Literatura Catalana Medieval: Obres Clau del Segle XV

Curial e Güelfa: Novel·la del Segle XV

Escrita entre el 1435 i el 1462, la novel·la va ser trobada per Manuel Milà i Fontanals a la Biblioteca Nacional de Madrid el 1876. El títol el va posar el mateix Milà i Fontanals, ja que la novel·la ens narra la vida d'un cavaller.

Estructura de Curial e Güelfa

Està dividida en tres parts: la primera dedicada a l'amor, la segona a les armes i la tercera a la ciència i la saviesa.

Característiques de Curial e Güelfa

Es pot considerar com la història de l'ascensió social d'un jove de condició baixa per mitjà de la cavalleria i de l'amor. A més de ser una novel·la cavalleresca, és també una novel·la sentimental. La trama amorosa de la novel·la exposa clarament la concepció medieval de l'amor. Tracta l'erotisme d'una manera delicada i subtil.

Tirant lo Blanc: Una Novel·la Total

És una novel·la molt ambiciosa. Hi combina aspectes còmics amb aspectes tràgics, i alterna un to teatral i solemne amb un altre de col·loquial i directe. En el Tirant, l'amor és tan important com la guerra. Com a novel·la psicològica, s'hi adverteix un afany d'aprofundir en la vida interior dels personatges i les seves motivacions. Els personatges sorprenen el lector.

L'Obra de Joan Roís de Corella

És extensa i variada, tant en prosa com en vers, i tracta tant temes religiosos com profans. L'obra de Corella va desenvolupar unes formes d'expressió molt innovadores. Estilísticament es caracteritza per l'abundància de metàfores, d'al·lusions i per l'ús freqüent de la hipèrbole. La llengua de Corella té una gran quantitat de llatinismes i utilitza molt sovint l'hipèrbaton.

La Vita Christi d'Isabel de Villena

Que és l'única producció literària seva que coneixem, és una vida de Jesucrist centrada en el naixement i la infantesa de la Mare de Déu i de Jesús, i en la passió d'aquest fins a l'Assumpció de Maria. La predicació de Jesucrist és objecte d'una atenció molt més reduïda. En redactar la Vita Christi, Isabel no pretenia fer tan sols una biografia de Crist, sinó produir un impacte i uns efectes emotius en la gent devota. L'obra presenta una singularitat molt acusada dins de la literatura medieval. Reivindica la dona i tria dels evangelis els passatges en què les dones figuren com a protagonistes.

Jaume Roig: L'Espill

Estructura de L'Espill

La consulta i el prefaci funcionen com una introducció de principis ètics i estilístics. En els llibres primer i segon, el protagonista narrador relata la seva vida després que sa mare el despatxa de casa. En el tercer llibre, quan encara pensava tornar a casar-se, Salomó se li apareix en un somni i li'n treu la idea del cap, en exposar-li una llarga diatriba contra les dones. En el quart llibre, el protagonista decideix organitzar la seva vida al marge de qualsevol contacte amb les dones, lliurant-se a l'oració i a les obres de caritat.

Sentit de L'Espill

No és sols un llibre misògin, sinó que, a més, presenta una visió totalment pessimista de la realitat humana. L'Espill revela una actitud antivital, de refús de qualsevol mena de plaer, lligat a la dona o no. De fet, es podria considerar com una antítesi de la visió heroica i galant de la vida que s'expressa en el Tirant lo Blanc de Martorell, obra contemporània de la de Roig. La biografia de Jaume, o el que sabem de la seva biografia, planteja una contradicció amb la seva obra, com si l'Espill ens hagués llegat l'enigma d'una tortura personal.