Torrella.

Elements Artúrics en Obres Catalanes

• Tirant lo Blanc
• Poemes
• Blanquerna de Llull (possiblement)
• Cúria de Gelja (possiblement)
• Fragments de Tristany i Isolda

Carmelina Sánchez-Cutillas: Cròniques (s. XX)

Llibre de memòries de la seva infantesa a Altea. En aquesta obra, l'autora “anomena la Matèria de Bretanya” (fent al·lusió als llibres de cavalleria i fantasia).

Les Grans Cròniques Reials

Crònica de Pere el Cerimoniós

Narra els fets del regnat del seu pare, Alfons III, i el seu propi. És un relat autobiogràfic, amb l'ús del “nos majestàtic”. Presenta un llenguatge elegant i madur amb elements de l’humanisme.

Objectiu i Temes

L'objectiu principal era la justificació de les decisions del seu regnat. Narra la reincorporació de Mallorca a la Corona i la guerra contra els nobles rebels de València i Aragó, així com les guerres contra Gènova, Sardenya i Castella, sempre amb el suport de Déu.

La Cancelleria Reial

Fundada per Jaume I el Conqueridor i extingida per Ferran el Catòlic. Era l'organisme administratiu encarregat de la redacció de tota mena de documents. Els textos es redactaven en català i llatí. A partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català. Institucions, municipis i notaris utilitzaven el mateix model lingüístic, la qual cosa aconseguí la màxima cohesió lingüística. Els funcionaris havien de dominar totes aquestes llengües. Va desenvolupar un model de lletra propi: la gòtica catalana.

Crònica de Bernat Desclot

Autor: Bernat Escrivà, funcionari de la cort. És l'única de les quatre cròniques que no narra els fets viscuts en primera persona. Està centrada en el regnat de Pere el Gran. Aparenta objectivitat i impersonalitat (escrita en 3a persona), basant-se en documents.

Intenció i Temes

La seva intenció era exaltar Pere el Gran. Conté elements de medievalisme i llegendaris. Utilitza un llenguatge senzill. Els temes principals són la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya per les tropes franceses.

Crònica de Jaume I, el Llibre dels Fets

Autobiografia, amb ús del “nos majestàtic”. Segueix un ordre cronològic. Presenta un to personal, amb elements reals i medievalisme. Narra la vida i les gestes més importants del rei. Utilitza una llengua viva i senzilla, plena d’expressions. Destaca el seu detallisme, amb anècdotes, batalletes i converses.

Crònica de Ramon Muntaner

Autor: Ramon Muntaner, cavaller i testimoni dels fets. El seu objectiu era alabar les proeses i virtuts dels aragonesos i fomentar el patriotisme davant els rivals. Narra les seves memòries i experiències, així com les empreses militars dels reis aragonesos. Utilitza un to heroic, prosa senzilla i llenguatge col·loquial. Està influenciat per l’estil narratiu de la novel·la cavalleresca.

Joan Fuster es preguntava: “El millor llibre d’aventures de l’Edat Mitjana?”

Ramon Llull: Pensament i Obra

Rellevància de Ramon Llull

Ramon Llull és una figura única a l'Europa del segle XIII. La seva obsessió reformista i el desig de transformar la societat el van portar a utilitzar la literatura com a arma de convicció. Va ser el primer prosista en llengua catalana i va difondre les seves idees en corts, monestirs, universitats i terres musulmanes. La seva extensa producció literària i el seu caràcter visionari el van convertir en una figura d’abast universal.

Biografia de Ramon Llull

Nascut a Palma de Mallorca el 1232, va viure una joventut cortesana fins que, després de cinc aparicions de Crist, va decidir dedicar la seva vida a Déu amb tres objectius:

1. Convertir els infidels, sobretot musulmans.
2. Escriure el millor llibre del món per demostrar els errors de la fe infidel.
3. Fundar monestirs per formar missioners en llengües orientals.

Vida Pública i Predicació

Va fundar l’escola de Miramar (1276) per ensenyar llengües i va viatjar a Roma i París per exposar les seves idees. Va predicar a Tunis i Bugia, on va ser apallissat per proclamar la superioritat del cristianisme.

Mort de Ramon Llull

Segons una llegenda, Llull va morir a Mallorca a causa de les ferides rebudes a Bugia durant la seva última predicació. No obstant això, la realitat apunta que va morir a Mallorca per causes naturals.

El Pensament de Llull: L'Art

El pensament de Llull, conegut com a ‘Art’, té bases platòniques i combina principis del judaisme, cristianisme i islamisme. Pretén demostrar la fe de manera racional i evitar la imposició de dogmes. La seva visió del món es basa en tres idees fonamentals:

1. L’existència de tres mons:
   • Diví (Déu)
   • Espiritual (àngels i ànimes)
   • Material (minerals, plantes i animals)
   L’ésser humà és una combinació d’ànima i cos.
2. L’ànima té tres facultats: voluntat, enteniment i memòria, en referència a la Trinitat.
3. Déu té diversos atributs o dignitats, com la bondat, la grandesa, l’eternitat, el poder, la saviesa, la voluntat, la virtut, la veritat i la glòria.

Obra de Ramon Llull

Es calcula que va escriure 265 obres en català, àrab, llatí i occità. Llull creia que la literatura havia de ser un dipòsit de la saviesa revelada i per això va fer ús de diversos gèneres i tècniques literàries. Algunes de les seves obres més destacades són:

1. Llibre de l’ordre de cavalleria: obra didàctica sobre l’esperit cavalleresc.
2. Llibre d’Evast, d’Aloma e de Blanquerna: novel·la que inclou el Llibre d’amic e amat, un breviari místic.
3. Llibre de meravelles: narra el viatge de Fèlix pel món, incloent-hi el Llibre de les bèsties, una faula política.
4. El cant de Ramon: confessió autobiogràfica en vers.
5. Lo desconhort: poema que expressa la seva frustració per no aconseguir els seus objectius.

Estil Literari de Llull

Llull va ser innovador en l’ús de recursos literaris per fer més atractius els seus textos, com ara:

• Locus amoenus: inici de l’acció en un entorn natural agradable.
• Ús sistemàtic de l’exemple: narracions que il·lustren idees.
• Repetició: creia que repetir un mot el feia més bell i clar.
• Antítesi: contrast de termes per destacar el seu significat.
• Ús de si mateix com a personatge: es presenta a si mateix en algunes obres, com en Ramon lo foll, on es col·loca com a exemple de fracàs.