Literatura Catalana Medieval i Fonètica: Cròniques, Lírica, Llull i Narrativa Cavalleresca

Cròniques Medievals Catalanes

Les cròniques són narracions escrites entre els segles XIII i XIV per diferents autors, que expliquen fets històrics de caràcter bèl·lic. Combinen història i literatura.

El seu origen es troba en les *cançons de gesta*, narracions en vers i en llengua vulgar sobre fets heroics que cantaven els joglars, tot i que no se n’ha conservat cap en català.

Objectius de les Cròniques

• Divulgar fets històrics.
• Fer propaganda de la Corona d’Aragó.
• Servir de mirall per a governants: educar per a una bona política.

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

• Crònica de Jaume I o *Llibre dels fets* (s. XIII): Dictada per Jaume I, és un llibre de memòries en què el rei explica el seu naixement i les conquestes de València i Mallorca.
• Crònica de Bernat Desclot (s. XIII): Basada en testimonis i documents de la Cancelleria Reial. Els protagonistes són Jaume I i Pere II el Gran.
• Crònica de Ramon Muntaner (s. XIV): L’autor és testimoni de la majoria dels fets perquè va participar en les campanyes de Roger de Flor.
• Crònica de Pere III el Cerimoniós (s. XIV): Fou dictada pel rei.

Lírica Trobadoresca: Origen i Característiques

És la primera *poesia culta* en llengua romànica (*occità*), i s’origina al segle XII a les corts occitanes del sud de França. És la base de la lírica europea.

Els *trobadors* componien en llengua vulgar per al públic de la cort, i els *joglars* interpretaven les seves composicions.

L’*amor cortès* era un dels temes principals de la lírica trobadoresca. El trobador dedicava les cançons a una dama casada, i entre ells s’establia una relació de vassallatge: el trobador era el vassall i la dama, la seva senyora.

Gèneres Trobadorescos Principals

• Cançó: poema d’amor (gènere principal).
• Sirventès: sàtira o crítica.
• Alba, plany, pastorel·la, tensó: altres formes menys habituals.

Autors Destacats de la Lírica Trobadoresca

• Occitans: Guillem de Peitieu, Bernat de Ventadorn, Arnaut Daniel.
• Catalans: Guillem de Cabestany (el del cor menjat), Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona.
• Trobairitz: Comtessa de Dia.

Ramon Llull: Vida, Obra i Pensament

Ramon Llull (Mallorca, s. XIII-XIV) va ser un escriptor i pensador català que va viure una vida de gran transformació i dedicació religiosa. De jove, va ser un cavaller i trobador, però després d'una visió de Jesucrist crucificat, va abandonar la seva família i possessions per dedicar la seva vida i obra a la fe cristiana i a Déu. Després d'experimentar aquestes visions i revelacions, Llull va lluitar per assolir grans objectius durant la resta de la seva vida.

Aquests objectius eren:

• Convertir els infidels.
• Demostrar la veracitat del cristianisme mitjançant la raó.
• Crear escoles de llengües orientals per formar missioners capacitats per a convertir els creients d’altres religions.
• Redactar llibres en català, àrab i llatí que provessin que la fe catòlica és l'única vertadera (va aprendre àrab a Mallorca gràcies a l’ajuda d’un esclau musulmà).

Llull va ser un viatger incansable durant tota la seva vida. Va recórrer constantment Europa i la Mediterrània com a missioner, polemista religiós i per a tota classe de gestions polítiques i eclesiàstiques.

Va escriure un total de 243 obres per elaborar i divulgar el seu pensament.

El Pensament de Ramon Llull: L'Art

El seu pensament central és l'*Art*, un sistema filosòfic capaç d’explicar i justificar des d’una òptica racional i objectiva la fe cristiana a través de la raó. Tot i els seus esforços, el seu sistema no va tenir èxit ni gaire seguiment, per això se’l considera un sistema excepcional i original. No obstant això, va ser innovador i va influir en la creació de nous gèneres literaris i científics en català.

Obres Destacades de Ramon Llull

• Blanquerna: Novel·la al·legòrica sobre la vida cristiana ideal.
• Llibre de les bèsties: Faula política dins del *Llibre de meravelles*.
• Llibre de l’orde de cavalleria: Manual per formar cavallers.
• Cant de Ramon: Poema místic i autobiogràfic.

Narrativa Cavalleresca: Origen i Gèneres

La narrativa cavalleresca té l’origen en la *matèria de Bretanya* i els *romans courtois*, narracions en vers aparegudes a França al segle XII, pensades per entretenir la noblesa. Aquestes històries se centren en el cavaller ideal, que actua segons valors com l’honor, la lleialtat i l’amor cortès.

Gèneres de la Narrativa Cavalleresca

• Llibres de cavalleries: Relats en prosa situats en mons fantàstics, amb dracs, gegants, màgia i herois perfectes. El cavaller viu aventures meravelloses i lluita per restablir l’ordre, sempre fidel a una dama idealitzada.
  • Exemple: *Amadís de Gaula*.
• Novel·les cavalleresques: Evolució realista del gènere anterior. Els cavallers són valents però humans: tenen defectes, dubtes i sentiments reals. Les aventures passen en espais coneguts i segueixen una lògica coherent. També hi apareixen personatges històrics i referències a fets reals.
  • Exemples: *Curial e Güelfa* i *Tirant lo Blanc* (elogiada per Cervantes pel seu realisme).

Curial e Güelfa: Una Novel·la Cavalleresca Clau

Curial e Güelfa és una *novel·la cavalleresca* escrita en prosa al segle XV per un autor anònim. Té un estil més realista que els llibres de cavalleries: els personatges tenen psicologia, les situacions són creïbles i l'acció es desenvolupa en llocs coneguts com Montferrat o Itàlia.

L’obra incorpora elements moderns per a l’època: influència humanista, referències a la cultura clàssica i una ascensió social lligada al mèrit. També conté tocs d’humor i combina aventures, realisme i amor.

L’amor és el tema central: a mesura que el protagonista viu relacions amoroses, evoluciona també com a cavaller.

Estructura i Argument de Curial e Güelfa

L’obra s’estructura en tres llibres, cadascun marcat per la relació de Curial amb una dona:

• Llibre I – Güelfa: Curial, jove humil, és acollit a la cort de Montferrat. Güelfa, dama noble, s’enamora d’ell i el protegeix. Curial comença la seva formació i coneix Laquesis.
• Llibre II – Laquesis: Curial guanya fama en un torneig a França, però la seva relació amb Laquesis fa que Güelfa el rebutgi.
• Llibre III – Càmar: Curial naufraga i és esclau sis anys al nord d’Àfrica, on coneix Càmar. Torna, és perdonat per Güelfa i es casen.

Sistema Vocàlic Tònic del Català

El *sistema vocàlic tònic* fa referència a les vocals que poden aparèixer en posició tònica (quan el so rep l'accent principal de la paraula).

En català hi ha 7 vocals tòniques:

• Anteriors:
  • [i] → tancada
  • [e] → mitjana tancada
  • [ɛ] → mitjana oberta
• Central:
  • [a] → oberta
  • [ə]* → neutra (només tònica en dialecte balear)
• Posteriors:
  • [u] → tancada
  • [o] → mitjana tancada
  • [ɔ] → mitjana oberta

Exemples de vocals tòniques: clasa, flesta, esquɛna, tɔt, plɔr, crisi, tub (en aquests exemples, la síl·laba destacada és la tònica).

Sistema Vocàlic Àton del Català

Les *vocals àtones* són les que no reben l’accent principal en una paraula.

Català Oriental (Central, Septentrional, Balear)

Només té 3 vocals àtones:

• [i]
• [u]
• [ə] (vocal neutra)