Literatura Catalana Medieval: Poesia Cortesana i Prosa Moralitzadora
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,1 KB
La Poesia Cortesana Catalana
La continuïtat dels tòpics trobadorescos s'explica per la promoció que se'n feia des de la cort, ja que era una mostra del poder cultural dels reis.
Escriptors Cortesans Destacats
Jaume i Pere Marc
Foren dos poetes germans, oncle i pare, respectivament, d'Ausiàs Marc, autors d'una obra poètica ancorada en els tòpics de l'amor cortès.
Jaume Marc és conegut pel Llibre de concordances, un recull de preceptes literaris destinat als escriptors que participaven en els Jocs Florals, composicions líriques de tema amorós.
Pere Marc fou autor de noves rimades i de poesies que reflectien els tòpics trobadorescos.
Gilabert de Pròixida
Fou un poeta valencià i cavaller vinculat a la cort, que va participar en les expedicions militars a Sicília i a Sardenya. La mort prematura i els models tradicionals impediren que fos influït per l'humanisme italià.
De la seva obra es conserven 21 poemes de reflexió amorosa que segueixen els tòpics trobadorescos.
Andreu Febrer
Fou poeta líric i traductor de la Commedia de Dante.
De la seva obra es conserven 15 composicions amoroses que segueixen la tradició trobadoresca i els tòpics poètics esmentats.
La Prosa Moralitzadora del Segle XIV
Aquest corrent literari va tenir dos representants clau.
Representants Clau de la Prosa Moralitzadora
Francesc Eiximenis
Fou un frare franciscà nascut a Girona, visqué molt de temps a València i morí a Perpinyà. De jove viatjà i estudià a les universitats europees més prestigioses, i en la maduresa abastà un gran renom tant en la cort com en els àmbits religiosos.
La seva obra gaudí d'una gran popularitat. L'obra més extensa i coneguda fou Lo Crestià, un recull de textos que pretenen orientar la conducta dels cristians.
L'estil és clar i planer, ja que les exposicions llargues i les argumentacions matisades s'acompanyen de narracions breus, exemples, etc.
Escrigué altres llibres destacats, com el Llibre dels Àngels i el Llibre de les Dones.
Vicent Ferrer
Fou un frare dominicà nascut a València, que assolí fama internacional arran de la seva tasca predicadora. Com a mestre en teologia, fou conseller de reis i papes i intervingué directament en els principals esdeveniments religiosos de l'època.
Ferrer no fou escriptor, sinó un gran orador que captivava l'atenció dels oïdors amb els sermons. Conservem part dels seus sermons gràcies als reportadors, els clergues que l'acompanyaven i escrivien les seves paraules.
Els sermons de Sant Vicent seguien l'estructura proposada per Eiximenis. L'escenificació del seu discurs era ben personal, ja que feia servir recursos teatrals que commovien el públic.
El llenguatge era molt viu, ple d'expressions col·loquials i alteracions sintàctiques; també emprava freqüents llatinismes.